Els motors de combustió interna i l’electricitat a la primera meitat del segle XX; els petroquímics, l’electrònica o l’aviació a la segona meitat; les xarxes digitals i la biotecnologia durant el canvi de segle. Totes elles són innovacions que han trencat amb el panorama existent i han transformat la nostra societat, com ara ho estan fent les tecnologies espacials, la intel·ligència artificial avançada, les noves energies o la robòtica. Entren dins l’etiqueta que denominem deep tech, o tecnologies profundes en català, dues paraules que fan aixecar mirades i sintonitzar orelles d’empresaris, inversors i polítics.
A escala estatal, Catalunya destaca amb força dins d’aquest ecosistema d’avantguarda. D’acord amb un informe publicat per Acció l’octubre de 2024, el Principat aglomerava en aquell moment 340 startups dedicades a les tecnologies profundes, que conjuntament ocupaven 2.735 professionals d’alta qualificació i facturaven 166 milions d’euros. En particular, les deep tech catalanes s’enfoquen principalment en biotecnologia (37%), intel·ligència artificial (28%) i materials sostenibles i de frontera (11%), i entre 2019 i 2024 van captar un total de 554 milions d’euros de finançament, situant-se com a principal hub del sud d’Europa en aquesta especialitat.
Aquesta tendència també s'observa en l'àmbit acadèmic: segons un informe elaborat per la Mobile World Capital Barcelona (MWCapital) i Deloitte i presentat en la darrera edició del Barcelona Deep Tech Summit, Catalunya concentra el 29% de les empreses derivades sorgides d'universitats i centres de recerca de l'Estat que s'especialitzen en deep tech, superant per tres punts a Madrid (26%). En conjunt a tot l'Estat, aquestes empreses de base científica ocupaven 12.200 professionals, amb una taxa d'ocupació mitjana de 10 empleats per companyia, que supera en més de dues vegades l'ocupació mitjana de les pimes espanyoles (4,7 empleats) i és un 43% superior si la comparem amb la mitjana d'empleats per startup a Espanya (6,98 empleats). Les especialitzacions mostren similituds amb l'informe d'Acció: biotecnologia (18%), salut digital i telemedicina (16%), i tecnologies emergents com la IoT, l’edge computing, el 5G i la sensòria (15%).
La diferència entre Europa i els Estats Units
Malgrat tot, les bones xifres catalanes empal·lideixen quan es comparen amb la resta d’Europa, principalment amb el nord del continent; i queden arraconades quan els Estats Units entren en joc. Així ho corrobora el The 2025 European Deep Tech Report elaborat pels fons d’inversió Lake Star i Walden Catalyst i les plataformes Dealroom.co i Hello Tomorrow, que busca fer una extensa anàlisi panoràmica de l’estat actual de les tecnologies profundes a Europa.
D’acord amb l’estudi, el continent té una bona posició en l’àmbit més comú d’on sorgeixen aquesta classe d’innovacions: l’acadèmia. Segons el Times Higher Education World University Rankings 2024 (THE 2024), Europa col·loca sis universitats en els tops 20 dels rànquings en ciència computacional i enginyeria, amb la Universitat d’Oxford liderant el primer i situant-se quart en el segon. Al seu temps, si s’analitza el top 25 de centres d’investigació, en aquest cas amb dades de Dealroom.co i webometrics.info, el 40% de les institucions són europees, amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) com a únic representant espanyol, situat en vuitena posició.
El 30% de les universitats millor classificades en computació i enginyeria i el 40% dels millors centres d'investigació són europeus
Tanmateix, la història canvia quan es comparen les patents de tecnologies profundes dels últims 15 anys de manera geogràfica. En aquest exercici, els autors de l’estudi avaluen l’evolució de quatre sectors destacats (tecnologies espacials, computació d’intel·ligència artificial, ciències de la vida i tecnologies mèdiques), i en tots ells Europa demostra davallades. Les millors posicionades són les tecnologies espacials, on el continent representa una mica més del 40% de les patents internacionals, però cau un 7% en aquests 15 anys. La computació i les ciències de la vida s’acosten al 30% internacional, però tenen descensos del 8% i l’11%, respectivament; mentre que les tecnologies mèdiques no arriben al 20% i han registrat una important caiguda del 15%.
