2025 ha estat un any complicat per Europa. La continuïtat de la guerra a Ucraïna ha alertat a nivells màxims la consciència del continent per incrementar la despesa en defensa; el veto al gas rus continua afectant el preu de l’energia, i la guerra aranzelària amb els Estats Units (i també, amb menys intensitat, amb la Xina) revaliden la necessitat de recuperar sobiranies múltiples. En aquesta darrera necessitat identificada, una de les prioritats que s’han marcat és reforçar amb urgència l’aposta per la innovació, un àmbit en què les tecnologies profundes i les ciències de la vida són dos dels grans protagonistes.
La bona notícia és que Europa no parteix de zero. Malgrat que Washington i Pequín l'avancen per la dreta en diverses indústries, el Vell Continent continua donant brega en el món acadèmic: Europa concentra el 19,2% dels articles acadèmics que formen part del 10% més citats al món, xifra que gairebé iguala la dels Estats Units, i ha generat al voltant del 21,8% de les aplicacions de patents internacionals, percentatge només superat per l’Àsia en conjunt.
Cada any, es graduen a Europa 1,5 milions de persones en especialitats STEM (acrònim anglès de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), un volum que supera amb escreix el dels Estats Units. A més, el continent aporta onze països al top-20 de l’Índex Mundial de la Innovació 2025 de la World Intellectual Property Organization (WIPO), sis dels quals (Suïssa, Suècia, Regne Unit, Finlàndia, Països Baixos i Dinamarca) formen part del top-10.
El problema amb què s’ha trobat històricament Europa és la transferència de coneixement: aconseguir que tota aquesta investigació d’alt valor esquerdi la torre de marfil, obri les portes i arribi a la societat. Una de les vies més comunes per aconseguir-ho és a través de la creació de spinouts o empreses derivades, societats que neixen amb l’objectiu de comercialitzar una recerca amb potencial. I és en aquesta classe de companyies en les quals posa el focus l’European Spinout Report 2025, un estudi elaborat per sis entitats (Dealroom, Atlantic, MITO Technology, Cambridge Innovation Capital, Oxford Science Enterprises i Northern Gritstone) que posa cara i ulls a l‘estat actual de l’ecosistema europeu.
Un continent de biotecnologia, IA i dispositius mèdics
D’acord amb l’informe, a Europa hi ha actualment 7.300 empreses derivades d’universitats i centres de recerca, que conjuntament sumen un valor agregat de 398.000 milions de dòlars (uns 337.000 milions d’euros al canvi actual) i han generat 160.000 llocs de treball. Com ja avançàvem, les tecnologies profundes i les ciències de la vida hi juguen un paper protagonista, ja que representen un 84% del conjunt d’empreses d’aquesta classe.
Una de les tendències principals que identifica l’estudi és l’acceleració que han experimentat aquest format d’empreses: des de 2019, les spinouts representen un 40% de les noves companyies creades a Europa en els sectors de les tecnologies profundes i les ciències de vida, amb un volum que ha crescut un 80% quan es compara amb el període 2010-2018.
A Europa hi ha 7.300 'spinouts', valorades en 337.000 milions d'euros, que han creat 160.000 llocs de treball
Ambdues disciplines mare mostren unes xifres similars en valor creat, diners aixecats i unicorns aconseguits. Tanmateix, quan es posa el focus en especialitzacions més concertes, podem identificar millor les tendències. Així, si parlem de volum d’empreses finançades per capital risc, la biotecnologia i el sector farmacèutic lideren clarament amb un total de 2.086 companyies, gairebé el doble que el segon segment, el de la intel·ligència artificial (1.096). Els dispositius mèdics (850), les tecnologies climàtiques (769), l’energia (669) o els semiconductors (536) són les següents àrees destacades.
En canvi, si es para el focus en el percentatge que representen les empreses derivades dins del conjunt de firmes de cada especialització, el relat canvia. Aquí, és la fotònica l’àrea que més despunta, amb un 65% de les societats que han aconseguit finançament de capital risc, seguida per la quàntica (60%), l’energia nuclear (54%) i, novament, la biotecnologia i farmacèutica (45%).
Però Europa no és un puré uniforme, sinó una amanida farcida d’ingredients dispars. I aquesta diversitat territorial també es percep a l’ecosistema de spinouts, en què dos dels cinc països més destacats segons l’European Spinout Report 2025, el Regne Unit i Suïssa, no formen part d’una Unió Europea en què Alemanya i, més secundàriament, França i Bèlgica, concentren bona part de les companyies nascudes del món acadèmic.
