“Ens pensem que les empreses vénen dels Estats Units; tenim molts referents locals d’èxit, però no ens els creiem”. La periodista Mar Galtés vol reivindicar amb el seu últim llibre -Barcelona Startup- les startups catalanes, començant per aquelles que es van crear quan aquest tipus d’empreses emergents es coneixien com a puntcom fins arribar a les més actuals. És un recull de més de 150 històries de companyies catalanes que expliquen també com es va crear l’ecosistema emprenedor de Barcelona: “Ens ha costat veure que les startups són un sector estratègic i no quatre frikis”.
De fet, Galtés creu que l’ecosistema digital de Barcelona es va formar de manera inconscient, amb “molta gent treballant separadament”. En un acte de presentació virtual organitzat pel 22@Network, la periodista explica que fins l’any 2016 no es va començar a tenir consciència de l’existència d’un ecosistema com a tal. Va ser amb la creació del Pier01, la seu del Barcelona Tech City, que va començar el procés de sensibilització, primer del mateix sector, i després de la societat en general. Tot i que aquest segon encara està a mitges.
“Barcelona s’ha quedat ancorada en el relat que es va fer una gran transformació per als Jocs Olímpics; això tothom ho té a l’imaginari”, explica. En canvi, “costa molt que la gent entengui què és el 22@”. En aquest sentit, destaca la importància que els mitjans de comunicació expliquin què passa en aquest àmbit, com s’estan fent les coses i quines són les empreses emergents catalanes amb més potencial del moment.
“M’obsessiona el cas de Fractus”
Al llibre hi ha més de 150 startups, però hi ha algunes històries que han marcat més que altres a Galtés durant els 20 anys que va exercir com a periodista a La Vanguardia. “Jo era la joveneta de la secció d’economia i em van posar a escriure sobre les puntcom, en un moment en què no era evident fer-ho; m’ho vaig anar creient i el llibre ha sortit de totes aquestes històries”, relata. Un dels casos que més l’han marcat ha estat el de Fractus: “M’obsessiona”.
"Ens quedem en startups, però falta el pas de convertir-les en companyies tecnològiques que donarien feina a milers de persones", segons Mar Galtés
És una empresa nascuda a la UPC que ha fet possible que tots els telèfons mòbils perdessin la seva antena. “Si fos dels Estats Units o d’Israel seria un cas d’èxit i s’estudiaria a les universitats, però és d’aquí i ningú la coneix”, reivindica Galtés. Privalia és una altra de les empreses que la van fascinar. De fet, per poder escriure’n un article, va haver de fer malabarismes: “Al diari teníem una norma no escrita: les empreses havien de facturar 1.000 milions de pessetes com a mínim per sortir-hi. Els de Privalia no complien amb l’estàndard, així que ens vam inventar un reportatge sobre com les companyies es desfan de l’excés d’estoc per poder escriure sobre l’empresa”.
Entre les startups d’èxit més modernes destaca Glovo i Badi, dels cosins Oscar i Carlos Pierre. Sobre la primera, se’n declara “superfan”: “Hem de ser conscients que una empresa de Barcelona sigui capaç de crear un genèric a nivell gairebé mundial, és molt important”. En el cas de Badi, recorda que la startup no va trobar inversors espanyols, però sí de nord-americans i europeus. “Ens ho hem de creure; hi ha empreses molt xules”, insisteix.
La clau per a Galtés és la internacionalització. Tot i que és fàcil aconseguir finançament als inicis, les startups tenen serioses dificultats quan els toca créixer: “Ens quedem en startups, però falta el pas de convertir-les en companyies tecnològiques que donarien feina a milers de persones”. Fer el salt d’escala requereix més fe, segons la periodista especialitzada en l’ecosistema emprenedor. Però també es defineix com una “optimista de mena” i assegura que els mesos de coronavirus només hauran estat una petita aturada en les inversions. La clau: creure-hi.