• Mireia Cazador: “Cal mantenir la indústria tèxtil a Catalunya perquè ha sobreviscut a moltes crisis”

Mireia Cazador: “Cal mantenir la indústria tèxtil a Catalunya perquè ha sobreviscut a moltes crisis”

La directora jurídica i financera de Folgarolas Textil explica a ‘La indústria és futur’ com la nova planta de Terrassa impulsa una indústria que aposta per la qualitat i la proximitat

El periodista i presentador de 'La indústria és futur', Umberto Salerno, i la directora jurídica i financera de Folgarolas Textil, Mireia Cazador | Fundació per la Indústria
El periodista i presentador de 'La indústria és futur', Umberto Salerno, i la directora jurídica i financera de Folgarolas Textil, Mireia Cazador | Fundació per la Indústria
Josep Lluís Silva | VIA Empresa
Periodista
19 de Novembre de 2026 - 10:22

La indústria tèxil forma part de la història econòmica i social de Catalunya, especialment a ciutats com Terrassa i Sabadell, i continua tenint un pes molt rellevant. El conjunt català de la moda i la pell aplega prop d’un miler d’empreses, dona feina a més de 73.000 persones i factura gairebé 17.000 milions d’euros. En aquest context, Folgarolas Textil exemplifica la voluntat de recuperar capacitat productiva al territori. 

 

Aquesta empresa té una trajectòria que arrenca el 1935, i dissenya i fabrica a Terrassa teixits per a la moda amb fibres naturals com el lli i la llana, i treballa per a marques i mercats internacionals. La inauguració d’una nova planta productiva el 2023 va materialitzar l’aposta iniciada el 2022 per relocalitzar la producció i automatitzar processos, amb la intenció de competir des de la proximitat, la qualitat i la sostenibilitat. D’aquest repte parla Mireia Cazador, directora jurídica i financera de Folgarolas Textil i vocal del Comitè Executiu de la Cambra de Comerç de Terrassa, a més de vicepresidenta de Texfor, convidada de La indústria és futur, el pòdcast de la Fundació per la Indústria.

 

La indústria, un sector clau de Catalunya

La indústria tèxtil té molta història al nostre territori i precisament el segle XX va ser quan es va evolucionar amb més força. També es va projectar a mercats internacionals i Folgarolas forma part d'aquest inici de revolució industrial catalana dedicada al tèxtil. Per tot plegat, per Cazador la indústria és clau per al país. "Sense ella, jo entenc que som febles", ha afegit.

En aquest sentit, ha explicat que la seva empresa va apostar el 2022 per recuperar els telers i ordidors que l’empresa ja havia tingut en els seus orígens per ser competitius en un món dominat per la Xina que, segons ha matisat, ara està afectant el sector de l’automoció. Però ha recordat també que al segle XX ja va afectar la indústria tèxtil, i, per tant,  segons ha dit, el seu sector ja sap com contrarestar-ho.

“Nosaltres no ens omplim la boca d'una sostenibilitat de papers, sinó de base"

L’alça de la sostenibilitat

Aquesta capacitat de resistir va lligada, segons ha explicat, amb la sostenibilitat, ja que els teixits que venien fa 100 anys encara els venen ara perquè són molt sostenibles. “Per nosaltres és un luxe que sigui així”, ha exclamat. “Nosaltres no ens omplim la boca d’una sostenibilitat de papers, sinó de base, perquè són les fibres amb què aquests articles estan fets”, ha sentenciat, per deixar clar que, en el seu cas, la sostenibilitat ve donada pel mateix material.

I ha assegurat que continuen sent vigents perquè, en un context a l’alça de la sostenibilitat, són bons per la pell i les persones.

Traslladar aquesta sostenibilitat a la moda

Però aquesta mirada no s’acaba a la fàbrica i també ha volgut interpel·lar el comprador final. “Ens agradaria que sobretot la gent jove, quan vagi a comprar, faci una mica d'exercici de consciència del que estem comprant, que mirem etiquetes i etiquetes", ha desitjat. I ha afegit: "'Potser aquí a Espanya encara no és obligatori, però a França, país pioner, la majoria de marques van amb un etiquetatge, amb un codi QR, que no només et diu de quin material està feta aquella peça, sinó quina traçabilitat té”.

I també ha explicat els avantatges del cotó la llana i els materials naturals en quan a reciclatge respecte el polièster. "El que és químic, derivat del plàstic, del petroli i similars, es pot acumular 100 anys sense degradar-se, i la majoria de coses que s’importen, si mireu les etiquetes, veureu que són polièsters”, ha advertit. En canvi, ha apuntat que les seves peces de cotó o lli si es deixessin en un camp s’acabarien desfent en un termini “relativament ràpid”.

Resiliència en un mercat global

A més, Cazador ha atribuït aquesta competitivitat a una alta resiliència i ha defensat la necessitat de regular el mercat davant la competència xinesa. En concret, ha recordat que als anys noranta el mercat estava protegit per uns acords multifibres que limitaven les importacions mitjançant quotes, però que l’any 1995 l’Organització Mundial del Comerç (OMC) va establir una liberalització progressiva que va culminar el 2005 i que des d’aleshores la competència és total. “Nosaltres diem que no és igual, perquè les exigències europees són més elevades que moltes de les coses que s’importen de fora”, ha aclarit.

I preguntada pel que ha après el sector tèxtil després de tants canvis internacionals des de principis del segle XX, ha definit aquesta resiliència com un esforç quotidià. “És cada dia fer un esforç per dir: comencem 1-0 i tornem-hi amb l’esforç de fer les coses bé i ser els millors”, ha agregat.

“Creiem que el tèxtil és un sector que no l’hauríem de deixar perdre per temes també estratègics de país”

També ho ha il·lustrat amb una comparació gastronòmica. En aquest sentit, ha expressat que igual que Ferran Adrià defensa que la cuina d’aquí és la millor, els que queden del tèxtil “són els millors”. Ha justificat això argumentant que el tèxtil ha passat mil proves i ha assolit un nivell d’excel·lència. Si bé ha admès que, per números, el pes del sector és petit, també ha recordat que és estratègic i que aquestes xifres corresponen només a la capçalera. Si s’hi suma la moda, ha afegit, l’impacte és més gran, com també ho és el de l’ecosistema d’empreses que es belluguen al seu voltant i del qual s’alimenta el sector.

Reindustrialitzar Catalunya

Per això, Cazador ha insistit que, tot i que la indústria tèxtil de capçalera ha perdut pes dins el PIB, cal ajudar l’ecosistema que l’envolta, des dels serveis fins al manteniment. “Creiem que és un sector que no l’hauríem de deixar perdre per temes també estratègics de país”, ha sentenciat. I ho ha exemplificat amb l’experiència de la pandèmia, quan es va fer evident “l’urgència de tenir teixits aquí per poder confeccionar mascaretes", un material que la mateixa empresa va subministrar.

A més, ha afegit que per a ella reindustrialitzar Catalunya és “tornar a posar indústria” que és el que l’empresa Folgarolas ha fet. “És posar-hi indústria i no deixar que plegui indústria”, ha insistit.

La inversió en I+D

D’altra banda, ha atribuït una de les claus de l’èxit a la inversió en R+D i en disseny. Segons ha explicat, desenvolupen articles constantment i, després, els demanen que estiguin ben fets i que s’entreguin bé. Aquesta capacitat d’innovar i de millorar constantment és, segons Cazador, el que necessita ara el sector per sobreviure. Per ella, en un mercat de preus baixos, invertir en disseny i innovació permet oferir una roba per la qual el públic al qual s’adreça sí que està disposat a pagar més.

“Necessitem que ens ajudin en la descarbonització perquè no podem fer front sols a aquests projectes tan ambiciosos i tan necessaris”

El repte és descarbonitzar

D'altra banda, tot i que Cazador ha reconegut que la intel·ligència artificial aporta coneixement molt ràpid i una gran quantitat de dades, el que més preocupa al sector és la descarbonització. I ha assegurat que és un repte que les empreses no poden assumir soles. “Necessitem que ens ajudin perquè no podem fer front sols a aquests projectes tan ambiciosos i tan necessaris”, ha explicat. I ha admès, però, que a curt termini la urgència és una altra. El preu del petroli i, sobretot, el del gas.

Segons ha explicat, les indústries de tintura i acabats, grans consumidores d’energia, treballen amb gas perquè no s’han pogut electrificar, i el pas a l’energia solar i a altres fonts sostenibles és, a parer de Cazador, una necessitat. A més, ha afegit que la gestió dels costos a nivell de producció és un tema de vital importància.

Cazador: "És bàsic que ens ajudin a poder sortir del gas i passar a una energia sostenible, perquè les inversions són molt elevades i molt costoses”

Per això, com a representant de la Cambra de Comerç de Terrassa, a més de portaveu de la seva empresa, ha demanat a les administracions, en primer lloc, ajuda davant l’impacte de l’energia. “És bàsic que ens ajudin a poder sortir del gas i passar a una energia sostenible, perquè les inversions són molt elevades i molt costoses”, ha explicat. I ha reivindicat que l’administració sigui al costat de les empreses. A més, en segon lloc ha reclamat competència lleial. Si a les empreses locals se’ls marquen uns criteris que han de complir, ha dit, tot el que arriba d’importació s’ha de reforçar a nivell de duanes perquè compleixi els mateixos requisits.

El futur del sector tèxtil

Per últim, quan se li ha preguntat pel futur més immediat del sector en un moment de gran revolució tecnològica, Cazador ha dit que la indústria tèxtil “necessita ser una mica mimada, si pot ser”, perquè el que en queda és, en termes econòmics, gairebé un residu. Tot i això, ha defensat que cal mantenir-la per estratègia, perquè és una indústria que ha sobreviscut a moltes crisis. “Només tenim un objectiu, que és fer les coses al màxim d’excel·lents possibles per defendre’ns i sumar”, ha afirmat.

I ha reconegut que és difícil agrupar-se i fer una sola indústria, perquè hi ha molts factors i moltes empreses, però ha insistit en la importància d’anar de la mà. “És important que anem junts els que quedem”, ha dit.

Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta  

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat  

 
Activar ara