Amb les PAU finalitzades i els primers resultats ja desvelats, els joves catalans respiren amb alleugeriment —o resignació— davant de l’estiu que els separa del primer pas cap al món universitari. La gran majoria el faran en alguna de les dotze universitats catalanes, uns centres que, com és habitual, són examinats contínuament i classificats en rànquings internacionals que avaluen la seva qualitat respecte a la resta del món. Un dels més recents és el QS World University Ranking, una classificació elaborada per la londinenca QS que avalua 1.500 institucions d’educació superior. I en l’edició de 2027 —així l'anomenen, tot i publicar-se el 2026—, els resultats mostren una lleugera depreciació de les universitats catalanes en comparació amb anys anteriors.
Tanmateix, abans d’entrar en detall, convé entendre el funcionament del rànquing. La metodologia actual del QS World University Ranking, utilitzada en les darreres catorze edicions, avalua un total de nou indicadors, amb una puntuació del 0 al 100, que conjuntament donen l’avaluació final de la universitat, dins del mateix rang numèric. Però no tots els indicadors tenen el mateix pes: la reputació acadèmica, extreta a través d’enquestes a experts acadèmics, és la més important, amb un 30% del total; el nombre de citacions mitjanes per acadèmic representa el 20%, mentre que la reputació entre els ocupadors té un pes del 15%. Per la seva banda, la ràtio d’estudiants per professor representa un 10%, i els altres cinc indicadors (resultats d’ocupació, ràtio d’acadèmics internacionals, ràtio d’estudiants internacionals, xarxa de recerca internacional i sostenibilitat) tenen un pes del 5% cadascun.
Així, si ho agrupem per blocs temàtics, veiem que fins a un 50% del pes de la puntuació el marquen els dos valors vinculats a la recerca acadèmica; un 20%, l’ocupabilitat dels estudis; un 15%, la vinculació internacional; un 10%, l’experiència d’aprenentatge, i un 5%, la sostenibilitat.
La UB, al capdavant malgrat el sotrac
És dins d’aquests criteris que la Universitat de Barcelona (UB) s’alça com la universitat catalana i de l’Estat amb una millor puntuació, de 60,1 punts. Això la col·loca en la posició número 165 del rànquing mundial i com a 68a millor universitat europea. D’ençà que QS va iniciar la seva metodologia actual, la UB ha passat de formar part del 17% de millors universitats del món a l’11%, però si avaluem a més curt termini, observem un retrocés respecte a l’any passat, quan el centre va obtenir 61 punts (nou dècimes més) i era la 160a a escala mundial, cinc posicions per sobre d’enguany.
La UB és la 165a millor universitat internacional i la 68a d'Europa, segons el rànquing de QS
Malgrat la petita caiguda, la UB destaca per sobre de la resta dels centres d’educació superior d’Espanya en àmbits com la reputació acadèmica, on obté una valoració de 85,7 punts, i també en la seva capacitat de teixir una xarxa de recerca internacional, indicador que assoleix els 97 punts. El següent valor més elevat són els resultats d’ocupació, que obté 69,4 punts.
En l’àmbit negatiu, l’alta ràtio d’estudiants per professor, una tendència compartida amb la resta d’universitats catalanes, li atorga una puntuació de només 16,7 punts. El centre també mostra millores en la ràtio d’acadèmics internacionals (38,1), en les citacions per acadèmic (46,9) i en la reputació entre ocupadors (46,5), tot i que en aquest darrer indicador és la universitat catalana més ben posicionada.
La internacionalització i la sostenibilitat de la UAB i la UPF
El següent centre català que trobem al rànquing de QS és la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que amb 54,7 punts se situa en la 211a posició mundial, la 86a a Europa i la tercera a Espanya, per darrere de la Universitat Complutense de Madrid (UCM). La institució assentada a Bellaterra és la que experimenta una caiguda més important a l’edició d’enguany, amb 4,5 punts menys que el rànquing de 2026, en el qual se situava com a 172a a escala mundial, i segona a l’Estat, posició perduda en la nova edició davant de la UCM.
Si entrem més en detall, els indicadors en què més destaca la UAB al rànquing de QS són la xarxa de recerca internacional (92,9%) i la sostenibilitat (90,6%), dos dels factors amb un pes més baix dins de la puntuació global. La reputació acadèmica, el valor més important, obté 76,9 punts, una xifra lleugerament per sobre de la de l’any passat, però les citacions per acadèmic cauen dels 76,2 als 59 punts. La resta d’avaluacions se situen en la part baixa: els 38,6 punts de la reputació entre ocupadors és la següent xifra més elevada, per davant dels resultats d’ocupació (26,2), la ràtio d’estudiants internacionals (25,7), la d’acadèmics internacionals (21,2) i la d’estudiants per professor (15,7).
La UAB perd la segona plaça a l'Estat contra la UCM, però continua destacant en recerca internacional i sostenibilitat
El bronze català és per a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que amb 49,7 punts, és l’únic dels cinc centres del Principat més ben classificats que millora respecte a l’any passat. En concret, creix set dècimes, cosa que li permet escalar dues posicions al rànquing mundial, de la 265a a la 263a, i una a escala espanyola, de la sisena a la cinquena, separada de la UAB per la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). A escala europea és 106a.
