De consultors a una nova vida a l'empresa privada o el retorn a les universitats catalanes. Aquests han estat alguns dels nous rumbs professionals dels exconsellers del Departament d'Empresa de la Generalitat de Catalunya. De fet, aquest departament ha tingut diversos consellers al llarg de la seva història (tots homes i només una dona), amb canvis de nom i competències segons les legislatures i els governs. A continuació, un recull de les posteriors etapes professionals dels líders del gabinet.
La sorpresa del nomenament actual de Miquel Sàmper (2024-actualitat)
Nomenat l'agost de 2024, Miquel Sàmper és l'actual conseller d'Empresa i Treball en el govern de Salvador Illa com a independent. Nascut el 1966 a Terrassa, ha estat exconseller d'Interior del govern de Quim Torra. És antic membre de CiU i "desenganyat" de Junts, es va donar de baixa del partit fa pocs mesos i en les últimes campanyes electorals se l'ha vist en actes del PSC. També ha estat advocat de l'exconseller Lluís Puig, que actualment viu a l'exili.
Ha desenvolupat una extensa carrera en l'àmbit jurídic, destacant com a degà del Col·legi d'Advocats de Terrassa (2006-2014), president del Consell de l'Advocacia Catalana (2013-2014) i adjunt a la presidència del Consell General de l'Advocacia Espanyola (2009-2014). També va ser un dels impulsors de la primera Oficina d'Intermediació Hipotecària de l'Estat.
Entre les seves prioritats d'aquesta legislatura destaca la simplificació administrativa per reduir la burocràcia i facilitar l'activitat empresarial, amb l'objectiu de "generar ocupació estable i de qualitat". També impulsa la digitalització com a eina per modernitzar el teixit productiu i fomentar projectes transformadors basats en tecnologies avançades.
Roger Torrent i l'entrada, per segona vegada, d'ERC a Empresa (2021-2024)
Roger Torrent i Ramió és un polític català nascut a Sarrià de Ter l'any 1979. Llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i amb un màster en Estudis Territorials i Urbanístics, va iniciar la seva trajectòria política com a regidor a Sarrià de Ter el 1999, i en va ser alcalde entre 2007 i 2018. Posteriorment, va ser president del Parlament de Catalunya del 2018 al 2021, convertint-se en el president més jove de la història de la cambra.
Entre maig de 2021 i agost de 2024, Roger Torrent va exercir com a conseller d'Empresa i Treball en el govern de Pere Aragonès. Durant el seu mandat, va impulsar diverses polítiques centrades en la reindustrialització, la digitalització i la sostenibilitat del teixit productiu català.
Torrent va liderar l'aplicació del Pacte Nacional per a la Indústria (PNI), un pla estratègic amb 152 actuacions i un pressupost de 3.000 milions d'euros. L'objectiu era transformar el model industrial cap a una indústria més digital, sostenible i innovadora. El 2023, es va executar el 97% del pressupost previst, destacant l'àmbit de Sostenibilitat, Energia i Economia Circular, amb una execució del 135,7%.
Torrent va impulsar diverses polítiques centrades en la reindustrialització, la digitalització i la sostenibilitat del teixit productiu català
El seu departament va mobilitzar 130 milions d'euros en ajuts industrials, generant una inversió agregada de 1.535 milions d'euros. Aquests recursos es van destinar a facilitar l'adaptació a la indústria 4.0, incloent-hi la compra de maquinària avançada.
Sota la seva gestió, les exportacions catalanes van assolir un rècord històric el 2022, arribant als 94.926 milions d'euros, representant més del 30% del PIB català. Torrent va destacar que el sector exterior és la punta de llança de l'economia catalana, amb un creixement del 61% en l'última dècada.
De moment no se li coneix cap ocupació, tot i que escriu a diversos mitjans de comunicació i al seu perfil de Linkedin temes relacionats amb empresa, com ara sobre Ebro o l'informe Draghi.