El lideratge acadèmic de Londres
No és cap sorpresa veure el Regne Unit liderant un rànquing d’innovació, sigui europeu o mundial. L’abans mencionat Índex Mundial de la Innovació 2025 de la WIPO el situa en sisena posició mundial, i l’estudi en què ens trobem li atorga la puntuació màxima, amb lideratge en quatre dels sis àmbits valorats: nombre de spinouts finançades amb capital risc, rondes de més de deu milions de dòlars, unicorns creats i volum total de capital aixecat.
No en va, el Regne Unit agrupa cinc de les deu universitats més ben valorades per Dealroom en creació de valor en spinouts: Oxford, Cambridge, l’University College de Londres, l’Imperial College de Londres i Bristol. També és el bressol d’algunes de les empreses derivades més ben valorades del continent: entre elles trobem Abcam, companyia dedicada a la producció i distribució de proteïnes i anticossos; Chemify, empresa dedicada a la digitalització de la química a través de la combinació de tecnologies d’aprenentatge automàtic, llenguatges de programació química i robòtica avançada; Darktrace, una plataforma de ciberseguretat basada en intel·ligència artificial; o Kymab, una farmacèutica especialitzada en immunologia que va ser adquirida per Sanofi el 2021 per 1.100 milions de dòlars.
Amb un valor agregat de 114.000 milions de dòlars i 19.200 milions aixecats en capital risc des de 2020, el Regne Unit compta amb un ecosistema “impulsat per recerca de classe mundial, força en tecnologies profundes i un talent excepcional”, segons la directora d’Empresa de la Royal Academy of Engineering, Ana Avaliani.
Alemanya, bressol de les empreses més ben valorades
En segona posició, amb 76 punts sobre 100, l’estudi situa Alemanya, el gran actor de la Unió Europea en el món de les spinouts. Els teutons són líders en el valor combinat del seu ecosistema empresarial, que assoleix els 125.600 milions de dòlars, i segons darrere del Regne Unit en volum total de finançament aixecat (13.800 milions) i en unicorns creats (14).
A escala d’institucions, la Universitat Tècnica de Munic és la cinquena universitat més ben valorada a la classificació de Dealroom i l’única que Alemanya col·loca al top-10, però en dissetena posició també se situa la Universitat de Munic (LMU). On sí que mostra una presència més destacada és en els centres de recerca, on tres de les deu institucions amb millor puntuació són alemanyes: la Max Planck Society (en segona posició), la Helmholtz Association (cinquena) i la Fraunhofer Society (desena).
Regne Unit i Suïssa destaquen en 'spinouts' sorgides d'universitats, mentre que França i Alemanya sobresurten en centres de recerca
Dins de l’ecosistema de spinouts alemanyes destaquen especialment dos noms: BioNTech, nascuda a la Universitat de Magúncia Johannes Gutenberg, companyia biotecnològica que desenvolupa teràpies d’immunoteràpies per combatre el càncer; i Celonis, de la Universitat Tècnica de Munic, empresa centrada en l’optimització de tota mena de processos a través d’intel·ligència artificial. Amb valoracions de 25.000 milions i 13.000 milions de dòlars, respectivament, són les dues empreses derivades especialitzades en tecnologies profundes i ciències de la vida més cotitzades a tot el continent. Però no són les úniques: Agile Robots, Isar Aerospace, Quantum Systems o Proxima Fusion són altres companyies alemanyes rellevants.
La força de la innovació suïssa
El bronze del rànquing se l’endú Suïssa, que amb una puntuació de 39 punts sobre 100 marca distàncies amb el Regne Unit i Alemanya, però es manté per sobre de la resta de països europeus. On més destaca la república helvètica és en nombre d’empreses finançades per capital risc (649), nombre de spinouts des de 2022 (171), nombre d’unicorns (12) i valor agregat de les empreses (44.500 milions de dòlars).
Suïssa és també el líder indiscutible de l’Índex Mundial de la Innovació des de fa quinze anys, i ho demostra aportant tres universitats al top-10 de creació de valor en spinouts: l’Escola Politècnica Federal de Zúric (ETH), l’Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL) i la Universitat de Zuric (UZH).
