Xavier Torra: "L'Eurecat és el 112 de la innovació"

El president de l'Eurecat defensa que el centre tecnològic ajuda les empreses a convertir "somnis en realitat"

Xavier Torra és el president de l'Eurecat | Cedida
Xavier Torra és el president de l'Eurecat | Cedida

El president d'Eurecat, Xavier Torra, va estudiar enginyeria a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, de la Universitat Politècnica de Catalunya i "reciclat" a Esade, on va impartir classes durant 25 anys. També va treballar en una empresa de construcció i en diferents multinacionals del sector químic per acabar treballant a Simon, on ha ocupat el càrrec de director general durant 25 anys "fent interruptors, lluminàries, una època molt maca", afirma, amb tots els alts i baixos "d'expansió internacional i crisi i sortida de la recessió". En aquesta trajectòria ha viscut d'aprop la realitat de l'empresa i com la innovació és clau per no desaparéixer. Ara es troba, segons diu, "semi jubilat" mentre posa ordre al panorama de centres de recerca i innovació a Catalunya.

Com va néixer l'Eurecat?

Sempre havia cregut que els centres tecnològics de Catalunya estaven desendreçats. Ja som un país petit i només falta fer coses petites! Així no es pot tenir cap pes ni rellevància. El conseller en aquella època -quan jo volia jubilar-me-, Felip Puig, em va dir si m'animava a fer-ho, posar ordre. Això era l'any 2015. Vam començar el procés de fusionar centres, no per fer una cosa grossa, sinó per endreçar. La idea és que el coneixement apareix quan les persones parlen, per això cal massa crítica de persones. Endreçar i especialitzar, per aconseguir efectivitat.

"Crec que la innovació d'una empresa no es pot subcontractar. La innovació forma part de l'estratègia bàsica de la companyia"

Què és l'Eurecat avui dia?

L'Eurecat és un centre tecnològic que té l'objectiu de facilitar la innovació a les empreses. Ser un facilitador d'innovació. Com facilites? Hi ha mecanismes diferents segons el tipus d'empresa, mercat, moments, capacitats, etc. Amb el convenciment que si l'empresa innova, ven més; i per tant crea més ocupació; i per tant paga més impostos; i per tant es genera més riquesa per al país. Un cercle virtuós que sense aquesta etapa inicial d'innovació no es genera. Si no innoves, et surten del mercat.

A l'Estat espanyol no es gasta ni un 3% en R+D. Les empreses innoven avui dia?

Les empreses innoven, però com tota generalització té trets de falsedat. Tota empresa que viu és perquè té o ha tingut un cert grau d'innovació. Algunes viuen de rendes del passat, perquè en cert moment van ser prou brillants; d'altres viuen a base d'innovacions incrementals mínimes -molt perilloses en un mercat tan obert com l'actual-. Aquestes innovacions abans permetien competir a 500 quilòmetres a la rodona, ara t'apareix una empresa ubicada a 1.000 quilòmetres que innova més. Fa anys controlar la competència era molt fàcil, actualment el món està molt més obert competitivament. Així mateix, hi ha d'altres empreses que no innoven i desapareixeran.

Xavier Torra Eurecat

Per què no ho fan? Què els atura?

Es pot fer una llista molt gran. Si parlem de petites empreses els atura el dia a dia, que és molt dur. I cal entendre-ho, molts petits empresaris són persones-orquestra. D'altra banda, la innovació és una actitud: si estic convençut, innovo, si tens inoculat el virus de la innovació, innovo. El segment d'empreses mitjanes fan esforços per innovar, però moltes vegades hi ha cert problema de dimensió econòmica per abordar certs tipus de projecte. I això és un factor limitador sobretot en època de crisi. La teoria diu que si inverteixes en R+D durant la crisi, surts de la recessió molt reforçat. Però això és molt maco de dir i difícil de fer. Així mateix, la complexitat de la innovació per a certes empreses. Si una empresa ha d'entrar en un àmbit de coneixement nou, contractar gent, construir laboratoris, etc. És un gran factor limitador. I en aquest escenari un centre tecnològic juga un gran paper.

"La innovació fora de temps és malgastar"

Per què?

Perquè les empreses que poden invertir s'estalviaran temps o riscos de contractació per entrar en tecnologies que no són core, tecnologies perimetrals que es volen introduir en el sí d'una companyia. Aquesta és una de les raons de ser d'Eurecat. Podem ajudar a desenvolupar idees innovadores a les empreses, més enllà del que es pensen, perquè no tenen capacitat ni recursos ni coneixements.

L'Eurecat és una empresa d'outsourcing d'innovació?

Jo crec que la innovació d'una empresa no es pot subcontractar. La innovació forma part de l'estratègia bàsica de la companyia. Si no, desapareix en el temps. Una cosa és la innovació conceptual i una altra la innovació tecnològica. El somni el té l'empresa, l'Eurecat ajuda a convertir somnis en realitat. Podem aportar tecnologia i coneixement, l'outsorcing d'innovació sempre passa amb una idea primera de l'empresa.

