"Ens agradaria ser un personatge del programa d'humor Polònia, però que no tingui cara. Que quan parlin els polítics sàpiguen que des de Verificat els estem escoltant i siguin honestos amb les dades a la mà". Aquesta és la premissa d'Alba Tobella, cofundadora i directora de Verificat, una de les empreses que s'han viralitzat a les xarxes socials durant les últimes setmanes. El motiu? Per una banda, per la seva raó de ser: "posar les piles" als polítics i lluitar contra l'ús reiterat de les fake news (notícies enganyoses) en molts àmbits, però també pel model de finançament de l'organització. Un lema amb què es defineixen: "No ens devem a ningú".
Verificat és un fact-checking polític i científic, de detecció de soroll a les xarxes i d'acció educativa
Amb el context de la tardor de 2017 i l'aparició d'iniciatives de verificació com Newtral (de la mà de la periodista Ana Pastor) i Maldita a Espanya, a Catalunya no hi havia cap entitat pròpia. "Tenim una cultura i idioma propis i era important néixer aquí. Amb les eleccions municipals de Barcelona del 2019 vam sorgir i ens vam establir com a fact checker català", explica Tobella. Posteriorment, va arribar la pandèmia i, com la majoria d'organitzacions, es va capgirar el funcionament de l'entitat i van centrar-se a informar sobre salut, vacunes i la covid-19. El model de negoci es va diversificar i també van crear programes educatius per a periodistes i adolescents per detectar les fake news que imperen lliurement per les xarxes socials. És a dir, en tan sols un lustre "han viscut de tot", juntament amb l'auge de l'extrema dreta o la irrupció de la intel·ligència artificial, entre altres. La definició exacta de Verificat: un fact-checking polític i científic, de detecció de soroll a les xarxes i d'acció educativa.
Un model de negoci diversificat
Com és el seu model de negoci? En primer lloc, disposen d'uns ingressos diversificats i es qualifiquen d'Organització no governamental (ONG), ja que no es volen lucrar. Verificat rep finançament públic (només a través de concursos) i privat a través de diferents activitats comercials, convocatòries i donacions. "En cap cas acceptem ingerències en els processos editorials per part dels finançadors, ni públics ni privats", continua Tobella. A més, asseguren que no accepten finançament de partits, després de rebre crítiques a les xarxes que asseguren que representen Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). També participen en convocatòries concurrents i els arriben projectes internacionals per participar i dur a terme projectes. Actualment i, fruit de les pròximes eleccions catalanes del 12 de maig de 2024, col·laboren amb mitjans i consultories, com per exemple amb El Periódico de Catalunya.
Verificat rep finançament públic i privat a través de diferents activitats comercials, convocatòries i donacions
En cinc anys, Verificat ha col·laborat amb diferents entitats en la lluita contra la desinformació. Algunes de les més destacades són el Centre de Recerca Ecològica i d’Aplicacions Forestals (CREAF), la Fundació Bofill, la Fundació La Marató de 3Cat, Google, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell), Mediawise, la Mobile World Capital Barcelona o Spotify, entre altres.
Respecte a l’actiu total, el 2022 ha estat de 526.975,32 euros i plasmen tots els ingressos per sobre dels 10.000 euros en obert a la seva pàgina web, en els quals destaquen els rebuts per la Comissió Europea, l'European Media and Information, la Generalitat de Catalunya o el Servei d'Ocupació de Catalunya.
Qui treballa a Verificat? En aquests moments disposen d'un equip de 17 persones i tenen diversos perfils, sobretot periodistes de dades, politòlegs, formats en ciència i també del món de l'educació, a part de membres especialitzats en fundraising. Entre els seguidors destaca una comunitat de WhatsApp de més de 800 persones, 18.500 seguidors a X (abans Twitter) i més de 5.500 a Instagram, així com més de 1.400 subscripcions als butlletins.
La desinformació amenaça les democràcies
Avui, la desinformació i la difusió d’informació errònia es presenten com a una de les principals amenaces de les democràcies per a la pròxima dècada, tal com indica l’Informe sobre Riscos Globals 2024 del Fòrum Econòmic Mundial. En el cas de l’estat espanyol, el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) ha dut a terme una enquesta específica sobre inseguretat a la xarxa (febrer 2024) que recull que un terç de la ciutadania diu haver estat víctima o afectada per la desinformació i el 92,5% veu “necessari” establir límits a la propagació de desinformació a internet.
La desinformació es presenta com a una de les principals amenaces de les democràcies per a la pròxima dècada
Fa pocs dies, Verificat ha inaugurat Catalunya en dades, un portal amb informació contrastada sobre la situació política, social i econòmica catalana amb l’objectiu d’aturar la propagació de desinformació durant la campanya electoral del 12 de maig. Elaborat a partir de les principals preocupacions de la ciutadania d’acord amb l’últim Baròmetre d’Opinió Política del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), el repositori aborda qüestions com el canvi climàtic i la sequera, les desigualtats i les dificultats d’accés a l’habitatge, els debats sobre economia, les polítiques públiques sobre salut, educació i migració, o les relacions entre Catalunya i Espanya, entre altres.
De cara al futur, Tobella anhela que l'alfabetització mediàtica informacional i la intel·ligència artificial siguin una assignatura obligatòria dels estudiants catalans i espanyols. I el més important: que els polítics sàpiguen que des de Verificat els estan escoltant i que "siguin honestos amb les dades que tenen a les mans".