La Valeria, una alumna d’un curs de català per a adults, surt de l’aula i entra a la llibreria La Figaflor d’Abrera per posar en pràctica el que ha après a classe. Rocío Castell, la llibretera, sap que aquell dia rebrà alumnes del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) que venen a fer pràctiques lingüístiques i els atén amb normalitat, conscient que unes quantes preguntes poden ajudar-los a guanyar confiança per parlar català fora de l’aula.
Es tracta d’una activitat anomenada pràctiques lingüístiques que es fa a alguns cursos del CPNL gràcies al paper dels establiments col·laboradors del VxL. Al Baix Llobregat Nord, el 2025 n’hi havia un total de 934, una xifra que evidencia el compromís del teixit comercial amb la promoció del català i l’acollida dels nous parlants. Durant el 2025, aquesta xarxa ha contribuït a fer possibles prop de 2.000 pràctiques com la de la Valeria amb la Rocío.
Conversar en comerços, serveis públics o entitats és profitós per qui està aprenent català, ja que s’enfronta a una situació real i, a més, qui l’atén sap que ha d’ajudar-lo i facilitar-li la conversa. Es tracta d’una acció senzilla però determinant, ja que molts alumnes expliquen que el que més els costa de parlar català és atrevir-se a fer-ho fora de les classes.
Conversar en comerços, serveis públics o entitats és profitós per qui està aprenent català, ja que s’enfronta a una situació real i, a més, qui l’atén sap que ha d’ajudar-lo i facilitar-li la conversa
Però per als establiments, acollir les pràctiques lingüístiques i ser col·laborador també representa una oportunitat. Com en el cas de la Valeria, el que havia començat com una activitat dels cursos va acabar convertint-se en una relació continuada amb la llibreria. En un primer moment va ser com a clienta i, també, com a participant del grup de tertúlia per a aprenents de català o el fòrum de sèries de televisió que la llibreria ha acollit conjuntament amb el CPNL i Òmnium Cultural.
No és casualitat que una història així passi a la Figaflor, ja que també és un espai cultural en què les col·laboracions formen part de la manera d’entendre el negoci. Rocío Castell, explica que es van adherir al VxL perquè "no concebem una altra manera de fer les coses". El català és la llengua habitual de l’establiment i, quan van conèixer el programa, van veure-hi una manera natural de contribuir al foment de la llengua i de retornar alguna cosa al municipi.
Castell assegura que les pràctiques lingüístiques beneficien tant els alumnes com el comerç. Els aprenents poden comprovar que són capaços de comunicar-se en català en un entorn real, mentre que la llibreria estableix noves relacions amb persones que sovint acaben convertint-se en clients habituals, participants de les activitats culturals o membres de la comunitat que gira al voltant de l’espai.
A més, la Rocío, a part de llibretera, també és voluntària del VxL. Durant deu setmanes dedica una hora a la setmana a conversar en català amb una persona que l’està aprenent. Un dia, li va tocar fer-ho amb la Valeria. La coincidència va reforçar encara més l’amistat i la confiança mútua. Allò que va començar com una pràctica lingüística de cinc minuts, ha acabat amb la Valeria com una de les dues llibreteres de la Figaflor.
Un altre exemple és el restaurant Cal Sagristà, de Sant Vicenç dels Horts, establiment col·laborador des de fa anys. El propietari, Josep Sagristà, explica que la implicació amb el programa respon a una qüestió de responsabilitat amb el territori. Considera que el català forma part de la identitat del restaurant igual que la cuina que ofereixen: “Fem cuina catalana, de proximitat, i és important que la gent entengui on es troba”, resumeix. Per això reben els alumnes del CPNL i els hi dediquen el temps que necessitin per conversar amb tranquil·litat i reforçar el vincle entre la restauració, la comunitat local i els nouvinguts.
Incorporar el català en el sector comercial des de la primera conversa genera valor personal, social i, com la Valeria i la Rocío, fins i tot laboral. La llengua situa cada establiment col·laborador com un agent compromès amb el territori, com un espai d’acollida per als veïns que han arribat fa poc i mostra compromís amb els clients i la comunitat. Al Baix Llobregat Nord, una de les zones amb més establiments col·laboradors de Catalunya, es demostra que, més enllà de la llengua d’ús habitual, fer del català una eina present i d’ús diari, no només és possible, sinó que crea oportunitats laborals, comunitat i valor per al negoci.
Afegir VIA Empresa com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat