Jaume Vives va arribar a Sant Cugat fa 40 anys, quan la ciutat era, en les seves pròpies paraules, "un poble de pagès", amb una economia relativament agrícola. Nascut a Barcelona, ha desenvolupat una carrera internacional al sector de la salut i la tecnologia sanitària que l'ha portat a viure en diversos països. Aquesta trajectòria l'ha dut a formar part de la Junta de Sant Cugat Empresarial i, posteriorment, a presidir-la, una etapa que ha definit com l'oportunitat de "conèixer molts altres sectors econòmics" i d'entendre millor "la relació empresa, administració pública, que cada dia és més i més important".
Vives ha explicat també que la transformació de Sant Cugat en aquests 40 anys ha estat "extraordinària" i l'ha atribuïda, en bona part, a les polítiques dels alcaldes de la ciutat, que han fet possible “l'atracció de grans empreses” amb un perfil específic en tecnologia i innovació. I ha sostingut que aquest procés ha convertit la ciutat en un centre d'atracció de talent, inversions i seus de multinacionals que hi han decidit instal·lar-se fins a convertir-les en referents globals dins els seus sectors.
En aquest sentit, Sant Cugat s'ha convertit en un dels pols d'atracció de talent i tecnologia del país, però Vives ha insistit que aquesta transformació no s'aguanta només amb bones idees.
"Falta que les idees es converteixin en projectes tangibles"
És a dir, preguntat pel repte més gran amb què s'ha trobat, tant a escala professional com des d'associacions com Sant Cugat Empresarial, Vives ha assenyalat la dificultat d'aterrar les idees en projectes concrets. "D'idees en tenim moltes", ha dit, però "falta que es converteixin en projectes tangibles". I ha advertit que cal "aterrar i fer coses que aportin realment valor als associats". Al seu parer, aquesta capacitat de convertir conceptes en projectes tangibles és clau per mantenir vives les associacions: "Si totes les idees es queden sobre la taula i no passen a projectes, llavors, de forma natural, tot això es va desfent".
Els sectors estratègics de Sant Cugat
Entre els sectors que ha considerat més estratègics per a Sant Cugat en l’actualitat, Vives ha destacat la salut, amb laboratoris farmacèutics i empreses de salut digital, les tecnologies digitals i la sostenibilitat, per exemple, en l'àmbit de l'arquitectura. Es tracta, ha argumentat, de sectors que aporten "un valor nou" en un entorn que necessita cada cop més innovació, la qual cosa ha explicat, al seu parer, la capacitat de la ciutat per liderar aquest tipus d'ecosistema.
Els ponts entre les multinacionals i les pimes
Sobre la convivència entre grans multinacionals i petites empreses, Vives hi ha vist una relació de doble sentit. En primer lloc, ha dit que les multinacionals necessiten serveis que poden trobar a prop, i, en segon lloc, Sant Cugat Empresarial treballa per posar en contacte pimes i multinacionals perquè "puguin aprendre plegats", de manera que un emprenedor o una petita empresa pugui “desenvolupar solucions” per a necessitats de les grans corporacions.
També ha defensat que la distinció entre petita i gran empresa és, en realitat, artificial: "Totes les empreses són pimes", ha assegurat. I ha recordat que fins i tot multinacionals amb més de 100 anys d'història van començar sent-ho. "La pime és un estat de l'empresa, no una definició estàtica. És un estat transitori", ha comentat.
L’abast de BIVA
D’altra banda, Vives ha situat el projecte BIVA com un pas més enllà de Sant Cugat Empresarial, que ha definit com una associació d'unes 200 i escaig empreses limitada a l'àmbit privat. BIVA, en canvi, permet incorporar-hi empreses públiques com el CIO, IOCAT o Eurecat, i trencar el límit municipal: "En el fons, la nostra missió és més Vallès que Sant Cugat". Segons Vives, la ciutat ja ha superat, en termes de producte interior brut, altres ciutats del Vallès, però la voluntat del projecte no és quedar-se en l'àmbit local: "Volem portar el Vallès a un nivell que, de fet, sumi a Barcelona". És per això, ha explicat, que la iniciativa porta el nom de Barcelona i no el de Sant Cugat, ja que ha considerat que la competència econòmica actual es dona "entre ciutats o entre nuclis metropolitans", i no tant entre països. L'objectiu a llarg termini, ha afirmat, és crear un nucli metropolità Barcelona-Vallès amb capacitat de ser "un referent europeu i fins i tot global".
