Sembla preocupant la mania que, darrerament, ens obsessiona per fer rànquings de tot. És un desfici universal que persegueix publicar notícies que impactin. I que ve de lluny. Mirin, si no, el que li va succeir a Josep Pla un dia que sortia de la casa de dispesa de Madrid, cap als anys 1920. Va topar amb un cartell que deia: “Audición de música por Manolo Pérez, el tercer guitarrista español”. L’escriptor, amb enginyosa ironia, escriu: “Mentre els homes, però, no tinguem del món i de la seva situació proporcional la idea fabulosament matemàtica que en tenia Manolo Pérez, no hi haurà jerarquia possible; serà una utopia com tantes n’hi ha”.
Però bé, tornem al domini de l’anàlisi. Fa uns dies la premsa ens alertava que la Universitat de Barcelona (UB) està entre les 200 primeres d’un rànquing que, pel que sembla, publica l'Academic Ranking of World Universities (ARWU) de Shanghai. És un rànquing que molts consideren infal·lible. N’ignoro el perquè. Bé, suposem que el que diu és veritat. Quins són els criteris per construir l’esmentat rànquing? Segons ells mateixos: les universitats es classifiquen segons diversos indicadors de rendiment acadèmic o de recerca, inclosos els antics alumnes així com el personal que guanya premis Nobel i altres distincions en la seva especialitat, investigadors citats molts cops, articles publicats a les revistes Nature i a Science, articles que figuren en els principals índexs de cites i el rendiment acadèmic per càpita de la institució.
El ARWU no és res més que un informe elaborat per gent de diversos països. Està a Shanghai i, pel que sé, no té altra feina que confeccionar aquest rànquing. Vull dir que no és com Michelin, que fa pneumàtics i, a més, publica una guia-rànquing. No. Ve a ser com la The 50 best que només es dedica a llistar els que ells creuen que són els millors 50 restaurants del món (evidentment, no han llegit Josep Pla).
El cas és que, totes aquestes consideracions, donen una classificació que situa com a millor institució del món a la Universitat Harvard. I la pitjor (posició número 1.000) a la Universitat d’Economia i Lleis de Zhongnan, a la Xina -deu haver fet mal aquesta classificació, ja que Zhongnan és una “petita” regió de 384 milions d’habitants-.
Passem a analitzar el rànquing. Com que les notícies aparegudes a casa nostra pretenen que, almenys, hi surti una universitat catalana, parlen de les 200 primeres universitats, perquè, abans, no n’apareix cap. Molt bé mirem-ho agrupant el món en les zones que ens interessen.
És a dir, que Europa lidera el nombre de millors universitats del món. He realitzat tres segmentacions, per ser més precisos: les 100 primeres, les que estan en la posició 101-150, i les que estan en les posicions 151-200.
Continuem sent líders, si ens considerem europeus, esclar. Però com que la notícia ha estat que la Universitat de Barcelona està entre les primeres 200 universitats del món (segons el rànquing ARWU), resulta que està en la franja 151-200. El rànquing ARWU només dona classificació exacta per a les primeres 100. A partir d’aquí ho fa per franges. O sigui, sabem que la Universitat de Barcelona està entre la 151 i la 200. Però no sabem si és la primera de la franja, o l’última.
Si agafem i realitzem una comparació a escala d'estats de la Unió Europea (UE), entre els veïns equivalents d’Espanya, tenim:
Crec que, aquesta informació ens dona una idea de qui és qui en el món universitari europeu.
Ara, alguns comentaris que em semblen adients.
- No entenc que ens sentim ufanosos de tenir una, només una, universitat entre les 200 primeres -sense saber, ni tan sols, si és la que fa número 200; sabem, però, que no està entre les 150 primeres-. Ho dic perquè, al món hi ha 195 països censats per l’ONU.
- Tampoc entenc que un dels estímuls sigui que, d’Espanya -de “l’Estat”, segons els mitjans-, i entre les 200 primeres, només hi sortim nosaltres. I, insisteixo, només una.
- La Universitat de Barcelona ha destacat el valor que té "mantenir la posició d’excel·lència i lideratge" (!!!???) que ens fa ser referent dins el sistema universitari "català, espanyol i també hispanoamericà". Fantàstic! Els primers de Múrcia, incloses les excolònies.
Jo desconfio dels rànquings mundials que parlin de qualsevol tema que sigui difícil de quantificar. Acostumen a ser l’origen d’un modus vivendi determinat. Però posats a participar de la mascarada, procurem prendre’ns-ho seriosament. No troben?