A mesura que les poblacions urbanes continuen creixent, la congestió del trànsit empitjora. És per aquest motiu que la micromobilitat ha aparegut per transformar les ciutats, i ho està aconseguint: durant l’últim any, els desplaçaments en bicicleta han augmentat un 11% a l’Estat, i l’ús dels patinets elèctrics s’ha multiplicat per quatre. Actualment, a Catalunya, 119 empreses es dediquen a aquest sector, facturant 255 milions d’euros i donant feina a més de 1.300 persones, segons les dades de l’Informe de Micromobilitat a Catalunya el 2022 d’ACCIÓ. Així, ens trobem davant una indústria que creix, però, estan les grans ciutats preparades per acollir aquest creixement?
“Estem canviant la manera amb què ens movem, però, de vegades, les noves solucions no acaben d’encaixar amb les regulacions” ha apuntat María Teresa de La Cruz, experta en projectes europeus de mobilitat a ZLC, qui ha moderat la taula rodona De dues rodes cap al futur: regulació de la micromobilitat a l’Estat i en el context europeu. La trobada s’ha emmarcat en el primer matí de la Barcelona New Economy Week (BNEW), que se celebrarà fins al 5 d’octubre a l’edifici del DFactory Barcelona, convertint Barcelona en la capital mundial de la nova economia.
Durant l’últim any, els desplaçaments en bicicleta han augmentat un 11% a l’Estat, i l’ús dels patinets elèctrics s’ha multiplicat per quatre
La fira, que reunirà més de 350 ponents i més de 12.000 assistents en format presencial -malgrat també existir la possibilitat de seguir l’esdeveniment via telemàtica-, gira entorn de set eixos diferents: Digital Industry, Proptech, Talent, Sustainability, Health, Experience i Mobility. És precisament en aquest darrer on s’ha acollit un espai de debat per reflexionar sobre com estan evolucionant no només els diferents actors de la micromobilitat sinó també les seves regulacions.
Cal ser ambiciosos
“L’establiment de noves polítiques que fan front a les emissions i que fomenten la mobilitat sostenible és una oportunitat per ser ambiciosos i assolir els objectius acordats amb Brussel·les”, ha apuntat Jesús Freire, secretari general d’Associacions de Marques i Bicicletes d’Espanya (AMBE), qui ha afegit que, per exemple, les Zones de Baixes Emissions (ZBE) en són un exemple, malgrat que “és necessari seguir l’exemple de capitals com París o Brussel·les per impulsar modes de transport encara més saludables i sostenibles”.
Avui parlem sobre micromobilitat! 🚗 Ens acompanyen en aquest panell que modera Maria Teresa de la Creu (@ZLCsupplychain): @JesusFreire_ (@associacionAMBE), Adrià Gomila (@bcn_ajuntament), Ramon Ledesma (@PONSMobility) i José María Riaño (@ANESDOR). pic.twitter.com/6XP2sYKAfx
— BNEW - Barcelona New Economy Week (@BnewWeek) October 2, 2023
El director de Serveis de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, Adrià Gomila, ha afegit que les ZBE suposen una acció concreta que repercuteix a la resta d’actors que formen part de la mobilitat d’una ciutat i, per tant, a l’hora de transformar els carrers succeeix el mateix fenomen: “Cada actuació que fa cadascun dels actors acaba repercutint a la resta, i és per aquest motiu que el conjunt d’accions i mesures que es duguin a terme ens han d’apropar als objectius globals que hem establert”.
Espai físic i salut; innovació i tecnologia
“La ciutat es divideix en dues àrees: l’espai físic i la salut”, ha comentat per la seva banda Ramón Ledesma, assessor de Pons Mobility, qui ha vaticinat que “l’únic vehicle que funcionarà dins de la ciutat són les dues rodes netes”. De fet, l’automòbil ha ratificat la seva pèrdua de força al mercat assolint l’any passat la xifra més discreta de vendes a l’Estat. Per contra, el sector de la bicicleta ha anat en augment, no només en xifres sinó també en producte, donant lloc a les bicicletes elèctriques, en paraules de Freire “la revolució del món de la bici”: la xifra de 15.000 bicicletes elèctriques venudes a l’Estat l’any 2014 ha evolucionat a les 230.000 del 2022. Una xifra que s’explica amb el fet que el 70% dels espanyols està d’acord amb la construcció de nous carrils bici.
L'any 2014 es van vendre 15.000 bicicletes elèctriques, el 2022, 230.000
“Aquestes dades revelen el canvi de comportament per part d’una societat que busca cada vegada més els vehicles lleugers”, ha apuntat el secretari general d’Anesdor, José María Riaño. “Per a cada necessitat de mobilitat s’han d’ajustar al màxim els mitjans que es fan servir en un món de transformació absoluta que estem vivint, i ara els vehicles lleugers estan donant una resposta positiva a totes aquestes transformacions”, ha afegit Riaño, destacant el “bon comportament” del consumidor a l’hora d’adaptar-se a nous formats com el sharing, o la integració d’aquests vehicles a la distribució d’última milla, entre d’altres.
Hi ha dos factors que potencien l’evolució d’aquest sector així com la seva integració: la tecnologia i la innovació. “La població ha de poder fer servir vehicles diferents i adaptar-los a les seves necessitats i, en aquest sentit, la tecnologia juga un paper clau”, ha apuntat Freire. Per la seva banda, Gomila ha destacat el paper de la innovació: “Si algú pretén gestionar la mobilitat d’una gran ciutat sense innovar, la innovació li avançarà i li passarà per sobre”. Per aquest motiu, el director de Serveis de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona ha subratllat que les grans ciutats han d’esdevenir un “escenari amigable” per a la innovació. I, d’això, a Catalunya en sabem.
La col·laboració publicoprivada: "Necessària per avançar"
A més d’actualitzar-se contínuament en l’àmbit tecnològic, els quatre experts han assenyalat la importància de la col·laboració publicoprivada: “Ben és cert que la normativa s’estableix des de l’administració i, en aquest sentit, bona part de la mobilitat pertany al servei públic, però, de l’altra banda, el sector privat, juga també un paper clau i hem de treure el millor d’aquesta relació, potenciant oportunitats i beneficis”, ha apuntat Gomila.
Ledesma: “El carrer ja no és per passar, ara és per estar-hi”
En la mateixa línia, Ledesma ha afegit que “o existeix la col·laboració publicoprivada, o la societat no avançarà, i a l’Estat es veu que la gestió pública no va ben encaminada”. Riaño ha fet servir d’exemple el sector de la motocicleta, que treballa a escala internacional amb el Consorci de Bateries Intercanvbiables (SBMC) on s’exigeix “una col·laboració entre empreses, però, alhora, que les administracions desenvolupin estàndards necessaris per a les regulacions actuals”, ja que sense aquestes “no assolirem les solucions on el ciutadà és el beneficiat”.
Al final, la innovació i l'aparició de noves tecnologies i, per tant, de vehicles, no tenen sentit si no progressa també la seguretat al carrer: “El carrer ja no és per passar, ara és per estar-hi”, ha conclòs Ledesma, comentant que “encara hi ha una norma que indica que els vianants han de circular per la vorera de la dreta, i tornar per la de l’esquerra, només podent sortir per pujar a un cotxe o creuar un pas de vianants”. “Sense dubte, és el moment de desregular”.