Després de 26 anys des del seu naixement, el diagnòstic és clar: el districte tecnològic 22@ no només ha revitalitzat el barri del Poblenou. També ha revolucionat l'economia catalana. Gràcies a l'aposta estratègica realitzada a inicis de segle, avui Barcelona és seu d'empreses més grans, multinacionals, universitats, startups i pimes que conviuen en un mateix veïnat, això sí, encara amb pocs habitatges. Més d'un quart de segle després, ara li toca a Osmar Polo portar el districte a un altre nivell. El passat mes de juny va assumir la presidència del 22@ Network, l'associació empresarial de l'àrea, llegada per Susana Prado. A l'entitat hi ha 400 firmes associades, les quals sumen prop de 150.000 treballadors i 250.000 estudiants.
Polo és una de les cares més conegudes d'aquests carrers: acumula més de dues dècades d'experiència en el camp tecnològic i combina el seu nou càrrec amb el de CEO de T-Systems Iberia des de 2017, una de les empreses més voluminoses i veteranes de l'àrea. De fet, rep VIA Empresa a l'edifici de la seva pròpia companyia, a l'espera que l'associació trobi seu pròpia. Se suma així un nou repte als desafiaments que ja s'intueixen: reforçar la cohesió del districte, fomentar la col·laboració entre socis, la transferència tecnològica... i trobar veïns més enllà de les oficines.
Quin moment viu el 22@ Network després del canvi en la presidència?
Tant el 22@ Network com el districte tecnològic travessen un moment bonic. Si ens remuntem enrere en el temps, m'alegra que T-Systems fos una de les primeres empreses que s'instal·lés en el districte i que siguem socis fundadors de l'associació. També vam ser una de les primeres que va venir a la zona nord, per la qual cosa hem vist créixer el districte fins a posicionar-se com un referent a escala mundial quant a formació de districtes tecnològics. Ara ens toca consolidar aquesta posició a escala europea. El nostre districte reuneix tot el que es necessita: empreses, universitats, escoles de formació professional i de negocis, startups, teixit industrial... A més, també ens serveix com a laboratori urbanístic per provar coses.
Ara comentava que T-Systems ha estat aquí des del principi. Ha canviat molt la mirada innovadora de l'empresa catalana al llarg d'aquests anys?
Ha canviat bastant. Fa vint anys no es veia el que es veu avui al districte. Si surts al carrer, es respira innovació; veus la gent parlant de temes i projectes. Un dels canvis més grans, per exemple, és la internacionalització. Moltes empreses de fora han triat Barcelona com el seu hub i han vingut aquí.
D'altra banda, el fet de tenir les startups —o vivers— i pimes a prop d'empreses mitjanes, grans, multinacionals, etc., i poder fer coses de forma conjunta és un valor important que oferim com a districte. També hi ha una cosa que no hem de deixar d'anomenar, que és el talent. Sumant les setze universitats i escoles de negoci que hi ha aquí, abastem més de 250.000 estudiants. Per tant, disposem d'una font de talent important perquè les empreses del districte puguin fer realitat els projectes que tenen en marxa.
"Hi ha 100.000 llocs de treball relacionats amb la tecnologia que no som capaços de cobrir amb l'oferta de talent que tenim actualment"
Igualment, a Catalunya sembla que continua havent-hi un problema de transferència de coneixement. Què està passant perquè els agents no es trobin tant, malgrat l'existència d'espais com aquest?
M'agradaria tenir la resposta a la seva pregunta. El que veig és que la tecnologia s'ha incorporat a les empreses. Abans només estava en mans de les tecnològiques, mentre que avui dia, gairebé totes les companyies tenen perfil tecnològic i és part del seu negoci. Això és un punt positiu. No obstant això, també obre una demanda de talent a escala nacional. Parlem d'una necessitat de 100.000 llocs de treball relacionats amb la tecnologia que no som capaços de cobrir amb l'oferta de talent que tenim actualment. Com es resol aquest tema? Primer, el talent que busquem, almenys les tecnològiques, deixa de ser 100% tecnològic. S'ha generat una importància més gran del coneixement de negoci enfront d'aquests perfils. És a dir, abans buscàvem enginyers, gent de telecomunicacions, d'aplicacions, etc., i actualment busquem perfils diferents que senzillament tinguin coneixement de tecnologia.
