Catalunya té un repte important en l’àmbit de la transició energètica. Mentre que al conjunt de l’Estat les energies renovables van representar el 55,5% de l’electricitat generada el 2025, segons xifres de Red Eléctrica de España (REE), al Principat el percentatge només arriba al 20,5%. I d’aquest 20,5%, l’energia solar fotovoltaica representa únicament un 5,2% del total. Però l’absència de projectes de grans dimensions, atrets per altres territoris de l’Estat, no fa de menys iniciatives d’autoconsum a més petita escala que, amb 2.588 GWh generats el 2025, situen Catalunya com la segona comunitat autònoma amb més producció elèctrica d’autoconsum a Espanya, només per darrere d’Andalusia.
És un context com aquest el que explica que una empresa suïssa com Youdera, fundada per l’espanyol Manuel Cócera i el portuguès Pedro Miranda, posi els seus ulls en la península ibèrica —amb Catalunya com a territori destacat— per exportar un model de negoci que ja ha demostrat l’èxit en terres helvètiques. Una aposta d’instal·lacions solars en edificis i pàrquings, renovació de teulades o emmagatzematge en bateries que, gràcies a la importació d’una metodologia contractual nascuda als Estats Units, busca fer encara més gran la porta d’entrada de l’energia solar a la nostra societat. VIA Empresa ha tingut l’oportunitat de conèixer des de dins el projecte de la companyia amb una visita a dues de les seves instal·lacions elèctriques a Stein i Kaiseraugst (Suïssa) i les oficines de Solothurn, una visió que il·lustra a gran escala la mena d’instal·lacions que Youdera, a través de la filial espanyola y Tú, ja ha començat a posar en marxa al Principat, amb clients de la talla d'Ursa, Juvé & Camps o Club de Golf Barcelona.
Un model de negoci que facilita l’aposta en renovables
La història de Youdera neix, com tants altres casos d’èxit del país helvètic, dins de les aules de la universitat. No en va, Suïssa és el líder indiscutible de l’Índex Mundial de la Innovació de la World Intellectual Property Organization (WIPO) des de fa quinze anys, amb tres universitats al top 10 de creació de valor en spinouts el 2025. Una d’elles, l’Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL), és el bressol de Youdera: la participació en un concurs de transferència tecnològica, en què havien de defensar el seu projecte a través d’un pitch, va permetre als fundadors captar els fons inicials per tirar endavant la companyia el 2015.
El principal fet diferenciador de la firma respecte a altres operadors d’electricitat renovable és l’aposta pel model PPA, els contractes de compravenda d’energia renovable a llarg termini. “És un negoci que no existia a Suïssa i que només s’estava fent als Estats Units, i el repte va ser adaptar-ho al mercat i les lleis d’aquí”, rememora Cócera, que cita l’emprenedor estatunidenc d’origen indi Jigar Shah com a gran artífex d’aquest tipus de contracte.
Nascuda el 2015 com una 'spinoff' de l'EPFL de Lausana, Youdera acumula més de 2.500 projectes d'instal·lacions solars en quatre països
En una transacció tradicional, el client paga el cost inicial que suposa la instal·lació solar, una inversió que anirà recuperant gràcies al preu més baix de l’energia. Però en un contracte PPA, la mateixa empresa no només dissenya i executa la instal·lació, sinó que també ofereix un finançament del cost inicial. Així, el client no fa cap desemborsament inicial, sinó que accepta que la propietat de les instal·lacions sigui de l’empresa en qüestió durant un període determinat d’anys —en el cas de Youdera, normalment, vint—, que serà qui comercialitzarà l’energia a l’usuari. Així, en la factura mensual, el client pagarà tant el cost de l’energia com una petita part de la inversió inicial, i quan acabi el període establert, “recuperarà” la propietat de les instal·lacions solars i començarà a pagar un preu molt més reduït per l’electricitat.
Malgrat els dubtes inicials sobre la viabilitat d’aquesta modalitat, a poc a poc Youdera va aconseguir convèncer client rere client, fins a créixer considerablement dins del país. Inicialment, la companyia cobria tot l’espectre del projecte: la captació de clients, el disseny de les solucions a mida, la planificació, la gestió i la mateixa instal·lació final, fet que els va portar a créixer per sobre dels 80 treballadors. Tanmateix, Cócera i Miranda van optar per vendre la divisió centrada en les instal·lacions finals, anomenada Youenergy, que era la que concentrava el gruix més elevat de treballadors, amb l’objectiu d’aconseguir fons per finançar els projectes futurs. “En el nostre model de negoci, com més èxit tenim, més diners necessitem”, justifica Cócera, i és per això que també han tancat acords d’inversió amb altres empreses. El més recent, anunciat a finals de març, ha estat amb la multinacional francesa Amundi, que ha entrat en el capital del grup amb una injecció de 150 milions d’euros per expandir la infraestructura solar al continent europeu.
