Segurament hi ha pocs països al món que tinguin un teixit esportiu amateur de les característiques i volum del que existeix a Catalunya. Els clubs esportius del país, siguin de les característiques que siguin i de la mida que siguin, apareixen a tots els racons del territori; i realitzen una tasca educativa i formativa per als i les joves d’una extrema rellevància. Tot això habitualment amb equips directius que realitzen les infinites tasques necessàries de forma totalment voluntària.
En alguns casos, i ja sigui fruit de la feina ben feta en l’esport de base, d’una tradició de molts anys al territori o ambdues; aquests clubs acaben tenint els seus primers equips en les màximes categories estatals. Parlem per exemple del que pot passar amb el waterpolo a Sabadell, el voleibol a Sant Cugat del Vallès o el bàsquet a la Seu d’Urgell entre molts d’altres. És llavors quan les necessitats econòmiques per mantenir (d’una forma decent) aquests equips a un nivell alt augmenten. Arriba, per tant, el moment de trobar patrocinadors de més calibre.
Crec que tots i totes estaríem d’acord en el fet que no hi pot haver res més interessant per a una marca que busqui relacionar-se i patrocinar esport que la narrativa, la història, els valors, etc. i per tant els intangibles; que qualsevol d’aquestes entitats porten al seu darrere. Clubs de base, de formació, on l’esport és practicat en la seva forma més pura, amb històries de superació i èxits i fracassos terrenals, sense les estridències, extravagàncies, corrupció i comissions que envolten altres disciplines professionals que no fa falta detallar.
És pràcticament innecessari comentar-ho, però aquestes entitats pateixen i molt per poder trobar aquests patrocinis. Subsisteixen a partir del gran suport per part de les institucions públiques, i gràcies a petits patrocinis de proximitat provinents sovint de contactes o xarxa dels mateixos equips directius.
Per tant, què falla? Per què no existeix una connexió entre aquestes marques i aquestes entitats?
"Aquests clubs històricament han reclamat més espais a la televisió per poder ser més atractius per a les marques"
Òbviament és una qüestió de volum, és una qüestió d’audiències, és una qüestió de visibilitat. Aquests clubs històricament han reclamat més espais a la televisió per poder ser més atractius per a les marques. Han tingut certa dependència de les decisions de programació que des de la televisió pública s’hagin pres per poder escalar en la seva visibilitat. Però segurament no han sigut mai actors actius dins d’aquest procés. No han pogut ser mai qui decidís quan i com s’emetien les seves competicions i això els ha tingut lligats de mans durant molts anys.
Aquests temps, però, s’han acabat. Les noves tecnologies i les diferents plataformes que estan transformant i revolucionant l’audiovisual no deixen l’esport al marge. Amb baix pressupost, molta creativitat i entenent que les retransmissions esportives estan canviant és possible avui dia generar audiències destacables a través de Twitch, Youtube, o similars.
La població més jove ja no se sent atreta per la clàssica emissió esportiva a la qual estem acostumats i acostumades. I si volem atreure noves audiències cap a l’esport ens hem d’adaptar al que elles estan buscant. Tenim un exemple molt proper amb la famosa Kings/Queens League organitzada per Piqué i companyia. Ens pot agradar més o menys el seu contingut, i pot ser de més o menys qualitat. Això no és el que volem analitzar aquí. Han portat, però, aquesta idea a l’extrem. Han demostrat amb molta creativitat, que l’esport pot tenir audiències importants sigui quin sigui el nivell i atractiu dels esportistes. I sí, ho han fet començant la casa per la teulada, i amb uns socis amb les audiències assegurades des d’un bon inici.
"Gerard Piqué i companyia han demostrat que l’esport pot tenir audiències importants sigui quin sigui el nivell i atractiu dels esportistes"
Hi ha altres casos d’èxit arreu del continent europeu amb un perfil molt diferent de la Kings/Queens League. Spontent, a Alemanya, és una productora que va començar el 2020 a organitzar esdeveniments privats de vòlei platja que eren emesos per Twitch. Imitaven l’estil de les retransmissions que els “casters” fan servir (youtubers o canals de Twitch que comenten partides de videojocs en directe). Estil fresc, proper, posant l’esportista al mateix nivell que l’audiència. Humor, sistemes de competició diferents, i un llarg etcètera que inclou els comentaristes presents a la pantalla (no són només una veu). El seu èxit els va portar (després d’alguns problemes amb les federacions esportives) a ser la plataforma d’emissió oficial per molts dels esports no “mainstream” del país. Bàsquet 3x3, vòlei platja, futbol sala, crossfit, tennis taula, hoquei herba, entre d’altres formen part dels esports emesos avui dia, arribant a audiències que en molts casos no estan lluny de qualsevol de les jornades de la ja comentada Kings/Queens League. L’asseguradora Allianz, la cervesa Warsteiner o el software AnyDesk són els seus principals patrocinadors, a més dels patrocinis que els clubs poden trobar a partir de les noves audiències.
Per tant, aquest nou paradigma en l’audiovisual pot ser una gran oportunitat per tot l’esport professional del país que no sigui ni futbol ni Barça, que sempre juguen una “Lliga” diferent. És el moment de veure la retransmissió esportiva des d’un altre angle, i sobretot és el moment d’analitzar, escoltar i aprendre el que les audiències més buscades, les més joves, ens diuen que els agrada.