"Abans buscàvem enginyers, gent de telecomunicacions, d'aplicacions, etc., i ara busquem perfils diferents que senzillament tinguin coneixement de tecnologia"
La tecnologia està canviant tan ràpidament que no som capaços, com a societat, de poder incorporar aquests currículums de la manera i el temps que és necessari. Per tant, és molt important saber com podem unir forces entre les diferents empreses i el sector educatiu per accelerar la transferència de coneixement. De moment, hem vist molts acords entre empreses i universitats o escoles de formació per poder formar talent i així reduir una mica aquesta bretxa.
I com es troben universitats i empreses al 22@ Network?
Estem intentant formar un ecosistema on posar sobre la taula les necessitats de professionals o de direcció i generar un debat amb les universitats per saber com accelerar-les. Parlem de la IA, de cloud o de temes més tecnològics. Una cosa que està funcionant bé són les microcertificacions: són formacions curtes i enfocades en temes de necessitats en concret per solucionar un tema. Tanmateix, això no només pot ser quelcom que incumbeixi a empreses i universitats; la col·laboració publicoprivada ha d'unir forces i accelerar la transferència de coneixement i de tecnologia.
Abans ha esmentat la captació de talent. No obstant això, a Catalunya també es posa molt el focus en la retenció del talent local. Com es pot millorar en aquest camp?
Abans que res, m'agradaria dir que és un privilegi que Barcelona atregui talent i que no només el desenvolupi. Però quant a la retenció, la qüestió és com les empreses poden donar oportunitats per implementar la part de tecnologia. Gràcies a la IA, això s'està democratitzant molt, i potser hi ha habilitats més especialitzades que abans requerien perfils concrets i que ara es poden suplir amb la IA.
Al districte, aquest ecosistema que li comentava fomenta que es pugui desenvolupar el talent i facilitar això. Per exemple, respecte a com posicionar el talent o els rols que deixarem de tenir. Això s'aborda a través de formacions internes de les empreses o bé recolzant-se en escoles del districte que puguin ajudar que empleats de certes companyies que tenen curiositat per canviar i tenir més coneixement puguin participar en programes i desenvolupar-se.
I la competitivitat empresarial? També és un problema per retenir talent?
Prefereixo que parlem de fidelització en comptes de retenció (somriu). Per fidelitzar el talent, les empreses han de tenir projectes interessants. Avui dia, les noves generacions sobretot es mouen per projectes i propòsit, i aquest és un dels actius que tenim al districte. Definim projectes interessants en els quals es pot utilitzar el mateix barri com un laboratori per provar temes, siguin tecnològics o d'un altre sector, i això fa que la gent es quedi aquí.
Més enllà de l'Innovation Day i els premis d'innovació, tenim el Match & Play, que és una iniciativa amb què posem en contacte a possibles inversors amb empreses que tenen projectes i que necessiten aquesta trobada. Això ens possibilita tenir casos de projectes concrets, on podem fer aquest match. Bàsicament, són de startups que tenen idees, però a les quals els falta el finançament o múscul.
El passat mes de juliol el Govern es va fixar com a objectiu elevar la despesa empresarial en R+D de l'1,1% del PIB actual fins al 2% el 2030, per tal de compassar amb la mitjana europea, que és avui de l'1,49%. A més, també es va establir superar les 12.000 empreses innovadores i les 3.000 startups escalables, amb un 25% de pes de les deeptech. Aquests objectius són realment plausibles en quatre anys?
Si volem liderar, un dels objectius ha de ser augmentar la despesa. Cal anar en aquesta direcció, perquè si no ens quedarem enrere respecte a Europa i el món. Una manera de fer-ho des de l'administració pública és amb iniciatives com aquesta. Nosaltres tenim una conversa oberta amb l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat perquè puguin utilitzar el 22@ com a vehicle per facilitar-ne la implementació. Aquest nou pla encara és molt recent, però en ocasions anteriors hem participat com a actor intermediari per donar a conèixer a la comunitat programes com aquest i alhora animar les empreses a presentar-s'hi. D'aquesta manera, poden tenir una font de finançament amb la qual desenvolupar i així augmentar la seva inversió en R+D.
El nostre és un rol semblant al del Match & Play que comentàvem abans. Tenim convenis de col·laboració amb moltes d'aquestes entitats i amb el mateix ajuntament, on el paper que exercim és justament el de fomentar, participar i posar en valor tot el que tenim al districte. Disposem d'un ecosistema d'aproximadament 400 associats, però al districte hi ha 150.000 treballadors i 250.000 estudiants. És a dir, el potencial és enorme. Personalment, com a directiu d'una empresa tecnològica, crec que és fonamental incrementar aquesta despesa i aquest és un bon programa per aprofundir en aquest tema.
