En un article brillant en aquest mateix mitjà no fa gaires dies, en Victor Costa feia una menció especial a la falta de talent en les institucions i en les persones que ens governen. Ens agradaria afegir que a més, històricament en aquest petit país nostre ple d'enveja i rancúnia, el talent diferencial en qualsevol àmbit (empresarial, científic o cultural) està permanentment sota sospita.
Aquesta introducció té relació amb la inexplicable eliminació, més enllà de la màgia que aquest esport genera, del Manchester City en la recent edició de la Champions League contra el Reial Madrid. L’entrenador del City, Josep Guardiola i Sala, és un català universal, el millor entre els seus contemporanis amb diferència. Va haver de deixar casa seva per impartir la seva genialitat contrades enllà bàsicament per culpa d'aquesta enveja i rancúnia que desgraciadament tant mal ens ha fet al país i, si ens ho permeten els lectors no culers, al Barça en particular.
Aquest article pretén ser un document objectiu per tal d'entendre la magnitud del personatge, la seva transcendència i el seu llegat en la seva trajectòria com a entrenador a Espanya, Alemanya i Anglaterra.
“Per què és rebutjat? Bàsicament per totes aquestes virtuts que el fan una ànima lliure i incontrolable per a aquelles elits que viuen del control”
Com a introducció, i pot ser escapant-nos de l'objecte de l'escrit, exposar que en Pep, representa el millor i el pitjor d'aquest país: un país capaç de generar talent en qualsevol àmbit i ser poc reconeguts a casa. Una persona rellevant, compromesa amb la cultura i les causes que ell considera justes, sense complexes, poliglota, fidel defensor de la seva minoritària llengua, pencaire, i amb un talent desbordant i de ser unànimement admirat a casa seva, és rebutjat en certs sectors. I per què? Bàsicament per totes aquestes virtuts que el fan una ànima lliure i incontrolable per a aquelles elits que viuen del control. Un pecat que després de molts anys i molts quilometres encara no perdonen.
En relació a la seva obra com a entrenador, i per utilitzar contra aquells que utilitzen qualsevol derrota, que són poques, o qualsevol inversió (com la d'aquest estiu d'Erling Haaland) en el seu deure, exposarem una sèrie de fets inqüestionables que rebaten qualsevol critica en relació a d'altres aspectes:
“A qualsevol director general se li demanen tres objectius principals: que guanyi, que generi valor i que deixi petjada”
A un entrenador top de qualsevol esport rellevant, i podríem extrapolar-ho a qualsevol director general de grans companyies, se li demanen tres objectius principals:
- Que guanyi.
- Que generi valor, en el cas d'un entrenador, en l'aspecte esportiu i en l'econòmic.
- Que deixi petjada, un know-how, que faci a aquella institució evolucionar, millor de com l’ha trobat, i que se l’ identifiqui fàcilment, generant un valor de marca diferenciat.
Doncs bé en els tres aspectes, en Pep ha excel·lit clarament.
Guanyar
En aquest aspecte ens permetem una petita explicació amb això tan malentès com l'estil: la bellesa com a eina, el risc i la valentia com a mitjà per assolir l'objectiu són considerats com un contra argument a l'objectiu en sí que no deixa de ser el mateix: guanyar. A “Can Barça”, per exemple, no s'ha guanyat mai tant com quan es jugava d'aquesta manera, tot i això, n'hi ha molts que encara no ho entenen.
Per fer-ho més visible, hi posarem números:
No hi ha cap entrenador al món de primer nivell que hagi guanyat més que en Pep. Des de que va començar a entrenar al Barça l'any 2008 ha guanyat el 62% dels títols que ha disputat. Els entrenadors que més se li acosten són en Zidane, amb el 50% dels títols disputats, si és ben cert que amb molts menys títols disputats, però amb una Champions League amb menys edicions jugades també, i en segon lloc en Johan Cruyff, amb el 39%. Tots els altres que ens podrien semblar rellevants, com Mourinho, Klopp, Tuchel, Ancelotti , Ferguson... no arriben a xifres similars ni per casualitat.
Si anem més enllà i ens endinsem en altres competicions TOP mundials, només trobem dos mítics entrenadors que són comparables. L'entrenador dels Bulls i dels Lakers, Phil Jackson, amb el 55% de victòries dels títols disputats i en Bill Belichick, entrenador dels New England Patriots, la dinastia més important de la NFL, amb un 23% de victòries dels títols disputats.
Per entendre la dificultat de mantenir-se guanyant any rere any, l'exemple del millor tennista mundial, en Rafael Nadal, que amb 21 Grand Slam, només ha assolit els 32% dels quatre grans disputats durant la seva carrera, que augmenta quasi al 50% sobre tots els títols disputats. Això demostra la dificultat de guanyar i el nivell d’excel·lència assolit per en Pep fins ara.
Generació de valor
Això es pot mesurar valorant el llegat, és a dir, com queden els clubs tant esportivament com econòmicament un cop els ha deixat.
Pel que fa al Barça, és un cas molt evident: va crear el millor equip de la seva història, que encara vivia de la seva herència fins fa quatre dies, deu anys més tard. A més va ser capaç de pujar molts jugadors de la pedrera, incrementant de manera exponencial el valor dels actius del club. Per si fos poc, cal destacar que en la seva etapa, la selecció espanyola es va proclamar campiona del món per primer cop en la seva història amb siete titulars blaugranes.
En la seva etapa posterior al Bayern de Munich, en els dos anys posteriors, el club va guanyar el sextet per primer cop en la seva història i com en la seva etapa anterior a Espanya, Alemanya es va proclamar campiona del Mundial a Brasil el 2016, dècades després amb nous talents joves del club.
“El City liderarà aquest any, en ingressos, la indústria del futbol per primer cop en la història, multiplicant gairebé per dos el valor del club des que hi va arribar en Pep”
Pel que fa a la seva estada a les illes, a Manchester, tot i la forta inversió realitzada, el valor de la plantilla és molt superior a la inversió feta. A més, amb una feina conjunta amb els executius catalans i socis del Barça (Txiqui Beguiristain, Ferran Soriano, Esteve Calzada, etc.) el City liderarà aquest any, en ingressos, la indústria del futbol per primer cop en la història, multiplicant gairebé per dos el valor del club des que hi va arribar en Pep com a entrenador fa cinc anys.
Emprenta
Des que va a començar a Tercera Divisió amb el Barça B ha modificat els canons del futbol amb una manera d’entendre’l dins i fora que és, al nostre parer, incomparable. Ha estat imitat arreu del món a totes les categories i edats, un geni privilegiat que ha fet de la bellesa en el futbol quelcom tant identificable, que des d’aquest petit país i tants anys després encara recordem amb orgull, satisfacció i ràbia que un dia amb un dels nostres vàrem ser durant molts anys una de les institucions més envejades del món.
Per tot l'exposat i entenent que evidentment en Pep és humà i s'equivoca, ens permetem aconsellar d'assaborir la carrera d'un dels millors talents de la història d'aquest esport tant venal i alhora irresistible, un talent creat a casa amb l'únic retret per part nostre de no haver estat capaços de gaudir-lo de ben a prop tant com tots plegats ens mereixíem.