Per indicadors, la UPF destaca pel seu posicionament internacional: la ràtio d’acadèmics internacionals, que assoleix els 87,3 punts, és el seu valor més elevat, mentre que la xarxa de recerca internacional assoleix els 77,5 punts (força per sota de la UB i la UAB) i la ràtio d’estudiants internacionals, els 40 punts (per sobre de la UAB i molt a prop de la UB). La UPF també mostra bons resultats en citacions per acadèmic (73,8) i en sostenibilitat (67), però pateix d’una reputació acadèmica de 46,3 punts, l’indicador amb més pes en el global. També té mancances en ocupabilitat, amb una reputació entre ocupadors de 31,9 punts i uns resultats d’ocupació de 28,9 punts.
Un top 5 barceloní
A força distància, en la 434a posició del rànquing mundial, trobem la quarta universitat catalana amb millor valoració, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que suma 35,4 punts. Aquest valor la situa com a 196a a Europa i com a novena a Espanya, separada de la UPF per la Universitat de Navarra (UNAV), la Universitat Carles III de Madrid (UC3M) i la Universitat Politècnica de Madrid (UPM). Amb un descens de 2,8 punts respecte a l’edició de 2026, la UPC cau considerablement en la classificació internacional (l’any passat era 392a), però manté la novena posició a l’Estat.
De manera similar a la UPF i la UAB, la xarxa de recerca internacional (84,4) i la sostenibilitat (77,8) són els millors indicadors de la UPC, però registra xifres més baixes en ràtio d’estudiants internacionals (28,1) i d’acadèmics internacionals (14). També pateix d’una reputació acadèmica de 38,1 punts i d’una baixa puntuació en citacions per acadèmic, de 23,9 punts. Pel que fa a l’ocupabilitat, se situa en la part alta del tercer terç tant en reputació entre ocupadors (32,2) com en resultats d’ocupació (32,8).
Finalment, la cinquena universitat catalana més ben classificada —i de la qual tenim una posició concreta —és la Universitat Ramon Llull (URL), que amb 33,5 punts és 474a a escala mundial, 196a a Europa i catorzena a l’Estat. En aquest cas, els centres que la separen de la UPC són la Universitat Politècnica de València (UPV), la IE University, la Universitat de Granada (UGR) i la Universitat de València (UV). En el seu cas, a l’edició de l’any passat va obtenir 35,2 punts, 1,7 més que enguany, any en què ocupava la 436a plaça internacional i la tretzena estatal, una més que en la present edició.
La URL es desmarca de la UAB, la UPF i la UPC per les bones xifres en ocupabilitat, però valors baixos en recerca
A diferència de la resta d’universitats catalanes, la URL es diferencia per registrar unes bones xifres en ocupabilitat, amb 83,4 punts en resultats d’ocupació (la més alta amb diferència) i 61,2 punts en reputació entre ocupadors. En sostenibilitat, el centre se situa sobre la mitjana de la resta d’universitats catalanes amb 68,9 punts, mentre que en l’àmbit internacional combina bones xifres de ràtios d’estudiants internacionals (76,4) i d’acadèmics internacionals (60,5) amb una més baixa puntuació en xarxa de recerca internacional (38,3). Tanmateix, la gran debilitat de la URL és en l’àmbit de la recerca, que representa el 50% de la puntuació: tant la reputació acadèmica (18,3) com les citacions per acadèmic (13,8) presenten les dues xifres més baixes fins ara en centres catalans. L’experiència d’aprenentatge també pateix, amb només 7,8 punts sobre 100.
De la URV a la UdL
Més enllà de la URL, la resta d’universitats catalanes que sí que són avaluades pel rànquing QS es troben en posicions més baixes i, a conseqüència, mostren unes xifres més fragmentades. La següent a aparèixer en el llistat és la Universitat Rovira i Virgili (URV), 23a a escala espanyola i en una posició indefinida entre la 851a i la 900a. Els indicadors més destacats són la xarxa de recerca internacional (85,3) i la sostenibilitat (62,7), seguits per les citacions per acadèmic (41,6) i la ràtio d’estudiants internacionals (25,2). A la part baixa es troben els resultats d’ocupació (3,1), la reputació entre ocupadors (5), la ràtio d’acadèmics internacionals (8,4) i la reputació acadèmica (9,6). Tanmateix, com succeeix a partir d’aquests rangs, els autors no donen una puntuació unificada que agregui tots els indicadors.
La setena universitat catalana segons el rànquing QS és la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), 27a a escala estatal i entre la 901a i la 950 millor del món. El centre barceloní destaca per una elevadíssima puntuació en ràtio d’estudiants per professor, de 97,4 punts, la més alta amb diferència entre les universitats catalanes. La ràtio d’estudiants internacionals també presenta bones xifres (78,3), i la sostenibilitat és el següent valor més alt (41,7), tot i que es troba per sota de la resta de centres del Principat. Tanmateix, en la part baixa de les puntuacions trobem els resultats d’ocupació (4,2), la reputació entre ocupadors (4,5), les citacions per acadèmic (5,3) i la reputació acadèmica (5,5), tots per sota dels deu 10 sobre 100.
La Universitat de Lleida (UdL) és la darrera universitat catalana que apareix al rànquing QS, en 37a posició a l’Estat i en el rang d’entre la 1001a i la 1200a millor universitat internacional. La sostenibilitat (60,7) i la xarxa de recerca internacional (55,8) són els indicadors amb millors xifres; a una distància considerable, trobem la ràtio d’estudiants per professor (25,3), les citacions per acadèmic (19,4) i la ràtio d’estudiants internacionals (13,8), mentre que la resta d’indicadors se situen per sota dels deu punts.
Així, el rànquing de QS analitza vuit de les dotze universitats que operen actualment en territori català; en queden fora la Universitat de Girona (UdG), la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i la Universitat Abat Oliva CEU (UAO-CEU), de les quals no s’ha fet cap avaluació.