Teulades solars amb “marca suïssa”
En els més de deu anys d’experiència que acumula Youdera, la companyia ha dut a terme més de 2.500 projectes d’instal·lacions solars, alguns sota la modalitat PPA i altres en formats més tradicionals. El gruix principal es concentren a Suïssa, però l’empresa també ha fet projectes a Alemanya, Espanya i Portugal. Per tipologia, els més habituals són les instal·lacions de plaques solars en teulades, com exemplifica el GetecPark de Stein, un polígon industrial —allà parlen de “campus”— protagonitzat principalment per les fàbriques de Novartis i Lonza.
En aquests equipaments, Youdera va instal·lar el 2024 un total de 5.000 panells solars amb una capacitat de generació de 2 MW d’electricitat, que representa entre un 3% i un 5% del consum energètic total del campus. Per al director del GetecPark Stein, Stephan Buser, l’energia fotovoltaica és “molt fàcil d’instal·lar i et dona molta predictibilitat amb els preus per als pròxims anys”, un valor que els ofereix “una estabilitat sense un cost addicional”. De fet, actualment estan construint un nou pàrquing dins del campus, en el qual instal·laran 1.800 panells solars addicionals, en aquest cas amb una orientació vertical sobre la façana. En el futur, el complex també té previst incorporar panells solars en les teulades dels edificis que encara no en tenen, però que primer han de passar per una renovació.
A les instal·lacions de Stein es poden testimoniar diversos aspectes que demostren la cura de l’empresa a l’hora de desplegar les seves instal·lacions. D’entrada, el que més crida l’atenció és l’ordre: tots els cables que connecten els panells amb els diferents aparells del sistema estan degudament recollits i protegits amb canaletes. A l’exterior, els cables estan coberts amb tubs d’alumini per evitar que els toqui el sol i que es trenquin. “És una cosa prèmium. La instal·lació és una mica més cara per això, però jo dormo supertranquil”, valora Cócera. El mateix succeeix amb les brides que agrupen els cables: no són de plàstic, sinó de metall. “Són més cares? Sí. Però quant costa venir i canviar 10.000 brides? La qüestió és fer una bona inversió a llarg termini”.
A aquests elements se’ls afegeix una complicació addicional: l’obligatorietat suïssa que tenen les instal·lacions de certes dimensions a tenir teulades verdes per millorar l’eficiència tèrmica dels edificis i fer que necessitin menys climatització. Aquestes teulades necessiten un manteniment —algú que talli la gespa—, cosa que complica al seu temps el manteniment de les plaques, del qual se n’encarrega Youdera, i poden arribar a reduir el rendiment dels panells per l'ombra que produeixen les plantes. Aquí han optat per diverses solucions: per una banda, les proteccions als cables ja mencionades; per l’altra, la instal·lació dels panells a una certa elevació de la superfície de la teulada, a uns 30 centímetres, per permetre que els jardiners puguin tenir cura de la gespa sense problemes. El manteniment en qüestió consisteix, principalment, en una neteja periòdica dels panells, efectuada amb robots, que s'encarreguen de retirar el pol·len i la pols acumulada.
Cócera: “Ens hem amarat de la cultura suïssa de fer bé les coses, correctament i pensant a llarg termini, i que el preu no sigui el més important”
La suma de tots aquests petits detalls, que d’entrada poden semblar menors, ajuden a assegurar el bon funcionament dels equipaments a llarg termini. Uns valors que, segons Cócera, han heretat del país alpí: “Ens hem amarat de la cultura suïssa de fer bé les coses, correctament i pensant a llarg termini, i que el preu no sigui el més important”. El cofundador defensa que encara que “pot costar una mica més”, a llarg termini funciona i “el client ho apreciarà més”. “Per poder sobreviure aquí ens hem hagut d’enfocar a fer les coses molt bé i amb molta qualitat”, assegura, un tarannà que ara treballen a exportar a la península ibèrica.
Espanya i Portugal, dues grans oportunitats amb estratègies diferents
Perquè sí, el nucli del negoci de Youdera es concentra a Suïssa, la proximitat els ha dut també a desplegar projectes a Alemanya i ara, amb la inversió d’Amundi, preparen el terreny per entrar a França; però la procedència d’ambdós fundadors ha acabat motivant que Espanya i Portugal fossin dos dels mercats prioritaris pel grup. Més encara si tenim en compte les seves condicions climàtiques, en ser dos dels països amb més exposició solar del continent.