Per contra, a l’Amèrica del Nord, les quatre categories superen (o s’acosten molt) el 50% de les patents internacionals, i totes creixen entre un 4% i un 10% en els últims 15 anys, a excepció de la computació intel·ligent, que cau un 6%. L’Àsia, per la seva banda, es troba encara entre el 10% i el 20% a escala internacional, però amb pujades disparades en computació (+250%) i tecnologies mèdiques (+1000%).
4 evidències de la bretxa nord-sud
Centrant-nos només en el continent europeu, aquí també s’observa una important bretxa entre el nord i el sud. En els dos rànquings THE 2024 mencionats anteriorment, les universitats europees que entren als tops 20 es reparteixen entre una meitat britànica (Oxford, Cambridge i l'Imperial College de Londres) i una altra meitat repartida entre Suïssa (Escola Politècnica Federal de Zúric - ETH i Escola Politècnica Federal de Lausana - EPFL), Països Baixos (Universitat de Delft) i Alemanya (Universitat Tècnica de Múnic). Per la seva banda, dels nou centres de recerca seleccionats, només tres són del sud d’Europa: el ja mencionat CSIC i els italians Consiglio Nazionale delle Ricerche (CNR) i Istituto Nazionale di Fisica Nucleare (INFN).
Aquest desequilibri queda reforçat quan s’observa la distribució geogràfica de les patents en tecnologies profundes d’Europa. Amb xifres del 2023 proveïdes per Jolt Capital, el Regne Unit i Irlanda són la regió que contribueix més, amb al voltant d’un 31,6% de les patents. Els segueixen els països de parla germana (Alemanya, Àustria i Suïssa) amb prop del 24,5% de les patents, i França i el Benelux (Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg), amb un 20,4%. En aquesta classificació, el conjunt d’Europa del sud representa només un 10,2% de les patents, superats també pels països nòrdics, amb un 11,2%. Cal destacar que, en comparació de les xifres de 2010, el pes relatiu dels sud-europeus no ha variat, però sí que han augmentat els britànics i irlandesos i els nòrdics, a canvi d’una pèrdua de pes important de França i el Benelux.
Europa del Sud representa només un 10,2% de les patents europees en tecnologies profundes, quan només Regne Unit i Irlanda ja acumulen el 31,6%
El tercer indicador que consolida la diferència entre nord i sud és el de les empreses derivades, o spin-offs, sorgides d’universitats i centres de recerca europeus. L’estudi, prenent ara dades de Dealroom.co, identifica les 28 institucions acadèmiques del continent que més companyies d’alt valor cientificotecnològic han sorgit dels seus laboratoris, dividint el total entre startups finançades per capital de risc, startups finançades amb sèries A, futurs unicorns i unicorns ja consolidats.
De totes elles, el Regne Unit és el país que clarament lidera el rànquing, amb un total de set universitats, entre elles la primera (Oxford, amb 814 spin-offs) i la tercera (Cambridge, amb 692). França i Alemanya, amb quatre cadascuna, són els següents països més representats (destaca la primera amb el CEA París-Saclay, cinquè amb 504 empreses). A continuació, Suïssa i Països Baixos, tots dos amb tres empreses derivades en el rànquing, la primera amb l’ETH de Zúric (776) i l’Institut de Tecnologia de Lausana (610) classificades com a segona i quarta institució, respectivament. Segueixen Suècia i Bèlgica, amb dos centres cadascuna, i Finlàndia, Irlanda i Espanya, amb només un. Per tant, dels 28 millor posicionats, el sud d’Europa només aporta un centre, la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), que és vintena amb 122 spin-offs, cap d’elles unicorns o futurs unicorns.
Finalment, la darrera prova que demostra la bretxa geogràfica la trobem en el finançament captat per les empreses deep tech de cada país. Al capdavant de tot, com no sorprendrà ningú després d’analitzar les altres tres àrees, es troba el Regne Unit, amb un volum de 4.200 milions de dòlars captats durant el 2024, amb un creixement interanual del 21%. França, amb 3.000 milions, i Alemanya, amb 2.700 milions, s’enduen la plata i el bronze després d’escurçar distàncies: per la caiguda interanual francesa del 27%, els teutònics han crescut un 37%. Suècia, els Països Baixos, Suïssa i Finlàndia són els altres països que trobem per sobre del primer estat sud-europeu, Espanya, que el 2024 va captar 300 milions de dòlars, una desena part que França. En les mateixes quantitats es mou Itàlia, tot i que amb una caiguda interanual més destacada (del 17%, contra el 4% espanyol).