Aquests dies, coincidint amb la trobada anual del Cercle d’Economia a Barcelona, de la qual s’ha parlat àmpliament en aquestes pàgines, em van cridar l’atenció dos temes que són rellevants per a les nostres empreses i institucions. D'una banda, l'anomenada “normalitat”, el fer les coses de manera normal. Aquest concepte es va posar sobre la taula arran de diferents debats sobre què havien de fer les institucions i la necessitat de planificar, definir accions, invertir i destinar recursos com fem totes les empreses i els empresaris de manera normal. I, d'altra banda, complementàriament, la necessitat actual que tenim, en un entorn cada vegada més complex, de treballar amb visions sistèmiques. La interrelació de molts elements a l’hora de planificar i prendre decisions és avui fonamental.
Comencem pel primer concepte. Per a moltes empreses i empresaris, la normalitat implica tenir una visió definida, una estratègia, definir una posició en el mercat, planificar meticulosament, establir accions concretes, invertir recursos de manera efectiva, avaluar i monitoritzar, definir indicadors i redefinir objectius si cal en funció dels resultats. Aquesta estructura és essencial per a l'èxit i la sostenibilitat a llarg termini de les nostres empreses, de les nostres unitats de negoci i de les diferents àrees de la mateixa. Contràriament, moltes institucions sovint semblen operar fora d'aquesta "normalitat". Alguns dels problemes comuns que impliquen aquesta “no normalitat” inclouen: manca de visió i objectius clars i concrets, absència de planificació (les decisions es prenen sovint de manera reactiva, la qual cosa porta a una gestió fragmentada i ineficaç), definició pobra d'accions (manca de coherència i focus), gestió ineficient de recursos i manca d’avaluació i indicadors de seguiment.
Aquesta dissonància entre la normalitat empresarial i institucional té conseqüències significatives, i genera efectes en la nostra realitat que perjudiquen el nostre desenvolupament com a economies i societats. Alguns efectes molt presents avui en dia són: ineficàcia i malbaratament, falta de confiança, pèrdua d’oportunitats, dificultat per avaluar i millorar, i rendir comptes.
"Aquesta dissonància entre la normalitat empresarial i institucional té conseqüències significatives, i genera efectes en la nostra realitat que perjudiquen el nostre desenvolupament"
Per altra banda, en un món cada vegada més complex i interconnectat, les institucions i les empreses han de replantejar la seva manera de veure i gestionar. D'una banda, la “normalitat” que mencionàvem, però, d'altra banda, la visió sistèmica emergeix com una perspectiva crucial per entendre i abordar la complexitat en què operem. Aquesta visió permet als líders veure més enllà dels components individuals i comprendre les interrelacions i dinàmiques que defineixen l'entorn en el qual actuen. Tot i això, moltes organitzacions encara no incorporen aquesta perspectiva, amb conseqüències significatives en el seu devenir.
La visió sistèmica és un enfocament que considera els sistemes com a conjunts d'elements interrelacionats i dinàmics, que treballen conjuntament per aconseguir un objectiu. En lloc de centrar-se en els components individuals de manera aïllada, aquesta perspectiva posa èmfasi en les connexions, les retroalimentacions i les dinàmiques emergents dins del sistema. Això permet una comprensió més completa de com els canvis en una part del sistema poden influir en tot el conjunt.
En entorns complexos, i avui coincidireu amb mi que hi estem, on els factors es troben fortament interconnectats i els canvis són constants i imprevisibles, la visió sistèmica ajuda les organitzacions a identificar totes les parts, la seva contribució i efectes, patrons i tendències que podrien no ser evidents a primera vista. També permet anticipar les conseqüències no desitjades de les decisions i accions, proporcionant una base per a la presa de decisions més informada i estratègica.
Les organitzacions amb una visió sistèmica estan millor preparades per adaptar-se als canvis de l'entorn. Les interaccions dins del sistema sovint generen idees innovadores que poden impulsar el seu creixement. I, finalment, aquesta perspectiva ajuda les empreses a equilibrar les seves necessitats econòmiques amb les responsabilitats socials i ambientals. Entendre els impactes de les seves operacions en l'ecosistema de manera àmplia permet a les organitzacions operar de manera més sostenible.
"La perspectiva sistèmica ajuda les empreses a equilibrar les seves necessitats econòmiques amb les responsabilitats socials i ambientals"
Dos exemples ràpids.
Avui, una empresa ha de gestionar no solament d’acord amb la seva organització, recursos i mercat, sinó que li cal incorporar la visió conjunta dels seus proveïdors i clarament dels seus clients. Però també del seu entorn social, institucional, normatiu, i el dels seus mercats, els entorns dels seus recursos, ja siguin talent o capital, que seran claus, etc. Aquest és el sistema natural de la nostra empresa, i no gestionar-lo pot generar una pèrdua de competitivitat important.
Un segon exemple proper a nivell de ciutat. Quan decidim que un carrer o un conjunt de carrers es peatonalitzen, hem de tenir en compte que aquestes vies formen part d’un sistema de mobilitat, i per tant caldrà no solament prendre la mesura, sinó saber quines noves dinàmiques es preveuen, quines noves vies de mobilitat cal activar, si cal activar altres sistemes de mobilitat alternatius, etc. No fer-ho pot causar un perjudici major que el benefici.
Si fóssim capaços, d'una banda, d'incorporar aquests elements de la “normalitat” a tots els entorns -especialment el repte el tenim en les institucions- i, d'altra banda, treballar amb una visió i gestió sistèmica de les nostres organitzacions, aconseguiríem millorar i fer molt més eficients, sostenibles i competitives les nostres empreses i les nostres institucions i, en definitiva, contribuir també al millor desenvolupament econòmic i social del nostre país.