Això sí, tots dos són mercats molt diferents del suís, tant per factors culturals, com econòmics i socials, i la seva producció ha hagut d’anar modulant-se a còpia d’intents. “Hem tingut moltes discussions amb instal·ladors a Portugal i Espanya. A Portugal continuem treballant amb qui vam començar, però amb els espanyols hem tingut més problemes”, reconeix Cócera. D’aquí sorgeix l’actual estructura de l’empresa, que es divideix en diferents marques en funció del mercat i de les operacions. Així, a Suïssa el grup opera com a Youdera a l’hora de finançar projectes, mentre que el disseny, planificació i gestió de les operacions els duu a terme sota el segell Und du. A Portugal, on treballen amb uns socis locals i només ofereixen serveis de finançament amb contractes PPA, mantenen la marca Youdera. I a Espanya, a finals de 2024 van fundar y Tú, la companyia amb seu a Saragossa que s’encarrega de gestionar els projectes solars a l’Estat i que lidera personalment Cócera.
Fundada el 2024 amb seu a Saragossa, y Tú és la companyia amb què Youdera opera a l'Estat, que el 2025 va tancar 27 projectes industrials i en va executar 19
El 2025, el primer any complet d’operacions d’y Tú a Espanya, l’empresa ha tancat 27 projectes industrials i ha executat dinou instal·lacions, un ritme que s’ha accelerat durant el 2026. “La filosofia original no era ser una més en el paquet d’instal·ladors de plaques. Era donar el millor servei i, si per oferir-lo cal invertir en processos i tecnològica, ho fem”, declara el CEO i cofundador de l’empresa. Un pensament que, si bé s’ha trobat més obstacles en els clients locals, menys oberts a assumir costos elevats que els homòlegs suïssos, també té el suport d’una eficiència molt més gran: “Depèn de molts factors, però a Suïssa, els panells solars s’amortitzen al voltant d'uns nou anys. A Espanya és normal recuperar la inversió en quatre o cinc anys”.
A més, en territori espanyol s’afegeix una nova variant que l’empresa ha sabut aprofitar: la permanència d’un elevat nombre de teulades amb amiant i l’obligació de retirar-los en els pròxims anys. Per una banda, les teulades que ja hagin superat la seva vida útil (entre 20 i 25 anys) estan obligades a retirar-lo; per l’altra, els edificis públics estan obligats a fer-ho abans de 2028. A més, a Catalunya l’obligatorietat s’estendrà a la resta de construccions a partir de 2032. “Ja hi ha moltes empreses que et treuen l’amiant, amb un cost aproximat de 70 a 80 euros per metre canviat, però és una inversió extra que a moltes companyies els costa”, assenyala el CEO d’y Tú.
y Tú integra el cost de les renovacions de teulades per la retirada d'amiant en els contractes PPA d'instal·lació de plaques solars
Davant d’aquesta situació, el que ofereix la firma és integrar el cost de la remodelació de la teulada dins del contracte PPA per instal·lar plaques solars. Així, l’empresa s’estalvia la inversió inicial que suposa retirar l’amiant, incorpora unes instal·lacions solars que li produeixen energia més barata i paga ambdues coses mensualment, de manera integrada en la factura de la llum, fins que el contracte acaba i manté la propietat plena de les instal·lacions.
Catalunya, territori clau
Dins d’aquest marc d’oportunitats, Catalunya és vist com un dels territoris clau d’y Tú a l’Estat. Tot i que la seu de l’empresa és a Saragossa, també té oficines comercials a Barcelona i Madrid, i és al Principat on han dut a terme el projecte de més potència de 2025, el de la multinacional Ursa a la seva fàbrica del Pla de Santa Maria (Alt Camp). La instal·lació ha comportat dos grans processos: per una banda, el desdoblament de la teulada amb la inclusió d’una capa d’aïllament —fent servir el producte que la mateixa Ursa fabrica—, i per l’altra, la col·locació i posada en marxa dels panells solars, que produeixen fins a 3,5 MW d’electricitat, equivalent al 8% del consum elèctric de la fàbrica.
Aquest projecte en concret l’han dut a terme sota el segell de Youdera, però com a y Tú també han posat en marxa diverses instal·lacions a Catalunya. Cóceras destaca el cas de la fàbrica tèxtil de Barcelona Performance Yarns a Granollers (Vallès Oriental), en què treballen actualment. En aquesta ocasió, el projecte inclou un canvi de la teulada amb la intenció de retirar l’amiant, per després instal·lar els panells solars, i també una bateria per emmagatzemar energia en pics de potència, cobrir microtalls elèctrics i millorar l’autoconsum. “El paquet total els estalvia diners i no han hagut d’invertir res”, remarca el CEO d’y Tú, ja que s’ha dut a terme a través d’un contracte PPA.
