La tecnologia no serveix per a res (si no té un objectiu)

Gina Tost explica els casos de Misty II, MJN i RheoDX com a exemples de projectes d'emprenedoria amb valor social

El robot Misty El robot Misty

La nova edició del Mobile World Congress de Barcelona amb més novetats dels últims anys ja s'apropa. Per començar, arranca la primera edició del xside, un esdeveniment creat entre la GSMA i el Festival Sònar que pretén acostar la tecnologia a la creativitat i al contingut -ja en tenim prou d'antenes i intel·ligència artificial, ara anem a fer coses amb tot això-.

Per altra banda, el CEO de la GSMA ha anunciat que el Congrés no es mourà de Barcelona, però potser els asiàtics aquest any ho tenen una mica fotut per a volar cap aquí. Haurem de veure com afecta "la crisi del coronavirus" a l'assistència al congrés, i a les reserves d'hotels i restaurants.

Totes aquestes novetats faran d'aquesta edició un congrés especial, però la Mobile World Capital fa un any que va fent propostes per a la ciutat. De tant en tant surten als mitjans de comunicació temes amb drons o amb el 5G, però hi ha uns projectes els quals ningú en parla: els socials i que es comprometen que la tecnologia sigui realment una eina perquè tots els habitants del món puguin accedir-hi d'una manera més natural. Us parlo de tres casos molt particulars.

Misty II

Un projecte que em té encuriosida és el del Misty II, ja que ofereix una versió de HAL9000 amigable. A Barcelona hi ha 350.000 persones de més de 65 anys, 90.000 de les quals viuen soles. Una empresa de Lleida, Grup Saltó, es va proposar millorar la vida de la gent gran oferint un robot a casa que pogués fer companyia i ajudar amb la medicació els seus hàbits diaris a la gent gran que viu sola. L'objectiu principal és estudiar fins a quin punt es pot millorar la qualitat de vida i el benestar de les persones grans amb algun tipus de dependència i també de les persones cuidadores mitjançant l'assistència d'un robot social.

La prova pilot d'aquest robot començarà a Barcelona aquest Febrer amb 100 usuaris. En cas que els resultats siguin positius, s'estudiarà la possibilitat d'estendre la prova a més llars de la ciutat. El projecte ja ha guanyat el Premi 5G, convocat per l'Ajuntament i la Mobile World Capital Barcelona.

RheoDx

Tots recordem com Theranos, una empresa liderada per Elizabeth Holmes, havia de revolucionar l'anàlisi clínica. Estava situada a Sant Francisco i va resultar ser una estafa que no feia ni un 1% del que prometia. En van parlar a tot el món i fins i tot en van fer el documental The Inventor que podeu trobar a les principals plataformes de vídeo en xarxa.

A Catalunya tenim el nostre propi Theranos, però no perquè sigui una estafa, però si perquè parteixen de la mateixa premissa: RheoDx, un projecte nascut fruit de la investigació del Centre de Recerca Matemàtica (CRM), permet diagnosticar malalties hematològiques amb una sola gota de sang.

Més info: RheoDx, anàlisis de sang portàtils

Liderat per la biòloga Samantha López, al costat de l'enginyer de telecomunicacions Joan Grasas, actualment treballen amb diversos hospitals importants com l'Hospital Clínic, el Vall d'Hebrón o el mateix Banc de Sang i Teixits.

MJN-Seres

L'auricular MJN-Seres no sembla res de l'altre món, però dóna un marge de fins a set minuts de temps als pacients amb epilèpsia per posar-se en posició de seguretat i preveure accidents i lesions.

El dispositiu registra l'activitat cerebral dels pacients que pateixen epilèpsia, i a través d'Intel·ligència Artificial, la digitalitza, la filtra i pot detectar amb una mitjana de set minuts d'antelació la manifestació clínica d'una crisi epilèptica. La prova pilot es va fer amb la participació de 22 persones que pateixen epilèpsia amb edats compreses entre 15 i 46 anys, i es van poder detectar 85 crisis epilèptiques.

Més info: MJN, el control efectiu de l’epilèpsia

El projecte va ser la palanca per a la creació de la Unitat d'Epilèpsia de la Clínica Corachan, una unitat pionera en el sector privat de la salut.

Tots aquests projectes reforcen una mateixa idea: la tecnologia, per si mateixa, té poc valor si no s'aplica amb l'objectiu de millorar la salut i la qualitat de vida de les persones. A mi m'és igual tenir el Mobile a Barcelona o a Madrid, si al final només en veiem quatre asiàtics ben vestits passejant en furgonetes negres per la ciutat. En canvi, tenir la Capital a Barcelona ens permet tenir els recursos per a testejar tots aquests projectes al territori, que d'una altra manera potser no haguessin tingut suport. Ara falta que la premsa els doni l'espai i la rellevància que fa falta perquè arribi a les oïdes de qui ha d'escoltar.

Avui et destaquem
El més llegit