Napster va ser un dels grans motors de la digitalització de la societat. Tota la música de la història de franc al teu iPod era una proposta de valor massa llaminera com per deixar-la escapar. Tot i que ho podia semblar, no era ben bé de franc; calia un ordinador, connexió a internet, un iPod o similar i enormes discos durs que s’omplien de música que no escoltaríem mai. Pirateria i plets a banda, gràcies a Napster es van digitalitzar moltes llars del nostre país.
"Napster va ser un dels grans motors de la digitalització de la societat"
L’arribada dels mòbils intel·ligents va fer que bona part de la gent gran accedís a la societat de la informació. Persones que mai no havien tocat un ordinador (ni el tocarien ja) van decidir que estaria bé poder-se veure amb la família per Skype; van aprendre a obrir-se un compte de correu, baixar-se una aplicació, registrar-s’hi i fer una videotrucada. Skype va representar pels avis de la dècada del 2010 el que Napster havia representat pels seus néts vint anys abans.
La tercera gran onada de digitalització de la població va ser el Procés™. Amb el gran volum informatiu, la necessitat d’estar al cas de l’última hora i de poder participar en la conversa, a mitjans de la dècada del 2010, la generació que no eren ni néts ni avis encara, va córrer a obrir-se comptes a les xarxes socials. En destaca la mal anomenada aplicació de missatgeria Whatsapp que és en realitat una xarxa social, de fet és la xarxa social més natural i la que menys fricció provoca, d’aquí el seu èxit.
"Whatsapp és la xarxa social més natural i la que menys fricció provoca, d’aquí el seu èxit. És l'evolució de l'SMS"
Per començar no cal registrar-se enlloc. Amb el número del mòbil ja funciona. Tampoc calen instruccions; és l’evolució natural de l’SMS que ja era conegut per tothom molt abans dels telèfons intel·ligents. En un primer moment els usuaris de les franges més altes d’edat l’utilitzaven així, com un SMS millorat fins que poc a poc en van descobrir el potencial social. No eren sols; també ho van descobrir anunciants, partits polítics i Facebook que la va comprar per 19 mil milions de dòlars.
La pandèmia global de la covid-19 és un d’aquests altres grans moments de salt digital. Tancats a casa amb un ordinador, una connexió a internet i tot el dia per davant estem aprenent a reinventar-nos en un entorn estrictament digital. Mai abans en la història de la humanitat el contacte físic havia estat reduït a superflu i suprimit en tants territoris alhora i durant tant de temps. El títol del llibre de l’informàtic i arquitecte nord-americà Nicholas Negroponte “Being Digital” (1995) que en català es va traduir molt encertadament per “Viure en digital*” és avui més cert que mai. La caricatura que fem sovint del directiu que apareix a la videoconferència amb americana i corbata mentre encara porta els pantalons del pijama és la imatge del viure en digital que ens ha tocat protagonitzar, i ens n’estem sortint prou bé.
"La pandèmia global de la covid-19 és un d’aquests altres grans moments de salt digital"
No em voldria imaginar com passaríem la pandèmia sense que haguéssim passat abans per Napster, per Skype i pel Procés™.
* La traducció al català de “Being Digital” a cura de Nadal Batle i Nina Moll, “Viure en digital”, és una delícia. Editada a Mallorca l’any 1998 per l’editorial Moll encara el teniu disponible en format físic a la mateixa editorial.