Youdera treballa en projectes a Catalunya des del 2020, amb clients com Ursa, Juvé & Camps o Club de Golf Barcelona, i des de 2024 ho fa sota el segell y Tú
No és l’únic projecte: les activitats del grup a Catalunya es remunten al 2020, i sota el segell de Youdera han treballat amb companyies com Juvé & Camps, Club de Golf Barcelona, Plásticos Raer, Kostal, Parkhotel Ciutat de Palol o Trèvol Lleida, entre altres. “Per a nosaltres, Catalunya és un focus molt important, perquè tant a escala política com d’empresa i de clients, tenen més consciència i estan més compromesos”, rebla Cócera.
El CEO d’y Tú i cofundador de Youdera confirma que “com que hi ha menys radiació, quan es fan projectes de parcs grans s’escull més Extremadura o Múrcia”, però deixa clar que això no vol dir que Catalunya tingui una mala posició: “La radiació en el pitjor lloc de Catalunya és més alta, hi ha més recurs solar, que en el millor lloc de Suïssa o Alemanya, i hi ha molt suport a l’energia solar a tots dos llocs”. I com a prova que hi ha marge d’actuació, una xifra: “La Xina ha instal·lat, en un trimestre, 100 GW d’energia solar. Això són 100 centrals nuclears”.
Cócera: “La radiació en el pitjor lloc de Catalunya és més alta que en el millor lloc de Suïssa o Alemanya, i hi ha molt suport a l’energia solar a tots dos llocs”
El repte de les comunitats energètiques
A grans trets, la majoria de clients de les diferents firmes de Youdera s’emmarquen dins del món empresarial, però la companyia també ha dut a terme diversos projectes de comunitats energètiques d’autoconsum. A diferència d’instal·lacions individuals, aquesta modalitat concentra la producció solar de múltiples edificis de diferents propietaris per aprofitar al màxim la radiació solar en una ubicació concreta.
Un dels projectes d’aquesta classe més recents que ha dut a terme Youdera es troba a Kaiseraugst, on una comunitat de 28 veïns van posar-se d’acord per instal·lar panells solars compartits en les teulades de les seves cases adossades. Una instal·lació de menor escala que les industrials mencionades anteriorment, de 327 kW de potència, però que representa entre un 30% i un 40% del consum total dels habitatges i que s’estima que estalviï 34,13 tones de CO₂ cada any.
Aquest cas particular destaca per la capacitat dels veïns per posar-se d’acord per compartir l’energia, fins i tot tenint en compte que alguns tenien l’habitatge més ben posicionat per captar el sol que els altres. Segons explica un dels veïns de la comunitat, la decisió va sorgir com “una mescla entre consciència ecològica i econòmica”. “Però com que no hi ha inversió, només finançament, vam dir: ‘No tenim res a perdre’”, relata.
D’aquesta manera, l’energia solar captada pels panells electrònics de tots els edificis és redirigida a l’alternador comú, que està instal·lat al pàrquing comunitari. Allà és també on són els comptadors de l’electricitat, que permeten quantificar l’ús que en fa cadascuna de les 28 cases. Més enllà del consum domèstic, una part d’aquesta electricitat es redirigeix a un sistema de càrrega de vehicles elèctrics. Al mateix pàrquing s’ha preparat una “preinstal·lació” en forma d’una llarga canaleta que s’estén per una paret sencera. Allà, si més endavant algun dels veïns vol instal·lar-hi un carregador, ja té la meitat de la feina feta. I, finalment, l’energia romanent, especialment durant els pics de producció, s’aprofita per escalfar les calderes d’aigua de les cases.
Youdera té diversos projectes com aquest a Suïssa, però de moment no han pogut exportar encara el model a altres països. En el cas espanyol, la legislació ha estat el gran fre, principalment per les normatives de redistribució d’energia d’autoconsum. A Suïssa, els productors amb excedent elèctric poden revendre l’energia dins del seu propi municipi, però a l’Estat aquesta operació se circumscriu a un radi concret. Fins fa poc, aquest era només de dos quilòmetres, però recentment, amb l’aprovació del decret llei amb el paquet de mesures per afrontar la Guerra de l’Iran, el radi s’ha ampliat fins als cinc quilòmetres, un fet que facilita el desplegament d’aquesta classe d’infraestructures a Espanya.
Sigui amb instal·lacions tradicionals en teulades, en pàrquings, amb bateries o amb comunitats energètiques, el que queda clar és que y Tú té encara camí per recórrer a l’Estat i a Catalunya, identificat com un dels territoris clau per a l'empresa. L’objectiu per al 2026 és ambiciós: s’aspira a créixer un 286% en potència instal·lada respecte al 2025.