Del cor d'Europa a Empresa: el cas de Tremosa (2020-2021)
Ramon Tremosa i Balcells (Barcelona, 1965) és un economista, professor universitari i polític català amb una trajectòria destacada en l'àmbit europeu i català. Doctor en Economia per la Universitat de Barcelona (UB), és professor des de 1992. Ha publicat diversos llibres i articles sobre política monetària, federalisme fiscal i economia regional. Abans de ser conseller d'Empresa va ser eurodiputat (2009-2019) independent per Convergència i Unió (CiU) i posteriorment pel PDeCAT, centrat en temes econòmics, competència i fiscalitat.
Va ser conseller d'Empresa i Coneixement (2020-2021) en ple covid-19, en què va ocupar aquest càrrec en el govern de Quim Torra, impulsant polítiques de suport a la indústria i a la digitalització. Amb l'entrada del nou govern de Pere Aragonès, va passar a ser diputat al Parlament de Catalunya (2021-2024) i ja posteriorment regidor a l'Ajuntament de Barcelona (2023-2025), període durant el qual va exercir com a regidor per Junts fins al gener de 2025, quan va anunciar la seva retirada de la política activa per centrar-se en la docència.
Doctor en Economia per la Universitat de Barcelona, és professor des de 1992
Com a fet mediàtic dels últims mesos, des del febrer de 2025, forma part del consell d'administració d'Aena, l'empresa pública que gestiona els aeroports espanyols. La seva incorporació ha estat destacada pel seu coneixement en infraestructures i economia
Àngels Chacón i la nova etapa a LLYC
Maria Àngels Chacón i Feixas (Igualada, 1968) és una política i professional catalana amb una destacada trajectòria en l'àmbit empresarial i institucional. Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona i especialitzada en comerç internacional, Chacón va iniciar la seva carrera com a directora d'exportació en empreses del sector paperer, gestionant mercats com l'Orient Mitjà i l'Europa de l'Est. Entre 2008 i 2011, va ser gerent de la Unió Empresarial de l'Anoia (UEA), una entitat que representa més de 2.400 empreses, on va impulsar iniciatives d'innovació i col·laboració empresarial.
El 2011, va entrar a l'Ajuntament d'Igualada com a regidora de Dinamització Econòmica, Comerç i Turisme. Posteriorment, va ser nomenada directora general d'Indústria de la Generalitat de Catalunya el juny de 2017, on va liderar polítiques de foment de la inversió i suport a pimes i microempreses.
El maig de 2018, Chacón va ser nomenada consellera d'Empresa i Coneixement pel president Quim Torra, convertint-se en la primera dona a ocupar aquest càrrec. Durant el seu mandat, va promoure la captació d'inversions, la internacionalització empresarial i la innovació, mantenint reunions amb empreses com Seat i Nissan, i participant en esdeveniments internacionals com la fira Integrated Systems Europe a Amsterdam, que mesos després aterraria a Barcelona.
Després de deixar el càrrec de consellera el setembre de 2020, Chacón va ser escollida cap de llista del PDeCAT per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021. Posteriorment, va ser secretària general del partit Centrem entre maig i agost de 2022. Actualment, Àngels Chacón és directora sènior d'estratègia corporativa a LLYC, una consultora de comunicació i afers públics, que també té seu a Barcelona.
Santi Vila i l'efecte de la "tardor calenta" del 2017
Santi Vila i Vicente (Granollers, 1973) és un polític català amb una trajectòria destacada en el món de la política i l'empresa. Va començar la seva carrera com a alcalde de Figueres (2007-2012), abans de ser diputat al Parlament de Catalunya entre 2006 i 2013. La seva activitat a l'Ajuntament i al Parlament va estar marcada per un perfil moderat i pragmàtic. Posteriorment, va ocupar càrrecs importants al govern de la Generalitat de Catalunya, primer com a conseller de Territori i Sostenibilitat (2012-2016) i després com a conseller de Cultura (2016-2017).
