Fins a l’arribada de la pandèmia, la multinacional catalana Grifols era el gran model a seguir, però d’ençà d’aquells primers mesos del 2020 alguna cosa va passar. La família Grífols havia aconseguit aixecar un imperi mundial dels hemoderivats amb el mèrit insòlit afegit de ser considerada una empresa estratègica per part del Departament d’Estat dels Estats Units, o sigui, el ministeri d’afers exteriors d’aquell país (per ser precisos, la consideració “d’estratègic” la llueix la planta d’immunoglobulines de Parets del Vallès).
Com dèiem, el febrer del 2020 el que havia estat una història d’èxit al llarg de tres generacions es comença a esmicolar, i és que els mercats van dubtar per primer cop del veritable valor de l’empresa. El motiu no era cap altre que el copiós deute acumulat, que depassava qualsevol ràtio de prudència comptable. Al seu torn, l’excés de deute procedia d’una política de compres accelerada que al final va provocar que l’empresa acabés derrapant al primer revolt. Si les accions de Grifols havien arribat a un màxim per sobre dels 30 euros, a partir d’aquell moment es va encetar una caiguda sense aturador, que l’ha duta fins a cotitzar per sota dels 10 euros. En aquesta trajectòria descendent de tant en tant semblava albirar-se un punt final i el començament de la recuperació anhelada, però de manera sistemàtica cadascuna de les revifades no ha passat de ser allò que els americans denominen el rebot del gat difunt (esperem que en aquest cas la defunció sigui reversible).
Durant la part feliç de la història de Grifols, el capità de l’imperi va ser Víctor Grífols Roura, membre de la tercera generació familiar i que va arribar al consell d’administració del 8 de juliol del 1991. Després d’acabar els estudis en Ciències Empresarials a la Universitat de Barcelona, el 1973 va entrar a treballar a l’empresa familiar com a director d’exportacions. Des del 1979 va formar part de la direcció comercial, per després ascendir fins a ocupar la cadira del màxim executiu (allò que ara es coneix com a CEO) l’any 1987. En aquesta posició va substituir al seu pare, Víctor Grífols Lucas, fill del fundador.
Poc després de la seva arribada al cim, l’any 1992, l’empresa va superar la barrera dels 10.000 milions de pessetes de facturació i tres anys més tard va ser la primera firma de l’estat espanyol a rebre la llicència del regulador dels Estats Units (FDA, Food and Drug Admiistration) per un producte biològic, l’albúmina. Un fet poc recordat d’aquesta època és el protagonisme del Deutsche Bank a l’empresa, perquè l’any 2000 l’entitat financera alemanya en va adquirir un 34% del capital. L’operació es va dur a terme aprofitant la sortida del soci tradicional de Grifols, els japonesos de Yoshitomi, que havien arribat a posseir el 50% de la companyia. Després de trenta-un anys com a líder de l’empresa familiar, el 2016 Víctor Grífols va fer un pas al costat i va passar a ocupar altres càrrecs, com el de president i president honorari (formalment, la renúncia al càrrec de primer executiu es va dur a terme el primer dia de l’any de 2017).
El període 2020-2024, amb la pèrdua de valor de la companyia que abans hem indicat, ha tensat molt la relació entre la família i els fons d’inversió
Al llarg el seu mandat, l’empresa va començar a cotitzar a la borsa espanyola l’any 2006 i en la dècada posterior -fins que Grífols va abandonar la primera línia- la companyia va multiplicar el seu valor per dotze. Amb tot, la jugada mestra sota el mandat de Víctor Grífols va ser la compra de la nord-americana Talecris (2010), que va permetre als catalans començar a jugar a la primera divisió mundial. L’any 2011 va fer un salt més, perquè Grifols va començar a cotitzar al Nasdaq, el mercat americà de les empreses tecnològiques. Malgrat aquestes sortides a borsa, la família va continuar mantenint una majoria de control en el capital de la societat.
El període 2020-2024, amb la pèrdua de valor de la companyia que abans hem indicat, ha tensat molt la relació entre la família i els fons d’inversió, de manera que en aquest lapse de temps s’han vist canvis importants als òrgans de direcció, entre ells l’adeu definitiu de Víctor Grífols al consell d’administració, un càrrec que va abandonar el Nadal del 2023. Dins d’aquest període de turbulències, sense dubte els pitjors moments per a l’empresa es van produir a partir del gener del 2024, quan la firma d’analistes i inversors Gotham City va publicar un informe assegurant que les accions de l’empresa catalana valien zero euros per culpa del deute i d’una mala comptabilització de determinades partides. Allà va començar un malson que encara no sembla haver acabat i que va obligar els gestors de Grifols a donar més explicacions de les que haurien desitjat. Un epíleg a la vida professional de Víctor Grífols molt poc agradable i difícil de digerir.
Durant aquest temps no han faltat les veus que han posat sobre la taula el terme “conspiració”, referint-se que els Estats Units no estava gaire conforme amb algunes pràctiques de la família Grífols al capdavant d’una empresa que, recordem, ells consideraven estratègica per als seus interessos. Per tant, d’aquestes interpretacions es podria deduir que hi havia certa voluntat de tenir “una Grifols sense els Grífols”. Val a dir que les acusacions d’aquesta misteriosa firma anomenada Gotham City van acabar en un grapat de denúncies creuades entre uns i altres que estan pendents de resolució, i on ha hagut d'intervenir la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
Un dels capítols més destacats de la crisi durant els últims mesos va ser una carta que la família es va treure de sota la màniga i que va generar una gran sorpresa entre tots els observadors. Podria ser una jugada genial o simplement una cortina de fum dilatòria. En aquest sentit, asseguren que, de la mà del fons d’inversió Brookfield, estan preparant una OPA d’exclusió sobre la totalitat de les accions de l’empresa, el que vol que si l’operació tira endavant, Grifols deixarà de cotitzar a borsa. El repte és molt complex perquè consisteix a recolzar-se en aquest fons per reunir prou capital per fer una oferta a tots els titulars d’accions per mirar de tirar endavant l’esmentada opa d’exclusió, en un esforç que en aquest moment sembla titànic i que planteja algun dubte transcendent: quin és el preu just de les accions, en uns títols que han cotitzat en un rang tan ampli en relativament poc temps?
A títol individual, Víctor Grífols ha rebut nombrosos reconeixements, entre els quals cal destacar la Creu de Sant Jordi del 2017 (disset anys després que la rebés el seu pare, Víctor Grífols Lucas), el Global Business Leader Award de la Cambra de Comerç americana a Espanya o el Premi d’Honor al Mecenatge (2019) dels Premis Talent.