Més de 40 anys després de la seva fundació, Parcs Aquàtics de la Costa Brava continua engrescant els estius a Catalunya. Els seus espais, Water World i Aquadiver, reben prop de 335.000 visitants anuals i facturen al voltant de dotze milions d'euros. I el que és més important: la pandèmia, les sequeres i el canvi climàtic han forjat una capa d'impermeabilitat a un negoci que avui sembla difícil que trontolli. Les xifres quadren, la gent no deixa de venir (cada cop des de més lluny) i tots dos parcs s'han consolidat amb tanta solidesa que gairebé ja no requereixen publicitar-se. Actualment, la plantilla consta de 32 treballadors, els quals es disparen als 275 durant la temporada alta.
Cal dir, però, que la distribució d'aquest èxit és força desigual. És Water World —la "joia de la corona", segons Julià López-Arenas, director de la companyia— qui aporta més de dos terços dels assistents totals (uns 225.000) i dels ingressos (entre 8 i 8,5 milions d'euros). Més encara després de la seva última aposta, Tornado King, inaugurada l'any passat amb motiu del quarantè aniversari i que ha estat guardonada a escala europea i mundial gràcies a la proposta adrenalítica que suposa el doble tornado amb 100% d'inclinació. Situada a l'entrada del recinte, és clarament l'atracció que aplega més visitants des del curs passat. L'obertura, a més, va ser oportuna, atès que es va produir en un moment d'impàs. "El 2025 va ser un any en què altres parcs aquàtics van notar un cert estancament per primer cop després de la covid-19, però Water World va resistir gràcies a ella", admet López-Arenas a VIA Empresa.
Si bé el 2025 va ser el gran aniversari de l'espai de Lloret —un dels més grans d'Europa, amb 150.000 metres quadrats—, el 2027 serà Aquadiver, a Platja d'Aro, qui bufi les 40 espelmes. "Incorporarem quatre nous tobogans dissenyats per ProSlide, la mateixa empresa que ha fabricat el Tornado King", apunta López Arenas, qui espera que aquesta novetat els permeti fer "un salt" després d'una temporada en el punt mort.
No obstant això, la idea de la companyia no és fer competir els dos espais. Arran de la pandèmia, el perfil de visitant dels dos espais ha quedat força diferenciat. Aquadiver manté un objectiu de visitant clarament familiar, i aproximadament un 55% del seu públic és nacional; al seu torn, Water World ha esdevingut un espai molt més heterogeni, encara amb famílies nacionals, però amb un gran pes d'assistents estrangers de totes les edats. "És difícil saber quina tipologia de visitant té", reconeix un López-Arenas que sí que incideix en un detall: cada cop hi ha més barcelonins. "Water World ha estat redescobert per gent de la zona metropolitana de Barcelona que ara no té problemes amb desplaçar-se amb el cotxe fins a Lloret", comenta.
El fantasma és climàtic
Amb dos indrets tan afermats, la competència no sembla representar un risc rellevant. És la climatologia qui amenaça amb més força. Si més no, així ho va concloure López-Arenas fa vuit anys, quan va detectar que la salut de la flora dels seus parcs va minvar: "Vam pensar que els pins tenien alguna malaltia, però uns especialistes ens van confirmar que només patien estrès hídric a causa de la manca de pluges". Els següents anys, Catalunya va encadenar diverses sequeres que van complicar la disponibilitat d'aigua. Si bé aquesta crisi no va afectar la viabilitat del negoci, atès que els parcs aquàtics treballen amb circuits tancats, sí que va generar problemàtiques derivades.
Per exemple, l'empresa de López-Arenas va decidir retallar el consum d'aigua dels seus espais: van reconvertir la zona enjardinada dels parcs i van substituir les flors de temporada per unes de la zona. Addicionalment, fa dos anys van començar a reutilitzar les aigües de neteja de filtres dels parcs per implementar-la als regs. "Contràriament al que es pot pensar, el consum a les piscines i tobogans és molt baix; on més aigua dediquem és a les zones enjardinades", destaca el director. El resultat? Ja han aconseguit retallar el consum d'aigua un 13%-14%.