"Hem de resoldre que es pugui treballar i viure al districte perquè la gent no es desplaci tant"
A què atribueix que precisament un territori tan innovador com Catalunya estigui per sota de la mitjana europea en inversió en R+D?
No puc identificar-ne exactament la raó, però diria que no és un tema només del sector públic, sinó també del privat. Hi ha moltes empreses que estan triant Barcelona, i en concret el districte, per poder desenvolupar. I això passa perquè tenim talent disponible i un ecosistema: veig que hi ha moltes empreses que continuen innovant i fins i tot moltes d'elles són centrals de regions europees, per la qual cosa tenen autonomia per poder invertir. Per tant, és una qüestió de posar el focus en on fer-ho perquè l'objectiu sigui viable.
En el passat es mirava molt el districte com un actiu immobiliari, i crec que és un error. Cal mirar-lo com un pol tecnològic en el qual hi ha talent i amb els diferents ens que he comentat. I, desafortunadament, també amb una cosa que encara no està resolta, i és que es pugui treballar i viure al districte, de manera que la gent no hagi de desplaçar-se tant. Som un dels abanderats d'aquesta qüestió, independentment del problema que hi ha a Espanya.
Més d'una vegada, les immobiliàries catalanes han assenyalat el 22@ com un dels districtes que poden servir per alleujar la crisi a Barcelona. Com estan participant vostès en aquesta conversa amb l'Administració?
Sempre que podem, tenim aquesta discussió i elevem els punts que ens poden ajudar a desbloquejar la situació: infraestructura, mobilitat, habitatge...
Però què proposa el 22@ Network? Hi ha alguna meta o percentatge objectiu en concret?
Això no ens incumbeix més enllà d'exigir que es tracti aquest problema. Òbviament, quan es parla dels plans generals d'urbanisme, fem les nostres recomanacions sobre com equilibrar l'habitatge i els espais de llocs de treball. Tenim discussions del que s'hauria de considerar com a espai d'habitatge i com ponderar-ho, però és un tema que desafortunadament no ens incumbeix. Simplement, som la veu dels nostres socis i transmetem aquesta necessitat.
Li ho pregunto perquè fa un any Xavier Güell, managing director de CBRE Barcelona, va assegurar que al districte es podria construir un barri de les dimensions de les Corts.
Jo crec que es pot fer més habitatge al districte, això és el que demanem. Si hi hagués una distribució diferent dels espais, que ho tenim en el pla urbanístic, també ajudaria. Aquests són els punts de conversa que tenim amb els diferents ens que són responsables d'aquest tema.
També ha comentat que dialoguen sobre infraestructures. Com esperen que impacti l'ampliació de l'aeroport del Prat al 22@?
Tant l'aeroport com la mobilitat en general són temes que ens impacten. Una ampliació d'aquestes infraestructures ajudarà, perquè facilitarà moviments a escala internacional i contribuirà a atraure talent i empreses. Pensi que quan una companyia decideix on posarà el seu centre tecnològic, analitza si existeixen les infraestructures correctes, el talent, l'habitatge... Hi ha molts actius que complim, però també existeixen punts de millora. I les ampliacions ens ajudaran a solucionar problemes, a més de guanyar punts respecte a altres ciutats importants al món.
Entenc, per tant, que tant la crisi de l'habitatge com la de Rodalies són un llast ara mateix en el seu objectiu.
No els anomenaria llast, però sí que estan actuant com un impediment de creixement. També demanem que es millorin aquests temes, malgrat que no correspon a l'associació més enllà de representar els interessos dels nostres associats.
"La crisi de Rodalies ha estat un impediment per créixer (...) No tinc constància que hagi caigut algun projecte, però segurament ha succeït"
S'ha trobat amb casos d'alguna empresa o algun projecte que hagin caigut precisament pel problema de Rodalies?
Que jo sàpiga, en els últims temps no en tinc coneixement de cap. Però segurament han succeït coses així, i no només ara, sinó en els últims anys. Les empreses estan revisant molt bé on instal·lar-se. En tot cas, jo ho veig de forma positiva: cada vegada s'estan incorporant més firmes al nostre districte, llevat dels temes que vostè comenta. I si podem resoldre això, atraurem encara més companyies.
Què li sembla el desenvolupament d'altres districtes barcelonins? A la Zona Franca fa poc li van canviar el nom al Saló Internacional de la Logística (SIL) per Saló de la Innovació Logística, per exemple.
