07
de Febrer
de
2014
Emprendre un projecte innovador suposa esforç econòmic i exigeix compromís. I aconseguir amb èxit la implicació d'inversors és un repte. No demanar diners en la primera reunió, mirar als ulls per convèncer i agrair mil vegades l'ajut són algunes de les claus exposades pels experts en la I Jornada de Finançament de la Ciència i la Innovació Social (FCIS) celebrada aquest dijous al Parc Tecnològic de Cerdanyola del Vallès.
En aquesta tessitura se troben els científics francesos David Pastorino i Maazouz Yassine. Enginyers de formació, s'han aventurat en la creació de l'empresa de segell català Subtilis Materials, una spin-off sorgida de la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC), on cursen estudis de doctorat. El seu projecte és la producció de biomaterials per regenerar l'os humà, però estan en fase inicial. Necessiten una forta inversió per continuar creixent i arribar a vendre, a cirurgians i hospitals, el seu producte.
Ambdós participen a aquesta jornada a la caça d'idees per trobar inversors compromesos i solidaris. "El problema que tenim és de finançament. Hem creat l'empresa amb fons propis però només som científics i aquests en són limitats. Per a nosaltres és molt difícil aconseguir 300.000 euros... tant de bo, però no ho tenim", apunta Pastorino. "Com tenim un producte mèdic necessitem complir amb una sèrie de normes europees i estatals que necessiten una sèrie d'assajos clínics i el finançament és més important que en altres productes", afegeix el seu company, Yassine.
A través de les idees exposades a la conferència "Fórmules complementàries per finançar la recerca. Experiències d'èxit", emprenedors com Pastorino i Yassine han extret rellevants conclusions i consells.
Fundraising, la solidaritat pel bé comú
"Mai demaneu diners en la primera reunió", repeteix Mercè Tura, experta en captació de fons privats per a la ciència. Vocal de l'Associació Epanyola de Fundraising, Tura treballa a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.
Tura recomana a qui busca d'inversors que utilitzin les emocions per convèncer-los i que, sempre, "donin les gràcies almenys set vegades", puntualitza. "Sempre que anem a demanar inversió hem de posar-nos en el lloc de l'altre; motivar-li, perquè farà el que li dicti el cor", reconeix. Segons Tura, "si no comuniques bé, no existeixes".
Crowdfunding, el poder de les emocions
"Si has de crear una campanya, és important contactar amb altres emprenedors que hagin aconseguit els diners per aquesta via, però també s'ha de parlar amb altres que no ho han aconseguit", explica Benoit Vandevivere, de l'European Crowdfunding Network. Saber on està l'èxit i el fracàs és important.
Vandevivere remarca que la proposta ha de ser molt específica "perquè la gent vota amb les emocions". Aquest especialista assegura que l'story-telling de la campanya "és molt important" i recomana demanar ajuda a familiars i amics perquè financin inicialment el projecte. "Quan ningú veu ni una sola donació, no hi col·labora", destaca.
Entre els exemples d'èxit que cita, la producció de la pel·lícula "El Cosmauta" (finançada amb 400.000 euros de 4.500 persones) o el rellotge Pebble (finançat a través de la plataforma Kickstarter).
Mecenatge, el patrocini filantròpic
Carmen Nétzel, responsable de mecenatge de la Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), assenyala que allò important "és que el donant sàpiga que la seva donació és rellevant". Nétzel assegura que les persones que participen amb alguna finalitat ho fan "perquè s'identifiquen amb la causa".
En la seva experiència, l'experta posa exemples com el de la col·laboració amb la Fundación Vodafone en el Projecte GTRS per a la tele-rehabilitació de pacients discapacitats que han patit un ictus. O el de la beca d'investigació al VHIR concedida per l'empresa industrial Soler&Palau a través de la seva fundació privada. "Aquesta empresa tenia molt clara la figura del mestre i l'aprenent i això estava molt bé alienat amb la seva experiència industrial", apunta.
En aquesta tessitura se troben els científics francesos David Pastorino i Maazouz Yassine. Enginyers de formació, s'han aventurat en la creació de l'empresa de segell català Subtilis Materials, una spin-off sorgida de la Universitat Politècnica de Barcelona (UPC), on cursen estudis de doctorat. El seu projecte és la producció de biomaterials per regenerar l'os humà, però estan en fase inicial. Necessiten una forta inversió per continuar creixent i arribar a vendre, a cirurgians i hospitals, el seu producte.
Ambdós participen a aquesta jornada a la caça d'idees per trobar inversors compromesos i solidaris. "El problema que tenim és de finançament. Hem creat l'empresa amb fons propis però només som científics i aquests en són limitats. Per a nosaltres és molt difícil aconseguir 300.000 euros... tant de bo, però no ho tenim", apunta Pastorino. "Com tenim un producte mèdic necessitem complir amb una sèrie de normes europees i estatals que necessiten una sèrie d'assajos clínics i el finançament és més important que en altres productes", afegeix el seu company, Yassine.
A través de les idees exposades a la conferència "Fórmules complementàries per finançar la recerca. Experiències d'èxit", emprenedors com Pastorino i Yassine han extret rellevants conclusions i consells.
Fundraising, la solidaritat pel bé comú
"Mai demaneu diners en la primera reunió", repeteix Mercè Tura, experta en captació de fons privats per a la ciència. Vocal de l'Associació Epanyola de Fundraising, Tura treballa a l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.
Tura recomana a qui busca d'inversors que utilitzin les emocions per convèncer-los i que, sempre, "donin les gràcies almenys set vegades", puntualitza. "Sempre que anem a demanar inversió hem de posar-nos en el lloc de l'altre; motivar-li, perquè farà el que li dicti el cor", reconeix. Segons Tura, "si no comuniques bé, no existeixes".
Crowdfunding, el poder de les emocions
"Si has de crear una campanya, és important contactar amb altres emprenedors que hagin aconseguit els diners per aquesta via, però també s'ha de parlar amb altres que no ho han aconseguit", explica Benoit Vandevivere, de l'European Crowdfunding Network. Saber on està l'èxit i el fracàs és important.
Vandevivere remarca que la proposta ha de ser molt específica "perquè la gent vota amb les emocions". Aquest especialista assegura que l'story-telling de la campanya "és molt important" i recomana demanar ajuda a familiars i amics perquè financin inicialment el projecte. "Quan ningú veu ni una sola donació, no hi col·labora", destaca.
Entre els exemples d'èxit que cita, la producció de la pel·lícula "El Cosmauta" (finançada amb 400.000 euros de 4.500 persones) o el rellotge Pebble (finançat a través de la plataforma Kickstarter).
Mecenatge, el patrocini filantròpic
Carmen Nétzel, responsable de mecenatge de la Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), assenyala que allò important "és que el donant sàpiga que la seva donació és rellevant". Nétzel assegura que les persones que participen amb alguna finalitat ho fan "perquè s'identifiquen amb la causa".
En la seva experiència, l'experta posa exemples com el de la col·laboració amb la Fundación Vodafone en el Projecte GTRS per a la tele-rehabilitació de pacients discapacitats que han patit un ictus. O el de la beca d'investigació al VHIR concedida per l'empresa industrial Soler&Palau a través de la seva fundació privada. "Aquesta empresa tenia molt clara la figura del mestre i l'aprenent i això estava molt bé alienat amb la seva experiència industrial", apunta.