Després de la seva carrera política, Vila ha orientat la seva trajectòria cap al sector privat
El juliol de 2017, Vila va ser nomenat conseller d'Empresa i Coneixement, càrrec que va ocupar fins a la seva dimissió el 26 d'octubre del mateix any. La seva marxa es va produir abans de la declaració unilateral d'independència per part del govern de Carles Puigdemont, ja que Vila era partidari de buscar una solució pactada amb l'Estat espanyol. La seva postura moderada i la discrepància amb el rumb del govern el van portar a abandonar el càrrec en un moment crucial del procés independentista.
Després de la seva dimissió, Vila va ser investigat per l'Audiència Nacional en relació amb els fets del referèndum d'1 d'octubre de 2017, però la seva implicació es va considerar menor. Així, va evitar càrrecs greus, tot i haver hagut de passar una nit a la presó i pagar una fiança per poder sortir en llibertat. La seva sortida de la política activa va marcar el final d'una etapa de compromís amb el procés sobiranista.
Després de la seva carrera política, Vila ha orientat la seva trajectòria cap al sector privat. Actualment, ocupa el càrrec de director general a Aigües de Banyoles SA i és president del Comitè Assessor d'Infraestructures de l'Ajuntament de Barcelona. A més, ha continuat el seu treball com a escriptor i articulista, amb diversos llibres d'assaig a l'esquena. La seva figura es manté present en l'àmbit públic com a un referent moderat i defensor del diàleg en el conflicte entre Catalunya i Espanya.
Jordi Baiget i el retorn al món acadèmic (2016-2017)
Jordi Baiget i Cantons (Balaguer, 1963) és un economista i polític català amb una trajectòria destacada en l'administració pública i el sector privat. Va ser conseller d'Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya entre gener de 2016 i juliol de 2017, càrrec al qual va accedir després de ser secretari del Govern des de 2012. En el seu mandat com a conseller, va impulsar iniciatives com el Pacte Nacional per la Indústria, la creació d'una Agència d'Energia de Catalunya i la reforma de la Llei de Cambres de Comerç. Tanmateix, va ser cessat pel president Carles Puigdemont després de manifestar dubtes sobre la viabilitat del referèndum de l'1 d'octubre, considerant-lo similar a la consulta del 9-N.
Després de la seva etapa política, Baiget ha orientat la seva carrera cap al sector privat i el món acadèmic. Actualment, ocupa el càrrec de director general de la Fundació Universitària Balmes, entitat que gestiona la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). A més, és conseller delegat de Creacció, l'agència de desenvolupament econòmic del Consell Comarcal d'Osona. Anteriorment, va ser director general de Sermetra SL, empresa dedicada a la gestió de sistemes de transport públic.
Felip Puig i la vella convergència (2012-2016)
Felip Puig i Godes, enginyer de camins i diplomàtic en administració d’empreses, va començar la seva trajectòria política com a regidor a l’Ajuntament de Parets del Vallès i va ser diputat al Parlament de Catalunya des de 2003 fins a 2013. Va ocupar diversos càrrecs a la Generalitat de Catalunya, destacant especialment el seu mandat com a conseller d'Empresa i Ocupació entre 2012 i 2016, en el qual va impulsar iniciatives per a la internacionalització de les empreses catalanes. Va crear l'acceleradora Start-up Catalonia per ajudar a les empreses emergents a expandir-se internacionalment i va promoure els Premis G!, reconeixent la trajectòria empresarial al sector turístic.
Després de deixar la política activa, Puig es va orientar cap al sector privat com a assessor i consultor de companyies, urbanista, i soci de diferents companyies com, per exemple, IN2 Enginyeria de la Informació i Godes FP Consultors. La seva gestió com a conseller va estar marcada per algunes polèmiques, com la seva vinculació a l'incident del túnel del Carmel i el cas del “3%” sobre presumpte cobrament de comissions. També va ser criticat per la seva actuació durant les protestes del 15-M a la plaça de Catalunya, sobretot com a conseller d'Interior (2010-2012). Tot i això, la seva tasca a la conselleria d'Empresa va ser reconeguda per l'impuls d'iniciatives empresarials i l'orientació cap a la competitivitat i la internacionalització.