"Si l'empresa no existeix, no hi ha sous, no hi ha impostos, i no hi ha res"
Per a, Vives la clau per maximitzar la relació entre el món públic i el privat són “les persones". Tot i que ha reconegut que hi ha un component polític, atès que cada administració té una visió diferent de l'empresa segons la formació que la governi, però ha destacat que treballar amb l'administració local resulta més senzill que amb altres nivells administratius. Per a Vives, el punt de partida és que l'administració entengui que, per donar serveis a la ciutadania, necessita recursos, i que l'empresa n'és el primer actor. "Si l'empresa no existeix, no hi ha sous, no hi ha impostos, i no hi ha res", ha afirmat. Tot i que ha afegit que “hi ha formacions polítiques que no ho veuen d'aquesta manera". I ha sentenciat que “sense empresa no hi hauria prosperitat, no hi hauria impostos, i no hi hauria benestar".
L’impacte de BIVA en la imatge de Sant Cugat
Sobre la repercussió de BIVA fora del territori, Vives ha explicat que el projecte es troba en el seu "any fundacional" i que ja ha despertat l'interès d'organismes d'àmbit nacional, com Biocat, així com d'altres entitats de Barcelona que s'hi han volgut sumar. I ha dit que es comença a entendre que “Sant Cugat pot ser un referent”.
La relació de l’acadèmia amb l’empresa
A més, per a Vives el principal benefici a curt termini que té BIVA per a les empreses és el networking i ha posat l’accent en què és un projecte a llarg termini.
Però, una de les característiques que Vives més ha reivindicat de BIVA és la voluntat de fomentar la relació entre la universitat i l'empresa, amb centres com la UIC, la UAB, Esade, la UPC o Gimbernat com a part de l'entorn universitari de la zona. Segons ell, aquest traspàs de coneixement entre acadèmia i empresa ha estat tradicionalment "anecdòtic" al país, a diferència de referents com Silicon Valley, Boston o Múnic, on tot el desenvolupament ha girat al voltant de la universitat com a “font de coneixement i d'innovació”.
L’atracció de talent
I en relació amb l'atracció de talent, Vives ha considerat que un bon entorn d'innovació i de feina de qualitat és determinant, ja que, al seu parer, les persones amb talent busquen sobretot un lloc on gaudir del que fan, més enllà de la retribució econòmica. Però ha subratllat que BIVA no es limita a atreure talent, sinó també a formar-lo. Per això ha explicat que s’ha d’obtenir la complicitat dels instituts perquè joves de catorze i quinze anys despertin vocacions professionals des de ben aviat per què, segons ha manifestat, "es pot i s'ha de gaudir fent feina".
Sant Cugat com a un hub empresarial a llarg termini
D'aquí a deu anys, Vives ha imaginat Sant Cugat com una part d'un gran entorn d'innovació i tecnologia Barcelona-Vallès, "no necessàriament l'únic ni el més important", però sí un dels pols que contribueixin a generar benestar, prosperitat i llocs de treball. I també per retenir i atreure talent local i internacional.
L’argument estrella per formar part de BIVA
Per a Vives, l'argument més destacat per convèncer a alguna empresa a adherir-se a BIVA és la continuïtat entre universitat i empresa, i la possibilitat d’incloure’s en un ecosistema on l'administració pública aporta finançament, recursos i reptes perquè les companyies puguin "conviure, connectar i, per tant, ser més eficients i fer millors negocis".
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat