La intel·ligència artificial ha penetrat a les ciutats i no sempre cap a bé. Però, no tots els exemples responen a aquest patró. Un bon exemple és el cas de Seül. Seül és una ciutat d’uns 10 milions d’habitants dividida en 25 districtes que anomenen ciutats i cadascun d’ells amb un alcalde, un equip municipal i una infraestructura pròpia. Per exemple un d’ells és Gangnam, el districte del centre, que tots reconeixereu per la cançó i el Gangnam Style. Gagnam és una ciutat amb prop d’un milió d’habitants, la més rica de les 25 que integren Seül, però on un 40% de les llars són unipersonals, normalment ocupades per dones grans.
Cada ciutat gestiona el seu equip municipal d’una manera diferent i amb uns objectius enfocats a la seva població. Per exemple Gangnam té més gent gran, gent de fora i de negocis i busca la seva integració, SeoCho s’orienta a temes socials i a la promoció de valors socials, i DongDaeMoon a temes de seguretat. Entre els elements comuns de totes aquestes ciutats de Seül està la seva passió per les càmeres. De fet, Gangnam té prop de 5.000 càmeres instal·lades i volen ampliar a 1.500 més durant el pròxim any. Els altres districtes tenen un nombre similar de càmeres, depenent de la seva grandària i població.
Gangnam té prop de 5.000 càmeres instal·lades i volen ampliar a 1.500 més durant el pròxim any
Totes les ciutats tenen uns centres de control amb molts monitors i uns equips d'entre 10 i 20 persones, més un parell de policies per autoritzar identificació personal en cas d’un crim i gestionar l’actuació policial quan cal. L'equip sempre hi és present en torns que cobreixen les 24 hores del dia. Ara bé, no semblen massa enfeinats.
La primera pregunta que t’assalta és, doncs, com ho fan 10 o 20 persones per controlar prop de 5.000 càmeres? La resposta és senzilla, no ho fan, ho fa la IA i aquí està la clau de tot plegat.
Per als responsables del centre de control això és obvi i no t’ho expliquen, t’expliquen la llarga llista de coses que vigilen, com ara, incendis, altercats (aquí poden demanar autorització a la policia i identificar individualment, activar una patrulla i seguir als criminals si cal), robatoris, assalts, violència de gènere, accidents de tota mena, tràfic incloent-hi robatoris o vehicles mal aparcats, persones intoxicades, sense sostres, i una llarga llista de les situacions més habituals. Juntament amb tot això, n’hi ha algunes de no tan comunes. Per exemple controlen que els edificis no es moguin, bona part de les construccions no són massa bones i antigues, vigilen doncs que no tinguin problemes estructurals per preveure esfondraments.
També controlen que en els llocs claus no hi hagi aglomeracions. De fet, l’any passat, a Halloween, van tenir una aglomeració on van morir prop d’un centenar de persones. Des de llavors, tenen un sistema que conta la gent que hi ha en passos estrets i fa sonar l’alarma del centre si es depassa un llindar. Els sistemes per contar el nombre de persones són diversos, en tenen a partir d’imatge i també amb lidar que funciona a les fosques i dona un número exacte independentment de les condicions atmosfèriques i de lluminositat. Òbviament, les càmeres fan més coses, recullen informació de trànsit, de densitat, circulació, detecten avaries d’il·luminació, etcètera.
Totes les ciutats tenen uns centres de control amb molts monitors i uns equips d'entre 10 i 20 persones
Com us podeu imaginar, el secret és que tot això és que ho fa la IA, són sistemes automàtics que monitoren els carrers i els responsables del centre només actuen quan hi ha una alarma o una situació de potencial perill. De fet, no tenen prou monitors per veure totes les càmeres que tenen.
No tot està destinat a l’espai públic, també hi ha sistemes personals. Els ciutadans de Seül tenen una app i, entre moltes altres coses (pràcticament ho poden fer tot a través de l’app), poden demanar que les càmeres els segueixin, vigilin i activin alarmes en cas de perill. Aquest és un servei comunament utilitzat de nit per gent gran, particularment dones que viuen soles, especialment en zones a on d’il·luminació no és massa bona. També es pot activar el servei per cercar persones perdudes, usualment gent gran.
Els ciutadans de Seül tenen una app i, entre moltes altres coses, poden demanar que les càmeres els segueixin
Les prioritats varien d’una ciutat (districte) a una altra. Per exemple, a Gangnam, els drets digitals i la resiliència per a la gent gran i discapacitats és la número u, la prevenció de desastres i la gestió de les crisis és la segona (tenen inundacions relativament freqüents) i la seguretat de les persones i la resposta al crim la tercera (altre cop la població de gent gran fa que sigui més susceptible que altres zones).
No tot són càmeres en els serveis d’atenció a la gent gran, també fan servir radars instal·lats a les cases, tests de veu, robots intel·ligents de companyia, wereables (rellotges, tags, apps) i, és clar, l'aplicació Seoul CareMe. Tot això són serveis individuals. Com tots sospiteu, als coreans els agraden molt els robots i els fan servir per a tot, igual que els mòbils. Els serveis públics estan tots al mòbil, tots tenen codis QR i, si vols que t’ho expliqui un robot, només et cal saber coreà...
