“Sí, sóc capaç d'ajudar-te a escriure el guió d'una pel·lícula”. Aquesta és la resposta del ChatGPT quan li preguntem si seria capaç d’escriure un guió, una resposta que, a més de denotar que el xatbot encara no té clara la norma dels accents diacrítics, també ha sembrat el caos a Hollywood provocant una vaga de 148 dies convocada pel Gremi d’Escriptors d’Amèrica (WGA). Com no podia ser d’una altra manera, bona part de la indústriacinematogràfica, que defineix la IA com una “màquina de plagi”, es nega a veure actrius com SandraBullock o com TomHanks sota les ordres de la intel·ligènciaartificial. Però, val a dir que aquesta s’està utilitzant per resoldre determinats processos en favor dels directius i directives del sector i, davant d’aquest panorama, molts espectadors es pregunten: pot ser la intel·ligència artificial divertida? Pot ser creativa? Ens pot entretenir?
“El ChatGPT no en sap res, no sap ni què no sap”, apunta a VIAEmpresaJosep M. Ganyet, etnògraf digital, qui adverteix que, la intel·ligència artificial “pot generar -que no crear- continguts que podem trobar interessants, però això no vol dir que sigui creativa, ja que qui li ha de dir què ha de fer i quin resultat ha d’obtenir, sempre serà un humà”. És per aquest motiu que l’expert matisa que la intel·ligència artificial no crea, sinó que els humans creem a partir d’aquesta: “La creativitat implica un objectiu, un propòsit que les màquines no tenen; ara bé, generar, pot generar de tot, com ara soroll”, afegeix.
Els guionistes de Hollywood han posat fi a la vaga després de 148 dies
“Algú ha de prémer el botó”
Al cap i a la fi, tot el contingut que pot generar el ChatGPT -o el model de llenguatge de torn-, es basa en altres continguts que ja ha après, i és a partir d’aquests d’on extreu una estructura de llenguatge que, basat en l’estadística, pot encadenar paraules, formant textos que per a nosaltres tenen sentit. “Això no vol dir que sàpiga res”, afegeix Ganyet, qui exemplifica aquest procés amb el d’una fotocopiadora: “Aquesta fa fotocòpies i, fins que no li dius prou, no para: algú ha de prémer el botó”.
Malgrat partir de la base que la intel·ligència artificial, d’artificial en té molt, però d’intel·ligent poc, no podem donar-li l’esquena perquè pot esdevenir realment útil en determinades tasques. “No hem de valorar la feina com una activitat monolítica, sinó com una suma de tasques, i entre aquestes, n’hi ha algunes que són creatives, que donen un propòsit a la teva feina i que només pot fer un humà, però n’hi ha d’altres que són repetitives, poc creatives, de poc valor afegit i que, per tant, són robòtiques”, apunta Ganyet, assenyalant que són precisament aquestes les que hem d’encolomar als robots: “Si, per contra, hi ha un empresari que amb ganes de fer calés suprimeix el factor humà de l’equació, tindrà problemes”, afegeix.
Què pot (i què no pot) fer la IA?
Per tant, a l’hora de delegar tasques a la intel·ligència artificial, no només s’ha de dur a terme una selecció acurada i estratègica, sinó que la seva activitat ha de passar per uns controls de qualitat. En cas contrari, poden sorgir polèmiques com la de la famosa sèrie El Joc del Calamar, que va tenir lloc a l'octubre del 2021 quan espectadors i professionals de la indústria audiovisual van criticar els “mediocres” subtítols, segons Statista, de la sèrie original de Netflix més popular a escala mundial.
La indústria audiovisual va criticar els “mediocres” subtítols de la sèrie original de Netflix més popular a escala mundial, 'El Joc del Calamar'
“És el que passa quan una màquina tradueix uns subtítols, una persona mal pagada els arregla d’aquella manera i els envia a Netflix, superant els controls de qualitat sense saber com”, explica a VIAEmpresaMarinaBorrás, traductora audiovisual i membre de la comissió de l’Associació de Traducció i Adaptació Audiovisual d’Espanya (ATRAE), qui no només ha seguit aquest fenomen molt de prop, sinó que també encoratja els espectadors a queixar-se davant d’aquestes situacions.
“Des que vaig començar a estudiar traducció, tothom em deia que la traducció automàtica em trauria la feina”, comenta Borrás, qui assenyala que, fins ara, no ha estat així: “En l’àmbit de la traducció audiovisual, aquest tipus d’eines no ens resulten útils perquè canvien paraula per paraula i frase per frase, molt lluny de la nostra tasca que consisteix a interpretar el que succeeix a cada escena i reexpressar-ho en el nostre idioma d’una forma natural”. Així, l’experta assegura que “la tecnologia actual progressa i és molt interessant, però es troba a anys llum d’entendre l’escena”.
I, això, de qui és?
Per a Daniel M. Caneiro, director, guionista i expert en noves tecnologies, "l'aspecte que més hem de vigilar és el de la propietat intel·lectual”, i és per aquest motiu que es pregunta com evoluciona la propietat d’una obra en el context actual: “Si tu agafes una obra meva, i la vols passar per un model de llenguatge perquè li doni una volta, t’hauré de donar permís; en cas que ho faci, com es gestiona? De qui passen a ser aquests drets? Com tinc control de la meva obra?”.
Caneiro: “L'aspecte que més hem de vigilar és el de la propietat intel·lectual”
“Estem davant d’un fenomen que al principi feia gràcia, però que en el nostre sector tens el perill que la teva reputació professional quedi molt tocada i et pots trobar en situacions molt compromeses de les quals no tens cap mena de control”, apunta per la seva banda Àlex Casanovas, president de l'Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), qui considera que la intel·ligència artificial ha irromput a la indústria “sense mirar el que trepitja, ni per damunt de qui passa”, qualificant de “perill terrible” el fet que es pugui fer servir la veu d’algú sense cap mena de consentiment.
@habibi_tiktok_ Robert de Niro se hace independentista #comedia#humor#fyp#parati#risa#habibi#puigdemont#viral#vox#doblaje♬ sonido original - Habibi
Malgrat aquest desconcert amb relació a un necessari marc normatiu, i davant d’aquesta situació d’incertesa, Caneiro valora la introducció de les noves tecnologies al sector: “En bones mans poden ser fantàstiques, ara bé, els problemes sorgeixen si se’n fa un mal ús”. El director explica que ha “jugat” amb el ChatGPT a veure com podria generar una seqüència, però el resultat és “nefast”: “No retorna un text amb una qualitat a partir del qual treure quelcom de decent”. Així i tot, destaca que sí funciona com una “eina d’inspiració” que et pot ajudar a “desbloquejar idees i potenciar la teva visió”.
El president de l’AADPC defensa que, tot i “ser més ràpida i disposar d’una base de dades brutal”, la intel·ligència artificial sempre dependrà de l’espurna que li puguin donar una o diverses persones a un determinat contingut: “La part humana és imprescindible”. Així, Casanovas reivindica que “no estem en contra dels avenços tecnològics, però necessitem una regulació perquè nosaltres vivim de la nostra imatge i de la nostra veu”.
No som bons endevinant el futur; la IA, probablement tampoc
I és que, com a humans, una de les coses que pitjor se’ns dona és endevinar el futur. Aquest és un dels principals motius pels quals és absurd preguntar-se si la intel·ligència artificial ho farà millor que nosaltres. Però, posats a jugar, el ChatGPT serà capaç de preveure l’èxit d’una pel·lícula?
Ganyet: “Quan s’inclou el component social dins de l’equació tot es complica moltíssim, evolucionant a un model molt més imprevisible i impredictible”
“No crec que sigui capaç de fer-ho”, comenta Ganyet, qui argumenta que el factor humà i la sociologia juguen en contra d’aquesta possibilitat: “El comportament humà, que a priori és racional, moltes vegades dona lloc a prendre decisions irracionals, algunes de les quals són emocionals o, fins i tot, autodestructives -mirem com està el planeta- i, per tant, quan s’inclou el component social dins de l’equació tot es complica moltíssim, evolucionant a un model molt més imprevisible i impredictible”.
De moment, a Hollywood, els guionistes han aconseguit un principi d'acord amb l'Aliança de Productors de Cine i Televisió (AMPTP) que garanteix, entre d'altres, que la intel·ligència artificial no podrà escriure una obra original o reescriure un altre material literari, i que les empreses no podran obligar els treballadors a fer-la servir. Així i tot, a l'escenari actual, la societat troba a la seva disposició una tecnologia dotada d’un potencial aparentment infinit, que demana ser regulada, i que tothom que la disposa té l’oportunitat de passar de ser un simple espectador a un protagonista. Llums, càmera, acció.