Pere Navarro (CZFB): "Desitjo una indústria sostenible que creï riquesa i oportunitats"

La indústria representa prop del 20% del PIB català i continua sent un dels principals motors de l’economia, la innovació i l’ocupació de qualitat. En plena transformació tecnològica, Barcelona ha reforçat el seu posicionament com un dels pols europeus de la indústria 4.0, amb un ecosistema en què conflueixen empreses, talent i noves tecnologies. Un dels exemples és DFactory Barcelona, l’ecosistema impulsat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), que ja reuneix 46 empreses i més de 500 professionals.

Intel·ligència artificial (IA), robòtica, impressió 3D i ciberseguretat són alguns dels àmbits que concentren aquesta activitat i que evidencien la transformació que està experimentant el teixit industrial català. En aquest context, Pere Navarro, president executiu del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, ha estat el darrer convidat a La indústria és futur, el pòdcast de la Fundació per la Indústria.

La redescoberta del paper de la indústria a Europa

En un panorama europeu marcat per la desindustrialització, Navarro ha defensat que Catalunya ha d’apostar per la indústria. "Europa ha redescobert que la indústria és molt important per crear riquesa", ha assegurat.

Abans de la pandèmia, quan es va posar de manifest la necessitat de fabricar més a prop allò que es necessita amb més urgència, el 2019 es va plantejar la necessitat d’impulsar la indústria i, especialment, la nova indústria. "Barcelona i el seu àmbit metropolità tenen una tradició industrial, especialment durant els segles XIX i XX, amb un pes molt important", ha explicat. Una tradició que, a parer seu, cal aprofitar.

Navarro assegura que la robòtica, la intel·ligència artificial i altres tecnologies emergents obren noves possibilitats per modernitzar l’activitat productiva i reforçar-ne la competitivitat

Adaptar la indústria a les noves tecnologies

L’impuls de nous projectes industrials a Catalunya passa, segons Navarro, per assumir que les noves tecnologies ja formen part de la indústria i adaptar-hi tant el teixit industrial com l’econòmic. La robòtica, la intel·ligència artificial i altres tecnologies emergents obren noves possibilitats per modernitzar l’activitat productiva i reforçar-ne la competitivitat.

"Les empreses grans s’estan resituant en aquesta nova realitat i les empreses petites, per sort, ja neixen amb tot això de sèrie, per dir-ho d’alguna manera", ha assenyalat. En aquest procés de transformació, Navarro també ha situat la digitalització com un element clau, però ha remarcat que l’adaptació de la indústria ha d’anar més enllà de la tecnologia.

En aquest sentit, ha defensat la necessitat d’integrar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en els nous projectes industrials. Lluny de representar una "càrrega", ha apuntat, aquests objectius poden convertir-se en una "oportunitat" per al teixit empresarial i per al desenvolupament de la nova indústria.

Catalunya recupera l’aposta industrial

"En aquests moments ja estem apostant tots plegats amb convicció en la indústria", ha afirmat Navarro, que ha recordat l’aprovació recent del Pla de la Indústria de la Generalitat de Catalunya, elaborat amb la participació d’empreses i agents de diferents sectors econòmics i socials.

Per exemplificar aquesta recuperació de l’activitat industrial, Navarro ha parlat de la transformació de l’antiga planta de Nissan, que el 2020 va suposar la pèrdua de 2.000 llocs de treball. Ha dit que, actualment, en aquesta mateixa ubicació es fabriquen vehicles, la majoria elèctrics, i s’hi ha recuperat una marca històrica com Ebro. Un projecte que, segons ha destacat, no només ha permès recuperar ocupació, sinó que també ha generat nous llocs de treball.

Una indústria amb capacitat per atraure talent

Aquesta recuperació industrial es produeix, segons Navarro, en un territori amb una posició favorable dins del context europeu. En aquest sentit, el president executiu del Consorci de la Zona Franca de Barcelona ha destacat el paper de la ciutat com a pol d’atracció d’activitat i talent, i ha assenyalat que Barcelona és un dels principals referents internacionals en la celebració de congressos i en l’àmbit de les ciutats intel·ligents.

I ha apuntat que Catalunya compta amb un "substrat" i una base industrial que afavoreixen aquesta evolució, però també amb la voluntat d’empreses i administracions públiques d’impulsar nous projectes. Aquesta combinació, segons Navarro, pot contribuir a consolidar una nova realitat industrial al país.