Francesc Xavier Mena i les polítiques d'austeritat (2010-2012)
Francesc Xavier Mena va ser conseller d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya entre 2010 i 2012, en el marc del govern d'Artur Mas. Catedràtic d'Economia d'Esade i doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, va aportar una sòlida formació acadèmica i una àmplia experiència en consultoria internacional, amb projectes en 48 països en sectors com l'energia, el turisme i el sistema financer.
Durant el seu mandat, Mena va centrar-se en la creació d'ocupació i la internacionalització de les pimes. Va impulsar més de 100 projectes empresarials que, de concretar-se, haurien suposat una inversió de 3.000 milions d'euros i la creació de 15.000 llocs de treball. També va promoure la creació de Creacció, una agència d'emprenedoria, innovació i coneixement a Osona, amb l'objectiu de fomentar l'activitat emprenedora a la Catalunya central. A més, va defensar reformes laborals i una política d'austeritat per reduir el dèficit públic, tot i que va reconèixer que si no aconseguia reduir la taxa d'atur a Catalunya per sota del 10%, consideraria que havia "fracassat"
Després de deixar la política activa, Mena ha continuat la seva trajectòria acadèmica i professional. Va ser nomenat president del Patronat de la Fundació Xavier, entitat vinculada a la Universitat Ramon Llull. També ha mantingut la seva vinculació amb Esade com a professor i ha estat actiu en diversos àmbits relacionats amb la competitivitat industrial i l'educació superior.
Josep Huguet, el primer membre d'ERC com a conseller d'Innovació, Universitats i Empresa (2006-2010)
Josep Huguet i Biosca és un polític català nascut a Manresa el 1951. Enginyer industrial per l’Escola d’Enginyers Superiors de Terrassa i llicenciat en Història Contemporània per la UAB, ha combinat la seva trajectòria professional amb una intensa activitat cívica i política. Va ser diputat al Parlament de Catalunya des de 1995 fins al 2004 i va ocupar diversos càrrecs en el govern de la Generalitat de Catalunya: conseller de Comerç, Turisme i Consum (2004–2006) i conseller d’Innovació, Universitats i Empresa (2006–2010).
Durant el seu mandat com a conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Huguet va impulsar iniciatives per potenciar la competitivitat industrial i la recerca. Va defensar la creació de centres tecnològics i va promoure la internacionalització de les empreses catalanes. També va apostar per la transformació del patrimoni industrial en recurs turístic, com es va evidenciar en el suport a la creació del Museu de la Química a Tarragona.
Després de deixar la política activa, Huguet ha continuat la seva tasca en l'àmbit acadèmic i cívic. Va ser president de la Fundació Josep Irla, vinculada a Esquerra Republicana de Catalunya, entre 2011 i 2016 . Actualment, és autor i conferenciant, mantenint una influència destacada en el pensament independentista i republicà.
De l'època socialista als membres de l'etapa pujolista
Anteriorment a aquests noms més recents hi ha el cas de Maria del Mar Serna, socialista que va ocupar el llavors rebatejat Departament de Treball del 2006-2010. El precedeixen Jordi Valls (abril a novembre del 2006) i anteriorment Josep Maria Rañé, del 2003 al 2006.
Durant el mandat de Jordi Pujol destaca Joan Rigol (1980-1984), Oriol Badia (1984 - 1988), Ignasi Farreras (1988-1999) i Lluís Franco (1999-2002), com a membres d'Unió Democràtica de Catalunya i Convergència Democràtica de Catalunya. Anteriorment a ells hi va haver Joan Codina (1977-1980), que va ser membre del PSC.