Quan li explico que Barcelona és un referent a escala internacional, no ho dic només pel 22@, sinó també pels altres pols de creixement. Jo ho veig de forma positiva, perquè a més de tenir les empreses del nostre districte, podem col·laborar i fer projectes interessants amb els altres districtes. Amb això ens estem posant per davant d'altres ciutats del món, que ja ens estan mirant per entendre com s'han format pols com el que ha anomenat o el propi 22@. En el pla europeu, hi ha una iniciativa liderada pel 22@ conjuntament amb altres ciutats per posicionar els districtes tecnològics com un ens rellevant a Europa. D'aquesta manera, es podrien vehicular les mesures de Brussel·les, o bé qüestions de promoció i expansió. Avui, més enllà d'aglutinar empreses, no existeix una entitat pròpia. I Barcelona està servint com a punt de referència important.
No obstant això, aquesta realitat contrasta amb la baixa estadística en despesa en R+D que comentàvem abans. Guarda certa aversió encara l'empresari català a la innovació?
(Pensa) Doncs no sabria contestar-li. Jo puc parlar per l'empresa que dirigeixo, no de l'entorn, i nosaltres creiem en la innovació. Si no inverteixes en ella, si no t'equivoques de forma ràpida per dirigir-ho, no descobriràs projectes o inversions interessants. La nostra companyia sí que està fent això, però no puc dir si altres empreses també. Tampoc em toca a mi valorar-ho. Amb alguns socis del 22@ Network amb els quals tinc contacte mantenen el propòsit de continuar invertint. Per exemple, hi ha socis que són centres de desenvolupament i el propòsit dels quals és fer aquestes inversions en R+D per tal de descobrir temes diferents per després aplicar-los i dur a terme la transferència tecnològica.
Per tant, pot ser que sigui un tema de mentalitat. També potser jo tinc molta sort de relacionar-me amb empreses amb la mateixa mentalitat que jo. Però en línies generals, aquest 1,1% és baix, ja que hi ha països que es mouen al voltant de l'1,8% i el 2%. Si mirem els gegants, tenen una inversió molt superior a la nostra, però cal anar fent passos a poc a poc per augmentar la taxa i ajudar a canviar aquesta mentalitat d'aversió al risc.
Un altre repte de les nostres empreses és la dimensió. En un entorn com el 22@, on conviuen grans companyies com T-Systems amb pimes catalanes, com poden ajudar aquestes primeres a aquestes segones a guanyar escala?
Dins de la nostra associació hi ha dues comissions que aborden exactament aquesta qüestió. Una és la d'emprenedoria, on es fomenta conèixer el projecte de Match & Play i com donar a conèixer el que fan les empreses petites, i l'altra és la d'innovació. Aquesta segona advoca molt per la innovació oberta, ja que permet que, independentment de la mida d'una empresa, aquesta pugui col·laborar i participar en grans projectes, independentment de si són finançats amb fons públics o privats.
"Podem ajuntar el múscul i l'estructura de grans companyies amb l'agilitat, el coneixement i la rapidesa de les startups disruptives"
Aquests són només dos exemples. En el passat, les empreses grans pretenien fer-ho tot del principi a fi, però avui s'han adonat que per a certs coneixements val molt la pena recolzar-se en petites empreses, ja que són més dinàmiques i més ràpides, o que bé disposen d'un coneixement més específic que ens ajuda a moure'ns. Per la qual cosa, podem ajuntar el múscul i l'estructura de grans companyies amb l'agilitat, el coneixement i la rapidesa de gent que està sent molt disruptiva per la mida de la seva companyia. Així doncs, s'ha generat una situació on s'està veient més aquesta col·laboració.
D'altra banda, les mateixes entitats públiques estan fomentant que quan es facin coses es doni espai també a empreses petites a través de consorcis o d'una UTE. Per al teixit industrial català és superimportant que empenyem tots perquè no perdem això.
No li he preguntat per l'etapa que va començar fa tot just dos mesos al capdavant del 22@ Network. Quins grans pilars tindrà el seu mandat?
Fa sis anys que soc a la junta, i vam començar aquesta etapa de forma conjunta amb la presidenta fa dos. Des del principi havíem acordat fer la transició a la meitat d'aquest mandat.
Per la meva banda, assumeixo la presidència amb tres grans objectius. El primer és la continuïtat de totes les iniciatives que hem impulsat des de l'associació. El segon és continuar amb projectes estratègics com els que li he esmentat, el Match & Play i l'Innovation Day, però també altres com el Demo Day o el 22@ Urban AI Hub. En aquest sentit, també volem buscar una nova seu per al 22@ Network. I finalment, volem explorar com impulsar el tema de la col·laboració publicoprivada i ser el facilitador entre l'administració i l'ecosistema d'innovació de Barcelona.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat