Start-up, spin-off, merchandising...I si donem una oportunitat a les alternatives catalanes?

L’objectiu últim de la normalització terminològica és que les noves denominacions catalanes s’acabin implantant entre els especialistes que les han d’utilitzar

En català tenim nombrosos exemples de denominacions llargament estudiades i consensuades amb especialistes que, malgrat tot, tenen dificultats per a fer se un lloc en el llenguatge habitual dels experts En català tenim nombrosos exemples de denominacions llargament estudiades i consensuades amb especialistes que, malgrat tot, tenen dificultats per a fer se un lloc en el llenguatge habitual dels experts

 

Per què l’ús de termes com start-up, spin-off, merchandising o tantes altres formes angleses se solen percebre sovint, en l’àmbit econòmic i empresarial, com una estratègia que afavoreix la comunicació entre els interlocutors? Per què es prefereix merchandising, business angel o crowdfunding en comptes de les formes normalitzades en català marxandatge, àngel inversor i finançament col·lectiu?

L’objectiu últim de la normalització terminològica és que les noves denominacions catalanes que s’aproven amb el consens d’especialistes dels diversos àmbits del coneixement s’acabin implantant entre els especialistes que les han d’utilitzar. L’èxit o el fracàs d’una determinada proposta, però, depèn de factors molt diversos, de vegades difícilment controlables des dels organismes encarregats de la normalització, i per això, a més d’establir propostes catalanes per a cadascun dels manlleus anglesos i de vetllar per la difusió efectiva d’aquestes propostes, també és important anar seguint els resultats de la implantació real d’aquests nous termes entre el públic objectiu de cada sector.

Cal dir que la participació dels experts de cada àmbit a l’hora de prendre les decisions sobre la normalització d’un nou terme és un factor previ indispensable per a la bona acollida de qualsevol proposta, però l’experiència ens diu que ni tan sols d’aquesta manera ens assegurem l’èxit en la implantació, especialment quan les noves propostes entren en concurrència amb manlleus de llengües de prestigi internacional, com és el cas de l’anglès en certs àmbits associats a la tecnologia, la ciència, l’economia o la comunicació.

En català tenim nombrosos exemples de denominacions llargament estudiades i consensuades amb especialistes que, malgrat tot, tenen dificultats per a fer-se un lloc en el llenguatge habitual dels experts. Heus aquí alguns exemples del sector empresarial i de la comunicació, que també podeu consultar al Cercaterm i a la Neoloteca, en què la implantació de les propostes catalanes no està encara assegurada.

Us animem a incorporar-los en els vostres usos: la llengua hi guanya i el missatge esdevé més clar per a tothom. Us animem, en definitiva, a entendre la llengua com una empresa comuna en què tots nosaltres som parts interessades (i no pas stakeholders).

aliança d’empreses per a joint venture

àngel inversor per a business angel

capital de risc per a venture capital

consum proactiu per a *prosumerisme [de l’anglès prosumerism]

empresa derivada per a spin-off

empresa emergent per a start-up

finançament col·lectiu per a crowdfunding

fixació per a fixing

marxandatge per a merchandising

part interessada per a stakeholder

rendibilitat de la inversió per a *retorn de la inversió [de l’anglès return on investment]

saber fer per a know-how

Més informació
Infodèmia: l’epidèmia informativa
Hi havia una vegada un 'storytelling' que es va convertir en un relat de marca
La Internet segura
Avui et destaquem
El més llegit