Com ajuda l'Eurecat a les empreses, quin és el procés?

Hi ha dos camins bàsics: toquem moltes portes, perquè no hi ha tradició d'innovació oberta ni coneixement de què és Eurecat. Venim d'una tradició d'empresa familiar que s'ho fa tot, no pas de parlar i col·laborar amb els altres. Els visitem i els fem tastar el gust de la innovació. L'altre camí és que vinguin directament, si una empresa té un problema, pot trucar-nos. Igual que si tens una urgència vas a l'Hospital: l'Eurecat és el 112 de la innovació. Si una empresa té un problema ens pot trucar. I en aquest sentit els temps són importants. La innovació fora de temps és malgastar.

Has comentat que el públic més interessant per a l'Eurecat són les mitjanes empreses, però som un país de pimes en què el 98% són petites.

La innovació és possible en les petites empreses. Davant d'una bona idea, els recursos apareixen. No surten quan hi ha una mala idea. Estem en un món en què si hi ha una bona idea, apareixen molts finançadors disposats a invertir. Crec que estem més davant d'un problema d'idees que de recursos. A les empreses que fa molts anys que funcionen el que els costa és generar idees noves.

"Per facturar 2.000 milions d'euros com els Fraunhofer alemanys s'ha d'assolir dimensió i excel·lència"

Les empreses amb qui treballeu, repeteixen?

En general sí, sempre hi ha una part de fracàs, òbviament, però amb una bona part sí i amb un gran nivell de satisfacció.

Com ho fem per ser el Fraunhofer del sud d'Europa?

Crec que primer hem d'acabar d'endreçar. I per facturar 2.000 milions d'euros com els Fraunhofer alemanys s'ha d'assolir dimensió i excel·lència. Dimensió, estructura i excel·lència. I això comporta que ens hem d'autodestruir constantment, perquè treballem amb tecnologies que venen i quan esdevenen comuns, els nostres treballadors s'han de reciclar. I això és complicat i atractiu. No podem estar mai còmodes. L'any passat vam reformular tota l'oferta digital, perquè ens trepitjàvem amb enginyeries i consultores. Aquesta no és la nostra missió. Hem d'estar a la vora del risc.

I contractar talent: és un debat molt recurrent, la manca de professionals. Com ho gestioneu?

Ho gestionem de la millor manera que podem. Intentem reclutar talent per assimilar tecnologies noves, talent intel·lectual i emocional. Els professionals que estan aquí han d'estar a l'última, i això requereix un tipus d'actitud. Que també és molt important.

Com es porten amb les universitats?

Cada vegada millor, perquè nosaltres som a l'última fase d'una tecnologia, el termini en què es pot aplicar al cap de pocs anys. Les universitats en general treballen en fases més primàries de la tecnologia o la ciència. Ens han de veure com uns col·laboradors: hi ha hagut centres universitaris, com a la Rovira i Virgili, que els hem absorbit. Amb la UPC cada cop hi tenim més relació, perquè no ho podem conèixer tot, però sí que hem de saber on és el coneixement. I bona part d'aquest és a la universitat. El paper de facilitador també implica això.

"Crear un departament d'innovació en una patronal no sé fins a quin punt té sentit, perquè en segons quina dimensió, l'experiència d'Eurecat és molt més gran"

I amb les patronals hi parlen?

Hem fet accions conjuntes amb Pimec o Amec perquè els seus associats tinguin addicció a la innovació. Crec que val la pena que ens aprofitin. Eurecat viu l'experiència de la innovació més dia a dia, per tant jo els dic: "No feu el que ja està fet".

Les patronals no aprofiten prou Eurecat?

Crear un departament d'innovació en una patronal no sé fins a quin punt té sentit, perquè en segons quina dimensió, l'experiència d'Eurecat és molt més gran.

I amb el Barcelona Tech City?

Crec que moltes d'aquestes organitzacions, com també la Mobile World Capital, hi tenim relació i som un element de suport. Per a molts d'ells som un facilitador més si necessiten coneixement que no tenen a l'abast.

Cap a on tendeix la innovació?

Estem vivint booms de certes tecnologies: materials nous, digitalització de la producció, medicina, alimentació, ciberseguretat, intel·ligència artificial, big data, data collection, conducció autònoma, cotxe elèctric...

I aquí som forts en algun aspecte?

Avui dia bona part del coneixement el pots trobar a la xarxa gairebé. Aquella fortalesa d'anys passats ja no existeix. La gran diferència és què en fem d'això. El coneixement el tenim a l'abast. El que ens cal són persones que intueixin què en podem fer i solucionar problemes amb la tecnologia. Aquest pot entre idees i "crear coses útils" és on tenim el nostre joc. Tenim prou coneixement -tot és millorable-, a l'abast i el que ens diferencia és com l'apliques. Aquest és el tipus de persones que necessitem.

Més Informació
Eurecat aposta per la innovació en el turisme
Aritex i Eurecat et donen ales
La Fundació CTM i Eurecat culminen la seva fusió
Avui et destaquem
Comentaris