En les profunditats del teixit empresarial català rau un motor silenciós que impulsa la indústria de l’esport a Catalunya: Indescat, el clúster català de l’esport. De fet, es tracta de més que un clúster: és l’epicentre de la innovació esportiva a Europa. A les portes del seu 15è aniversari, la presidenta del clúster i sòcia directora d’Eurofitness, AnnaPruna, explica a VIA Empresa que el territori és el que concentra més empreses esportives al continent: “Som el clúster esportiu més potent d'Europa”, assegura. I les dades ho corroboren: a Catalunya hi ha més de 1.200 empreses relacionades amb l’esport que facturen prop de 6.300 milions d’euros i ocupen més de 30.000 persones.
Pruna: “Som el clúster esportiu més potent d'Europa”
Amb motiu de la celebració de la seva dècada i mitja, Indescat dona el tret de sortida a la Jornada de reflexió estratègica i innovació en el Recinte Modernista de Sant Pau, i tindrà com a fil conductor l’estudi que ha elaborat i avançat en exclusiva a VIA Empresa: Indescat Trends 2024. Més de 25 tendències d’altres indústries que transformaran el sector de l'esport. “El nostre leitmotiv és l’accés al coneixement i, per aquest motiu, neix aquest informe”, continua Pruna, qui destaca la importància “d’aprofitar les sinergies que tenim amb altres clústers”: “El sector esportiu és una mica endogàmic, sempre ens mirem a nosaltres mateixos, però les oportunitats venen d’altres sectors. Per aquest motiu hem volgut veure què passa a la resta del món, com ens afecta i aprofitar el coneixement de la resta d’àmbits”. A continuació, cinc tendències que prometen revolucionar el món de l’esport:
1. Classes de spinning al tren? L’ús dels espais esportius es reinventa
“Les instal·lacions esportives acostumen a ser grans, cada vegada hi ha menys sòl aprofitable a les ciutats i el metre quadrat és car”. Tal com explica la presidenta d’Indescat, les infraestructures esportives afronten un seguit de reptes on el reaprofitament d’aquests espais emergeix com una solució que requereix molta creativitat. “El consumidor d’aquests indrets és un consumidor que vol immediatesa i aprofitar el seu temps, per tant, d’igual manera que en un trajecte de tren pots estar treballant o gaudint d’entreteniment, no descartem que en un futur aquests espais es puguin adaptar a l’activitat física dels passatgers”, continua Pruna.
Si bé es tracta d’un exemple que d’entrada pot sorprendre, Pruna afirma que “cal pensar en gran”, i destaca el cas dels patis de les escoles catalanes, que molts d’ells han deixat de tenir un ús exclusivament escolar per passar a disposició de determinades competicions esportives de caps de setmana. Un altre exemple, a gran escala, és el que proposa el Real Madrid amb el sistema de gespa retràctil que permetrà les noves instal·lacions del club de futbol madrileny celebrar altres esdeveniments esportius o culturals.
? T'agradaria conèixer les tendències més innovadores que han de transformar la indústria de l'esport?
— INDESCAT (@indescat) September 25, 2024
? El proper 1 d'octubre, convidem els socis d'@indescat a la Jornada de Reflexió i Innovació!
✍️ Inscriu-t'hi ARA: https://t.co/86NvIO0nJk
? A través de l'estudi INDESCAT… pic.twitter.com/i9hrr6DwrE
“Es poden aprofitar els sota-grades dels grans estadis per convertir-los en entorns de pràctica quan no hi ha partit? Quin dia arribaran les piscines amb fons intel·ligents que esdevindran pantalles i permetran nedar i seguir la teva sèrie preferida?”. Aquests són alguns dels hipotètics escenaris que planteja l’informe, als quals la presidenta del clúster català de l’esport afegeix que “aquests espais han de ser polivalents, han de tenir vida pròpia i han d’oferir diferents formes de gaudir-los”.
2. De l’escacs-boxe al ioga-surf: esports “per a tots els gustos”
L’Indescat Trends 2024 assegura que “la novetat és el gran "què" de la societat actual”. Per aquest motiu, l’oferta de nous productes i serveis és cada vegada més extensa, innovadora i personalitzada: des de l’ampli ventall de cotxes disponibles al mercat, que compten amb una infinitat d’extres, fins al tanatoturisme -o darktourism-, una forma de turisme que involucra les destinacions en què s’han produït catàstrofes naturals o desgràcies. En aquesta línia, el món de l’esport evoluciona ampliant el ventall de pràctiques esportives amb experiments cada vegada més curiosos, com ara el ioga-surf, o esports com l’escacs-boxe -o chessboxing-, o la boxa en cabina telefònica -phone booth boxing-. I és que els seus noms no enganyen: boxejar enmig d’una partida d’escacs o en una cabina telefònica ja és possible en una competició ideada per a tal finalitat.
El 'chess boxing' o el 'phone booth boxing' són dues modalitats que s'han fet un lloc en la indústria de l'esport
“Els americans són especialment fanàtics d’aquestes combinacions, fa temps que les han adoptat”, explica la presidenta d’Indescat, qui comenta que a més de la fusió de dos esports que no tenen res a veure, també sorgeixen adaptacions d’altres. Entre anglicismes i reglaments inversemblants, és difícil no perdre's: si bé un clar exemple són els esports de raqueta, on, arran del tenis, han sorgit altres pràctiques com el frontó o el pàdel, han nascut modalitats que no deixen indiferents a ningú. A més de les anteriorment mencionades, en l’àmbit de l’atletisme, per exemple, guanya popularitat la milla de la cervesa -beermile-, una competició “gastroatlètica” que combina la cursa a peu de 1.609 metres amb el consum de quatre llaunes de cervesa, és a dir, una per cada 400 metres.
