Economista format a la Universitat Pompeu Fabra, amb especialització executiva a ESADE i un màster en Direcció Estratègica i Comunicació Empresarial per la Universitat de Vic, Jordi García Brustenga ha construït un perfil sòlid que combina rigor analític i capacitat de relat. Aquest mes de juliol ha estat nomenat secretari d'Estat d'Indústria, en substitució de Rebeca Torró. Com a nou actor clau en el tauler industrial espanyol, ha estat convidat al darrer episodi de La indústria és futur, el pòdcast de la Fundació per la Indústria, que reuneix alguns dels empresaris més influents del sector per recollir les seves reflexions durant una entrevista en profunditat.
Aquesta vegada, el periodista econòmic Umberto Salerno, ha dialogat amb García Brustenga per desplegar un conjunt d'idees sobre el moment actual que viu Europa, marcat per la redefinició industrial, la digitalització, la transició verda i les tensions comercials globals. El govern espanyol, mentrestant, treballa en una nova llei d’indústria estratègica que aspira a ser-ne el punt d'inflexió.
D'entrada, el secretari d'Indústria ha reconegut que vivim un moment d'incertesa, "però també d'oportunitats", ha volgut destacar. Lluny de caure en el pessimisme, García Brustenga ha subratllat que l'Estat registra més projectes d’inversió que símptomes de crisi, un indicador que reforça la confiança en el futur."I ens hem de creure que som una potència industrial d’Europa”, ha sentenciat. Per això ha reivindicat que l’automoció, la química o les renovables són àmbits on Espanya ja té capacitat de lideratge, i que el vehicle elèctric n’és la prova més tangible.
Aquesta convicció s'ha acompanyat d’una visió a llarg termini que busca trencar velles inèrcies. “El model industrial espanyol ha d’estar basat en tecnologia i sostenibilitat”, ha remarcat. “No podem ser la fàbrica del que ningú vol. Hem de ser punters en tecnologia i innovació”, ha destacat, i ha fet referència a la seva aposta clara per empreses "campiones i tractores" que arrosseguin "ecosistemes generosos i saludables", amb arrelament territorial i capacitat d’atraure talent.
En aquesta mateixa línia de transformació, García Brustenga ha volgut vincular la innovació amb la sostenibilitat. “No volem tornar al cotxe de combustió: la descarbonització és el nostre camí”, ha assegurat, malgrat reconèixer les dificultats. Alhora, ha insistit en el fet que Espanya avança en regulació i incentius per accelerar la descarbonització. “És un esforç compartit entre públics i privats, però ens portarà cap a un lloc on molts altres països encara no han arribat".
El model industrial espanyol a deu anys vista
Quan ha estat preguntat per Salerno sobre un horitzó del sector a deu anys vista, García Brustenga ha considerat que el futur ha de passar per una governança compartida. "Si aconseguim aprovar la nova llei d’indústria, aquesta buscarà coordinar ministeris, universitats i sectors energètics per detectar mancances de talent i orientar polítiques de manera formal", ha explicat el secretari. A més, ha subratllat la necessitat de fer de la indústria un espai atractiu per a les noves generacions.
Ho ha exemplificat amb iniciatives com el Talent Day al Circuit de Montmeló, en què milers de joves han pogut conèixer de prop empreses clau del sector automobilístic, o amb projectes que han industrialitzat habitatges mitjançant robòtica i intel·ligència artificial. Experiències que "han demostrat que la indústria ha estat sexy i inspiradora, capaç d’oferir trajectòries professionals amb futur per a una nova generació de talent".
Regulació, autonomia estratègica i mercat obert
En termes de regulació, el secretari d’Estat ha defensat que aquesta no sigui un fre, sinó una garantia. Les empreses que han fet l’aposta normativa no poden quedar en desavantatge, i per això ha reclamat vigilància del mercat i penalitzacions als productes que no compleixin.
García Brustenga: "No volem tancar fronteres ni escalar aranzels. Volem fomenatar el lliure comerç, però amb normes clares"
La seva visió ha estat la d’una autonomia estratègica oberta: “No volem tancar fronteres ni escalar aranzels. Volem fomenatar el lliure comerç, però amb normes clares”. En aquest sentit, el passaport digital s'ha presentat com una eina clau per reduir la burocràcia i aportar més traçabilitat i circularitat en un mercat únic europeu més eficient.
Talent, inversió i fons Next Generation
La conversa al pòdcast també ha transitat pel terreny del talent i la inversió, dos eixos que García Brustenga ha considerat inseparables de la política industrial. Ho ha sintetitzat amb una idea provocadora: “És millor tenir manca de talent que excés d’atur.” El repte, ha afegit, és tecnificar, robotitzar i automatitzar per actualitzar perfils i fer coincidir oferta i demanda.
La col·laboració publicoprivada és, per a ell, indispensable: la regulació pública ha d’encaixar amb la dinàmica privada, o la indústria no tindrà força. En paral·lel, els fons Next Generation marquen l’agenda immediata. “Invertirem cada euro assignat abans del juny de l’any vinent, amb convocatòries prioritàries en els sectors automobilístics, agroalimentaris, navals i farmacèutics”, ha conclòs.