A finals del mes d’abril, la Generalitat (a través d’Acció) publicava un estudi on, entre altres dades, es visibilitza que el sector català de les tecnologies immersives factura 137 milions d’euros i, a la vegada, genera una ocupació de 900 treballadors i treballadores. El document també recalca que, per garantir un correcte desplegament d’aquest entorn, cal implicar altres àmbits tecnològics com la intel·ligència artificial o el blockchain. Des d’aquesta perspectiva apareix Sede Blockchain, una startup fundada l’any 2020 i amb seu al recinte del Port Fòrum de Sant Adrià de Besòs que, principalment com a consultora, explora oportunitats de negoci derivades del món de la cadena de blocs i desenvolupa projectes propis.
“La tecnologia no demana permís, l’usuari és qui decideix si es queda”, expressa Félix Loureiro, CEO i fundador de l’empresa, en una conversa amb VIA Empresa al seu despatx. Amb una plantilla de 18 persones, majoritàriament d’un perfil tècnic, Sede Blockchain focalitza la seva activitat a l’Estat i amb voluntat d’obrir mercat a l’Amèrica Llatina. Pel que fa a l’espai cripto, Loureiro i el seu equip no tenen un paper actiu en aquest mercat a l’espera que, l’any 2024, entri en vigor una nova regulació europea (MiCA).
L’origen dels projectes: els contractes intel·ligents
Per posar en context el rol actual de Sede Blockchain, el directiu gallec fa un viatge el 2015. “Vam impulsar una plataforma de redacció de contractes intel·ligents, idea que posteriorment va acabar evolucionant cap a altres línies de treball de la tecnologia blockchain”, exemplificades en iniciatives com CryptoCerebrum. La pandèmia va ser un “moment clau” per reflexionar sobre quin és el camí adequat per desenvolupar projectes sòlids. Lluny del soroll i la volatilitat, Félix Loureiro observa que hi ha més oportunitats de negoci a l’òrbita empresarial que no pas, exclusivament, en operacions de compravenda de criptomonedes “on no hi ha ningú al darrere”.
En aquest sentit, el responsable de Sede Blockchain celebra l’existència “d’unes regles de joc per a tothom” que recullen aspectes com l’obligació dels emissors de criptoactius a facilitar informació transparent, la presència d’un registre de proveïdores de serveis o mesures preventives contra el blanqueig de capitals. Malgrat la seguretat jurídica, la llei també genera obstacles i contradiccions. “Hi ha un xoc. Per una banda, tenim les lleis de protecció de dades, però per l’altre hi ha altres normatives com les del dret a l’oblit, impulsades gairebé per sancionar Google. Si un usuari fa la petició, m’obliguen a eliminar el seu rastre”, planteja Loureiro.
Els contraris a les criptomonedes i les cadenes
Des de l’empresa s’intenta restar importància als dubtes al voltant de les criptomonedes i la tecnologia blockchain. “Cal dir que gran part de les crítiques són incentivades per governs de molts països que volen guanyar temps perquè els bancs es puguin fer amb una part del negoci i el protagonisme no quedi en mans de nous actors”, apunta el CEO. Segons dades del Banc d’Espanya, durant el 2021, a l’Estat es va registrar un moviment de criptomonedes per valor de 60.000 milions d’euros. En comparació amb la banca tradicional, Félix Loureiro recorda com el nou univers “elimina intermediaris, costos operatius i l’usuari és qui decideix”. El responsable de Sede Blockchain no vol tancar la carpeta sense “avisar que no som conscients del poc valor que li donem a la nostra informació i sí que ho fan les empreses”.
Actualment, només el 20% dels diners són físics, “potser a partir d’aquesta xifra, la gent començarà a mirar les criptomonedes amb uns altres ulls”. Constantment, en els seus butlletins, l’Agència Catalana de Consum alerta del fet que els criptoactius formen part d’un sector molt actiu, on els preus pugen i baixen ràpidament amb un risc de perdre tot el que s’hi ha invertit. Davant d’aquesta visió negativa i els fets noticiables relacionats habitualment amb la ciberdelinqüència, Loureiro intenta treure la part positiva. “El mercat per si mateix va eliminant els projectes que busquen una rendibilitat fàcil i només aguanten els que aposten per idees viables per si mateixes”. Com a complement a les explicacions del CEO, Raúl López recupera l’aspecte de la confiança. “Més que una seguretat jurídica, el paper d’una institució també és mental”, exposa el cap d’Operacions de Sede Blockchain. L’empresa reitera l’arribada de la normativa europea com el punt d’inflexió que, d’alguna forma, “obrirà els ulls”.
La implementació de la intel·ligència artificial a les empreses
Les dades del departament d’Empresa i Treball acrediten que, durant l’any passat, un 8,4% de les empreses catalanes van incorporar la Intel·ligència Artificial a la seva operativa. Una xifra que representa un increment de dos punts respecte del 2021. “Òbviament que s’està produïnt, però no és actual, ara ho escoltem més pel hype del Chat GPT”, expressa López. Noves eines de les característiques del xatbot arriben al teixit empresarial de forma piramidal, “primer des dels departaments d’innovació de les grans multinacionals i finalment, com passa ara, a les petites i mitjanes empreses”. Com a moda, Félix Loureiro vaticina que el Chat GPT “ajudarà molt a la societat, sobretot en l’àmbit educatiu”. A tall d’exemple, el CEO de Sede Blockchain puntualitza que “la cerca d’un producte a la xarxa ja no estarà condicionada per aquella marca que paga a Google i, per tant, apareix de les primeres tot i que jo vulgui un altre”.
L’estat de l’ecosistema a Catalunya
Entre les parets de les oficines amb vistes al mar i el Port Fòrum existeix el convenciment que Catalunya ha sabut treure profit de l’aterratge de nombroses startups. “De la mateixa manera també haig de dir que aquest impuls s’ha estancat en els darrers dos-tres anys”, lamenta l’ideòleg de Sede Blockchain. Més enllà d’aquestes declaracions, les darreres dades publicades Barcelona consoliden la ciutat com el 5è hub continental d’empreses emergents. Una classificació liderada per Berlín, París, Estocolm i Amsterdam.
L'ecosistema emprenedor mou a Catalunya una ocupació de 19.100 persones i una facturació de 1.720 milions d’euros. En gran part, els inversors procedeixen d’Europa Occidental, Amèrica del Sud, Europa Oriental, Àsia i Amèrica del Nord. Per revertir aquest estat d’opinió, la recepta de Loureiro “és que el nom de Barcelona torni a tenir pes quan s’escolti”. El CEO rememora l’any 2017 com el moment on “inversors alemanys i suïssos amb deu anys de presència a Catalunya van desviar les seves actuacions a fora”. El cap visible de Sede Blockchain fa una crida a millorar l'educació financera de la societat, gairebé des de l'etapa infantil.