Barcelona té una aposta clara per la innovació. La demarcació ocupa la primera posició en el rànquing de comarques més innovadores de Catalunya. A més, el territori català és la regió d’Europa que ha captat més recursos de la Comissió Europea (CE). En concret, 148 pimes catalanes han obtingut 61,9 milions d’euros a fons perdut per impulsar projectes d’R+D i innovació entre el 2014 i el 2017. No obstant això, el vicepresident de la Comissió d’Economia del Coneixement i Innovació del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Julià Manzanas, alerta que “cal un govern que lideri la innovació més enllà de les ajudes directes i que potenciï la transferència de coneixement, ja que encara hi ha un gap entre els centres d’investigació i les empreses”. En aquest context, com ho fan les empreses per innovar?
La fórmula màgica la té Jordi Marín, expert en transformació d’organitzacions. "Si ara fóssim una empresa, com innovaríem aquí entre tots?", pregunta Marín a una sala plena d'economistes, empresaris i també estudiants que han assistit a una de les sessions de la Jornada dels Economistes. Per a l'expert, el primer que s'ha de fer per innovar és preguntar-se quin és el problema, quina és la realitat que ens envolta. "Tenim una nova realitat que es caracteritza per la seva complexitat, i saber donar resposta a com és aquest entorn i identificar els seus problemes és clau", assenyala.
Un cop definit com és l'entorn que ens envolta i en el qual realitza l'activitat la nostra empresa, hem de preguntar-nos pel nostre client: com és, què fa, què li agrada, què necessita... "Avui el client és exigent, ho vol tot i ho vol ja. Aquesta exigència i pressió fa que les empreses hagin de posar el client al centre de la seva estratègia d'innovació". Però no només és molt important conèixer el client, sinó també saber molt bé com és la nostra empresa: quina estructura organitzativa té, quin personal, de quins recursos financers disposa... Un cop establerts aquests tres elements, ja podem crear la fórmula per innovar.
Marín: "L'exigència del client fa que les empreses hagin de posar el consumidor al centre de la seva estratègia d'innovació"
Tot i això, no hi ha una fórmula única, sinó que cada empresa, empresari o emprenedor ha de saber crear la seva pròpia que li permeti donar resposta a una realitat actual i millorar dia rere dia les necessitats dels seus clients. Marín té clara la seva: treballar en xarxa, innovació com a cultura empresarial, tecnologia i coneixement.
Però en un món tan canviant, la clau no resta en tenir una única fórmula màgica, sinó en saber-la adaptar i modificar per tal que s’adapti a la realitat i a les necessitats de l’empresa. “Això és innovar, això és crear noves fórmules i això és crear nous negocis”, puntualitza.
Innovar en una empresa centenària
Quan la gent parla d’innovació sembla que obligatòriament ha d’anar lligada a empreses tecnològiques i startups. Però una empresa centenària també ha de ser capaç d’innovar. Després de 102 anys al mercat, el director general de Simon, Luis Lopezbarrena, considera que “si no haguéssim innovat, no estaríem aquí”. Per a l’empresari, innovar és fonamental per tal que una companyia es mantingui al llarg dels anys.
Tanmateix, el fet de ser una empresa centenària té alguns inconvenients a l’hora d’innovar, com el fet de tenir una cultura empresarial més rígida. És per això que Lopezbarrena considera que s’ha de fomentar una “cultura d’innovació transversal a tots els departaments de l’empresa amb l’objectiu de voler ser el primer i que t’empenyi a millorar cada dia”.
Imatge d'una de les sessions de la Jornada dels Economistes | Cedida
I és que innovar pot oferir molta rendibilitat a les empreses. Les patents, a més de permetre la comercialització en exclusiva d’una tecnologia durant un temps determinat, també són actius tecnològics que es poden vendre o llicenciar. Aquesta és precisament l’activitat a la qual es dedica Fractus, nascuda a Sant Cugat del Vallès l’any 1999 com una startup. “El nostre model de negoci és fer tecnologia, patentar-la, llicenciar-la i reinvertir aquestes llicències en fer més innovació”, assenyala el cofundador i director general de Fractus, Rubén Bonet. La companyia compta amb més de 120 patents arreu del món i entre els seus clients hi figuren grans multinacionals del sector de la telefonia mòbil com Samsung, HTC, Motorola, Blackberry o LG, entre altres.
No obstant això, avui en dia encara hi ha moltes petites i mitjanes empreses que no fan servir el sistema de patents per a protegir les seves innovacions. Tal com apunta Bonet, “només el 0,3% de les petites i mitjanes empreses europees tenen patents”. “La Xina té molta tecnologia que fa 20 anys no tenia i en la majoria dels casos l’ha aconseguit copiant-la d’empreses europees i nord-americanes”, comenta el CEO de Fractus, qui afegeix que ara que el país asiàtic ha aconseguit igualar-se a la resta de països, estan reforçant el sistema de patents xinès per ser pioners en tecnologia.
Els reptes de la societat digital
En una societat cada cop més digital, de quina manera poden innovar les empreses? Per a Marín, una de les claus és obrir-se i treballar en xarxa. “En un entorn en canvi constant, s’ha de treballar conjuntament i aprendre d’altres perquè tu sol és molt difícil que acumulis tot el coneixement i recursos per poder innovar”, assenyala. A més, una de les oportunitats que ofereix la societat digital és que es pot arribar a conèixer molt millor a l’usuari final i tenir més contacte amb ell, “un canvi que sembla molt petit però que és molt important per a qualsevol empresa de qualsevol sector”, afegeix Lopezbarrena.
Tota empresa ha de tenir una cultura d'innovació evolutiva per tal d'adaptar-se millor quan arribi una innovació disruptiva
I arribat al punt en el qual és evident la necessitat i la importància d’innovar, un nou interrogant: innovació evolutiva o innovació disruptiva? Per a Bonet, les dues són importants i serveixen per a propòsits diferents: mentre que la primera serveix per mantenir-se en el mercat, la segona és per canviar-lo. I el risc que assumeix l’empresa en cada una d’elles també és molt diferent. “No es pot jugar contínuament a la innovació disruptiva perquè té una part de risc, i el futur de l’empresa no pot dependre únicament d’apostes”, afegeix Lopezbarrena. Per al director general de Simon, s’ha de tenir una innovació progressiva que ajudarà a l’empresa a innovar de forma més ràpida i eficient quan arribi un canvi disruptiu.
Sigui innovació evolutiva o disruptiva, una cosa està clara, tota empresa, petita o gran, emergent o centenària, ha de disposar d’una cultura de la innovació per saber adaptar-se als canvis que porta la societat digital.