La sequera no va suposar un repte de viabilitat de negoci, però va colpejar amb una disminució de visitants estrangers
Malgrat que són més sostenibles, les sequeres van castigar els parcs aquàtics per una altra raó fora del seu control: el boca-orella. "El mercat francès va baixar molt perquè es va parlar molt de les restriccions d'aigua de la Costa Brava, i això va provocar que no hi hagués l'ocupació que s'esperava", recorda López-Arenas. Així, el dirigent té clar que la pròxima sequera tornarà a colpejar per aquest cantó, i no perquè Water World o Aquadiver es quedin sense subministraments. A tot això cal sumar les onades de calor, cada vegada més freqüents. "Ens podria afectar el dia que el turisme deixi de visitar-nos perquè aquí no s'hi pugui estar", lamenta.
Un horitzó d'estabilitat
A diferència de moltes empreses que aspiren a créixer, Parcs Aquàtics de la Costa Brava ja gaudeix d'una posició ben còmoda al seu sector. En tot cas, aspira a diversificar la seva facturació. "La tendència és perdre un petit percentatge de visitants, que no de facturació, perquè hem actualitzat molt les nostres tarifes", comenta López-Arenas. No s'han plantejat cap ampliació d'espai de Water World ni Aquadiver, ni tampoc augmentar el nombre d'atraccions. A banda dels quatre tobogans que queden per construir a Aquadiver, la xifra actual de 23 propostes sembla prou per sostenir el negoci. En el cas de Water World, que en té 35, el director avança que a partir del pròxim lustre començaran a reemplaçar algunes de les atraccions més antigues.
La idea també és mantenir la facturació. L'empresa estima mantenir un ritme d'entre 12 i 12,5 milions d'euros anuals entre els dos espais, i vol substituir la caiguda de visitants projectada amb experiències prèmium. Des de l'any passat, a Water World s'ha introduït l'opció d'accés ràpid (fast pass, en anglès) per un cost addicional de 35 euros, que apuja l'import de l'entrada als 75 euros. Ara bé, amb un compromís: mai no superar el 10% de l'ocupació total del parc. Per exemple, en una jornada de 3.000 visitants, Water World només posa a la venda 300 polseres d'accés ràpid. "Hem vist que alguns parcs d'atraccions han estat molt criticats perquè malgrat el sobrecost, encara es formen cues a les files fast pass", observa López-Arenas.
D'altra banda, l'any passat també van introduir set zones vip al costat de la piscina d'ones i una tarifa diària (entre 4,75 i 6 euros a l'Aquadiver; 6 euros al Water World) al pàrquing, que fins fa poc era gratuït. "Abans era lliure, però no vigilat; ara hem habilitat 92 càmeres de videovigilància", justifica el director, que assegura que el públic ha mostrat una "gran acollida" a aquests nous productes.
Cada any, la gerència revisa els possibles xocs externs que poden desquadrar els números a finals d'any. I ara com ara, a banda de l'amenaça climatològica, la principal por és la compressió de la temporada. Mentre que parcs d'atraccions com el Tibidabo i PortAventura han pogut desestacionalitzar cada cop més el seu espai, Aquadiver i Water World tendeixen a concentrar més la demanda. "A l'Aquadiver, abans la gent començava a venir a partir de Sant Joan. Ara la temporada comença del 10 de juliol al 30 d'agost", explica el responsable.
I en el cas de Water World? Només guanyen cinc dies més. I sempre pel començament (és a dir, el 5 de juliol), atès que setembre és un mes "impossible" per atreure visitants. Tot plegat els ha portat a tancar moltes setmanes tant prèvies com posteriors a les vacances d'estiu: "En el cas de Water World, encara obrim al maig, però amb l'Aquadiver no ens dona ni per cobrir el mínim". És una dinàmica contradictòria al canvi climàtic, que ha allargat els dies tradicionals de calor. "Ja ens agradaria desestacionalitzar com fa la resta!", rebla el director de la companyia. De moment, és l'únic desig que no ha pogut fer realitat.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat