L’experiència ens diu que un percentatge elevat dels continguts que consumim no són veritat o són parcials. Això fa que incrementem el nostre esperit crític, una actitud que és sempre desitjable. Però un excés d’informació —i aquests dies n’estem consumint i generant molta— ens pot portar al paroxisme i a dubtar absolutament de tot. És l’efecte col·lateral del virus de les fake news.
"Un excés d’informació ens pot portar al paroxisme i a dubtar absolutament de tot. És l’efecte col·lateral del virus de les fake news"
I contra aquest virus sí que tenim cura: les dades. Contra les fake news, dades. Contra les dades manipulades, més dades. La teòrica la tenim clara però la pràctica potser no tant. Aquests dies segur que a ningú no li ha passat per alt la incansable feina del Joe Brew, un enginyer de dades de Florida establert a Catalunya que escriu i tuita sobre ciència, economia i epidemiologia. Des del seu compte de Twitter i des del web de la seva empresa la seva feina incansable de contrastar, rebatre i debatre opinions i fake news amb dades sembla no tenir final. Els seus fils diaris a Twitter amb dades actualitzades de l’evolució de la pandèmia són un bany de realisme davant de tant cunyadisme militar.
Però com que totes les masses piquen, omplir l’infosfera de dades tampoc no és la solució. De poc ens serviria que cada dia ens donessin una pila de taules amb tota la informació de l’estat de la pandèmia. Seria tan útil com mirar aquella pantalla verda de Matrix: hi veuríem patrons però no en servirien per prendre cap decisió entenimentada. Tots tenim enregistrat al cervell la gràfica amb les dues campanes, l’una molt alta i estreta que satura els serveis sanitaris i l’altra més plana que reparteix l’assistència al llarg del temps, que aquests dies comparteix atenció amb les dels morts, que pugen gairebé verticals en una gràfica logarítmica que la major part de gent no sap llegir (el nostre cervell no està preparat per capir progressions geomètriques).
"Els fils diaris de Joe Brew a Twitter amb dades actualitzades de l'evolució de la pandèmia són un bany de realisme davant de tant cunyadisme militar"
Amb els conjunts de dades que hi ha en obert sobre la malaltia i eines com Tableau qualsevol pot fer una gràfica, un mapa o una infografia sobre algun aspecte o altre de la pandèmia. Sovint, les visualitzacions resultants obvien el context. Es pot comparar una gràfica d’evolució de Xina, la Llombardia i Espanya si tenen lloc en moments i situacions sociopolítiques diferents? Les mesures aplicables a la Xina no són aplicables a Europa, les dades de la Xina, que no estan sotmeses a l’escrutini d’organismes internacionals, les comparem amb dades validades per tercers. Comparar en una mateixa visualització els morts per milió a Alemanya amb els d’Espanya aporta informació?
Potser si es posessin a la mateixa gràfica la despesa en futbol, el cost per quilòmetre de tren d’alta velocitat i les inversions en aeroports sense avions d’un i altre país veuríem alguna correlació interessant. El context ho és tot a l’hora d’informar-se, especialment en casos de vida o mort.