“En aquesta mena de combinacions es pretén impulsar la branca més ociosa de l’esport”, comenta Pruna. Així mateix, l’aterratge de noves modalitats esportives és imminent, tal com es pot apreciar en l’evolució històrica dels JocsOlímpics, l’esdeveniment esportiu més gran del planeta. Fora de l’esport d’elit, però, aquesta tendència és també una realitat: a tall d’exemple, la Kings i la QueensLeague, la competició de futbol 7 impulsada per GerardPiqué a través del seu hòlding empresarial, Kosmos, que pretén revolucionar l’àmbit de l’entreteniment a través de l’esport. Com? Amb el potencial de Catalunya: “Segurament hi ha pocs països al món que tinguin un teixit esportiu amateur de les característiques i volum com el que existeix a Catalunya”, afirma CescLlenas, exatleta professional i emprenedor en la indústria esportiva, en aquest article.
3. El turisme esportiu se submergeix “en una nova realitat”
I és que fent referència a aquesta personalització de la pràctica esportiva que els consumidors demanden cada vegada més, tal com queda reflectit en l’Indescat Trends 2024, la realitat augmentada i la realitat virtual s’erigeixen com a dues oportunitats per viure un ventall d’experiències molt més ampli: ja existeixen simuladors que s’integren tant a cintes de córrer com a bicicletes estàtiques per “pedalar virtualment”. Així, aquests equipaments tecnològics permeten als usuaris realitzar el recorregut de la marató de Nova York o dur a terme una etapa del Tour de França en bicicleta, i ZwiftRun és l’exemple de moda entre els esportistes més tecnològics.
Pruna: "El consumidor vol sentir emocions a través de la pantalla i, això, amb la tecnologia serà possible"
Aquesta tecnologia suposa un complement al turisme esportiu, una tipologia de turisme en què Pruna diferencia dos clars bàndols: “L’actiu i el passiu. Si bé un consumidor pot assistir a una marató internacional, també pot adquirir un rol més passiu en tant que fanàtic o seguidor”. “Avui dia, abans de comprar unes entrades per assistir a un partit de futbol, pots fer un recorregut per l’estadi o comprovar la visió des d’uns determinats seients. En aquest aspecte anem molt avançats”, afegeix Pruna, qui destaca l’actual línia de treball de les empreses de la indústria esportiva: “Ara cal fer un pas més, el consumidor no en té prou. Vol sentir emocions a través de la pantalla i, això, amb la tecnologia serà possible. Les empreses tenen aquest xip”.
4. La humanització de les màquines o la robotització dels humans?
La tecnologia és una de les grans protagonistes de la indústria esportiva i, per tant, de l’estudi elaborat per Indescat. Les darreres tecnologies estan impulsant l’evolució de la indústria 4.0 -la que utilitza tecnologies avançades per augmentar l'eficiència i competitivitat- a la 5.0 -la que posa èmfasi en la col·laboració entre humans i màquines-. “El procés de digitalització que vivim implica que el centre siguin les persones”, destaca la presidenta d’Indescat. “Cal posar en el centre de les organitzacions i dels negocis les persones; hem d’aplicar la intel·ligència artificial, però també la humana”, afegeix.
Algunes de les tecnologies que destaca l'estudi elaborat per Indescat són constantment mencionades a la secció VIA Tech: la intel·ligència artificial generativa, l'aprenentatge automàtic i la robotització; tecnologies que fan possibles projectes com Mathew, la plataforma educativa que personalitza l’experiència dels alumnes, o Lovot, el robot familiar que empatitza amb els humans. Unes tecnologies, però, que també permeten imaginar escenaris on les curses atlètiques comptaran amb avituallaments robotitzats o on les tecnologies vestibles -en anglès, wearables-, seran cada vegada més invisibles i incrustats a la roba o, fins i tot, a la pell. “La transferència de la tecnologia no només s’aplica al sector industrial, també als àmbits de la sostenibilitat i de la salut”, afegeix Pruna.
5. Els bessons digitals en el món de l’esport: de clonar un atleta d’elit a duplicar el Camp Nou
Malgrat les nombroses aplicacions que té la tecnologia en el vessant més ociós de l’esport, per descomptat, també té un pes substancial quant a l’àmbit de la salut o de la logística. Aquí és on els bessons digitals -o digitaltwins- fan el seu incís en la indústria de l’esport: aquesta tecnologia, possible gràcies a supercomputadors d’alt rendiment com el MareNostrum allotjat al Supercomputing Center - Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS), té nombroses aplicacions en el món de l’esport, com ara la creació d’un bessó digital d’una determinada instal·lació per comprovar com s’ompliran els seus accessos un determinat dia, si aquesta està preparada per acollir una determinada capacitat d’espectadors o com es podrà evacuar en cas d’emergència.
Crear un bessó digital del nostre cos per comprovar el rendiment en una determinada pràctica esportiva, o per dur a terme un tractament encara més precís d’una lesió en concret, són altres de les aplicacions d’interès amb què els bessons digitals es proposen revolucionar la indústria de l’esport. I és que el prèviament mencionat BSC ja va fer un pas juntament amb la MWCapital fa uns mesos, en la celebració del darrer Mobile World Congress, quan l’entitat tecnològica va aprofitar l’efemèride per presentar un dels projectes més ambiciosos d’un dels superordinadors més potents del món: el bessó digital d’un cor.