Quan pensem en una empresa competitiva, acostumem a parlar de talent, innovació, internacionalització o tecnologia. I és normal. Són alguns dels grans reptes que tenim com a país. Però hi ha una altra qüestió que sovint passa més desapercebuda: les empreses també transmeten una manera de ser.
Cada decisió comunica. La manera com liderem els equips, com ens relacionem amb els clients, com atenem un proveïdor o com rebem una persona que entra per primera vegada a la nostra oficina acaba definint la identitat d’una organització. I, dins d’aquesta identitat, la llengua també hi té un paper.
Vivim en un entorn cada vegada més global. És habitual que una mateixa empresa treballi en català, castellà i anglès al llarg d’un mateix dia. Aquesta realitat no ens hauria de preocupar, al contrari, és una fortalesa. Les empreses que volen créixer han de saber comunicar-se amb el món. Però internacionalitzar-se no vol dir deixar enrere allò que ets. Significa tenir la capacitat de portar-ho més lluny.
En aquest sentit, crec que el català no s’hauria de viure com una obligació ni com un debat permanent dins de l’empresa. Hauria de ser, simplement, una expressió natural de la nostra manera de fer. Igual que innovem perquè volem ser més competitius o invertim en talent perquè volem construir millors equips, podem utilitzar el català amb normalitat perquè forma part del nostre entorn i de la nostra realitat empresarial.
"Igual que innovem perquè volem ser més competitius o invertim en talent perquè volem construir millors equips, podem utilitzar el català amb normalitat"
Les empreses no només generem ocupació o activitat econòmica, també influïm en la societat. Quan una empresa incorpora amb naturalitat el català en les reunions, en les comunicacions internes, en l’atenció als clients o en la seva relació amb el territori, està contribuint, sense grans discursos, a mantenir viva una part del nostre patrimoni col·lectiu.
Com a president d'Aijec tinc la sort de conèixer centenars de joves empresaris i empresàries. Veig una generació amb una enorme ambició, preparada per competir a qualsevol mercat i convençuda que el futur passa per la innovació i l’obertura al món. Però també veig una generació que no vol renunciar a les seves arrels. Crec que una empresa pot ser global i, alhora, profundament vinculada al lloc on neix.
"Crec que una empresa pot ser global i, alhora, profundament vinculada al lloc on neix"
Potser aquest és el repte més interessant que tenim al davant: demostrar que no cal escollir entre identitat i competitivitat. Que es pot créixer sense perdre l’essència. Que es pot parlar al món sense deixar de parlar des d’aquí.
Al cap i a la fi, les empreses no només creen riquesa, sinó que també ajuden a definir el país que volem ser. I la llengua, quan s’utilitza amb naturalitat, també forma part d’aquest llegat.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat