Després de passar per una pandèmia que, tot i poder-se considerar com a superada després de pràcticament tres anys, ens ha deixat un seguit de seqüeles, la salut ha passat a un primer pla. De fet, per al 93% de la població s’ha convertit en la gran preocupació, segons un estudi realitzat per la Fundació MAPFRE. Cal tenir en compte, però, que el concepte salut no abasta únicament la física; també prenen una gran importància la salut mental, la relacional i, especialment, l’emocional.
En aquest context, les indústries de la salut han passat a jugar un paper clau a la societat. Tenint en compte que el principal origen de les epidèmies es troba en l’activitat humana, i que l’augment de l’esperança de vida ve acompanyat per un major impacte de les malalties cròniques no transmissibles, ens trobem davant una situació que requereix una forta i innovadora indústria.
Catalunya, el motor farmacèutic a l'Estat
En aquest sentit, Catalunya lidera el sector a escala estatal, ja que de les 173 plantes de producció farmacèutica a Espanya, 79 estan ubicades a Catalunya (46%), el doble que a Madrid (23%), que es troba en segona posició. El sector de la salut és el tercer més important al país en l'àmbit econòmic i el segon en ocupació, generant el 8,7% del PIB.
De les 173 plantes de producció farmacèutica a Espanya, 79 estan ubicades a Catalunya
És per aquest motiu que, la indústria de la salut necessita comptar amb una sòlida base pel que fa a la recerca i a la innovació. “La recerca i la innovació són les principals potes del sistema de salut de Catalunya", ha apuntat aquest dimecres la Secretaria General del Departament de Salut, Mercè Salvat, durant la jornada La indústria biofarmacèutica innovadora, palanca del benestar econòmic i social. Un abordatge integral que ha tingut lloc a Foment del Treball.
Salvat: "La recerca i la innovació són les principals potes del sistema de salut de Catalunya”
Els reptes d'R+D a la indústria
Actualment, l'ecosistema de la recerca i desenvolupament del sector es planteja un seguit d’objectius a superar per aconseguir millores significatives a la indústria sanitària. “Cal estendre l’èxit dels assajos clínics i recuperar la competitivitat europea enfront dels Estats Units i Àsia. La producció de medicaments a Europa ha passat del 40% al 20%” ha apuntat Juan Yermo, director general de Farmaindustria, qui també ha afegit que “hem d’esdevenir un potencial hub d’innovació a Europa per obtenir una major inversió internacional”.
Només l’1% dels fàrmacs desenvolupats arriba al mercat
Es tracta d’un objectiu ambiciós dins d’una indústria molt resilient: la major part de la investigació no arriba al mercat. És necessari, per tant, comunicar de forma adient l’esforç produït en recerca, ja que desenvolupar un medicament exitós és molt complicat. Només l’1% arriba al mercat. A més, la incorporació d’un nou fàrmac al mercat suposa una gran inversió pel país, i és per aquesta raó que es necessita una àmplia perspectiva social a l’hora de dur a terme la seva avaluació.
El potencial català, optimista davant els obstacles a superar
Aquest fet posa de manifest la necessitat de finançament, ja que són pocs els projectes que aconsegueixen un bon suport econòmic i, en aquesta línia, cal qüestionar-se com guanyar-se la confiança de la iniciativa privada perquè s'acostin a nous projectes. "És necessari que els recursos segueixin els discursos", ha apuntat Javier Urzay, subdirector general de Farmaindustria. D'altra banda, des d'una òptica centrada en l'actualitat, és de vital importància oferir una atenció equitativa i de qualitat per a tothom, prioritzant la disponibilitat dels nous tractaments i reduint els temps d'espera. Aquestes dues són les principals assignatures pendents de la indústria en l'àmbit estatal.
Així i tot, a Catalunya existeix un gran potencial en la indústria. Joan Comella, director d’Innovació, Investigació i Gestió del Coneixement de l’Hospital Sant Joan de Déu, ha apuntat que “tenim bona ciència, bons gestors a empreses, i firmes amb visió global. Barcelona és un far que no fa suficient llum, però es troba en el camí de produir-la”. La producció d’aquesta llum, per tant, implica continuar apostant per la innovació, assumint el gran repte davant el qual es troba: la restricció pressupostària del sistema sanitari.