Aquesta aposta, però, també planteja un repte: disposar del talent necessari per cobrir la demanda de professionals de la indústria. En aquest sentit, Navarro ha defensat una major connexió entre el sistema educatiu i el productiu, especialment des de les primeres etapes educatives. I ha posat en valor un programa pioner que permet a escolars de 10 i 12 anys visitar empreses i conèixer de prop l’activitat industrial. "Ens posem d’acord amb les escoles i els convidem a visitar empreses i estem veient amb molta satisfacció que aquí neixen moltes vocacions", ha comentat.

DFactory Barcelona, un ecosistema basat en la col·laboració

Precisament, aquesta capacitat per generar activitat, talent i nous projectes també es reflecteix en ecosistemes com DFactory. En aquest sentit, Navarro ha recordat que el projecte es va plantejar el 2018 com una plataforma d’aterratge per a empreses grans i petites vinculades a les noves tecnologies industrials. El resultat és un edifici singular que acull més de 40 empreses, però on, segons el president del Consorci de la Zona Franca, l’activitat que es genera a l’interior és tan important com l’arquitectura de l’espai.

Més enllà de concentrar empreses en un mateix espai, el model busca afavorir la seva interacció. La proximitat facilita la col·laboració i la creació de projectes conjunts. I n'ha destacat d'aquest espai "aquesta col·laboració, aquesta capacitat de relació, aquesta voluntat de voler fer front a reptes de manera conjunta i crear noves oportunitats". Una dinàmica que, al seu parer, ha convertit DFactory en un referent més enllà del sud d’Europa.

Navarro remarca que l’activitat econòmica no es pot mesurar únicament a partir del compte d’explotació

Aquest model també exemplifica un canvi en la relació entre indústria i ciutat. A diferència del model industrial dels segles XIX i XX, quan moltes fàbriques es van desplaçar fora dels nuclis urbans, les noves activitats industrials poden integrar-se en entorns urbans. DFactory n’és, segons Navarro, un exemple: una indústria que crea riquesa i ocupació i que és compatible amb la vida ciutadana. En aquesta línia, el projecte avança cap a la configuració del districte DFactory de Barcelona.

La transformació digital com a complement de la indústria

Aquesta nova indústria té en la digitalització un dels seus principals motors i, en aquest sentit, Navarro ha defensat que les noves tecnologies no han de substituir els processos existents, sinó complementar-los. En el cas de la intel·ligència artificial, considera necessari definir amb claredat quina funció ha de tenir i com pot contribuir als processos industrials, logístics i econòmics.

Ara bé, aquesta transformació també planteja reptes relacionats amb la regulació i l’impacte social de la tecnologia. Per això, Navarro ha defensat que regular la IA és necessari per garantir els drets de les persones i ha remarcat que l’activitat econòmica no es pot mesurar únicament a partir del compte d’explotació. També cal, segons ha apuntat, valorar com es distribueix la riquesa i de quina manera es transforma en noves oportunitats.

Per aquest motiu, ha reivindicat que la tecnologia ha d’estar al servei de les persones i que aquestes han de mantenir el control sobre el seu desenvolupament. "Al final les persones han de vetllar perquè la IA no sigui la que ens governi sense cap mena de control", ha advertit.

Energia sostenible per a la nova indústria

Aquest desenvolupament tecnològic i industrial també depèn de la capacitat del territori per garantir l’energia necessària. D'aquesta manera, Navarro ha assenyalat que una part cada vegada més important de l’energia produïda és sostenible, però ha advertit que aquest canvi ha d’anar acompanyat d’una adaptació de les xarxes de distribució i de la capacitat per gestionar els pics de demanda.

Aquesta qüestió serà especialment rellevant davant del creixement de grans infraestructures digitals, com els centres de dades. "Si som capaços de fer tot això, serem capaços d’alimentar els centres de dades amb energia sostenible", ha afirmat.

Una indústria amb més retorn social

Tots aquests canvis porten, finalment, a la qüestió de quin model industrial es vol construir en el futur. En aquesta línia, Navarro ha situat la velocitat del canvi tecnològic com un dels principals elements que marcaran l’evolució de la indústria. En aquest escenari, ha reivindicat una indústria sostenible, capaç de generar valor i de contribuir al benestar del conjunt de la societat. "Desitjaria que la indústria fos una indústria sostenible, que creés riquesa i oportunitats, que donés oportunitats de llocs de treball", ha sentenciat.

Aquesta visió també implica ampliar els criteris amb què es mesura l’impacte de l’activitat industrial. En aquest sentit, Navarro ha defensat que, més enllà dels indicadors estrictament econòmics, el futur hauria de donar més pes al "compte de resultats socials" i a la capacitat de la indústria per generar un retorn positiu en el conjunt de la societat.