La seva reduïda població fa que el país es dispari com a líder, amb molta diferència, del valor de spinouts creades per càpita i per nombre de graduats en STEM a Europa. “Suïssa es posiciona en el primer pla de la innovació global en IA, liderant amb més patents d’IA per càpita que ningú i un dels ecosistemes de startups més dinàmics”, assegura el cap de l’oficina de transferència tecnològica de l’EPFL, Andrea Crottini.
Entre les empreses destacades, sobresurten noms com la biotecnològica Araris, la companyia de captura de diòxid de carboni Climeworks, l’empresa especialitzada en refrigeració de xips de sil·lici Corintis o la també biotecnològica Haya Therapeutics.
A França manen els centres de recerca
A molt poca distància dels seus veïns, amb una puntuació de 37 punts, se situa França, que pot treure pit en el volum de spinouts creades des de 2022, un total de 263, que el situa com a primer país dins d’aquest àmbit. També destaca el nombre d’empreses derivades finançades amb capital risc (833) i el d’aquelles que han assolit un finançament de més de deu milions de dòlars (190).
BioNTech (Alemanya), Celonis (Alemanya) Darktrace (Regne Unit) Abcam (Regne Unit) i Ablynx (Bèlgica) són les cinc 'spinouts' europees més ben valorades segons Dealroom
De la mateixa manera que Alemanya, la força en transferència de coneixement la trobem en els centres de recerca. En aquest cas, són cinc els que l’estat francès col·loca al top-10: el Centre Nacional de la Recerca científica (CNRS), el CEA París-Saclay, l’Institut Nacional de Salut i Recerca Mèdica (INSERM), l’Institut Nacional de Recerca en Informàtica i Automàtica (INRIA) i l’Institut Pasteur.
En l’àmbit empresarial, sobresurten Valneva, una empresa de vacunes profilàctiques per a malalties infeccioses; Unseenlabs, una companyia que desenvolupa sistemes satel·litaris de detecció per radiofreqüència per al sector marítim; Inbolt, que aplica la visió 3D i la robòtica a les fàbriques; o bé Alice & Bob, una empresa que treballa en la construcció d’ordinadors quàntics.
L'estat espanyol, agafant embranzida
A certa distància d’aquests quatre estats, en vuitena posició i una puntuació de vuit punts sobre 100, es troba l’estat espanyol, empatat amb Dinamarca. On més destaca Espanya és en el nombre d’empreses finançades per capital risc, un total de 363, que li permet superar països millor classificats en la taula global, com ara Suècia, Països Baixos o Bèlgica.
La valoració de l’Estat és força inferior en qüestions com les universitats: les dues més ben classificades són la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), totes dues per sota del top-50. En l’àmbit dels centres de recerca, el CSIC sí que aconsegueix posicionar-se com a setzè a escala europea, mentre que la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) i l’Institut de Ciència i Tecnologia de Barcelona (BIST) aconsegueixen entrar dins del top-30.
Catalunya concentra el 28,2% de les empreses derivades especialitzades en tecnologies profundes de l'Estat, d'acord amb la MWCapital
Comparat amb els líders europeus, l’ecosistema espanyol d’empreses derivades es troba encara en la pubertat, però ja ha començat a mostrar bons signes. L’estudi L'ecosistema de spin-offs deep tech a Espanya 2025 elaborat per la Mobile World Capital Barcelona (MWCapital), presentat a finals d’octubre, identificava un total de 1.007 empreses derivades especialitzades en tecnologies profundes, un 3,6% més que el 2024. Conjuntament, aquestes companyies agreguen una facturació de 1.400 milions d'euros i han generat 13.456 llocs de treball qualificats.
L’informe de la MWCapital destacava el fet que Catalunya és el principal motor d’aquesta economia: concentra el 28,2% de les empreses d’aquesta tipologia, més que cap altre territori, amb noms destacats com Inbrain Neuroelectronics, Oryzon Genomics o Theker. “L’ecosistema de spinouts deep tech a Espanya ha mostrar un progrés significatiu en els darrers anys i s’ha establert com un vector clau a l’hora d’accelerar la innovació”, assegura el director de transferència de tecnologia de la MWCapital, Albert Mascarell, a l'informe europeu. “Aquestes companyies destaquen per la seva habilitat per convertir avenços científics en serveis i productes trencadors, cosa que afegeix valor al teixit industrial del país”, remarca.