Un breu vídeo de poc més d'un minut recull les imatges més destacades dels darrers tres dies al Palau de Congressos de Catalunya. Són imatges de les intervencions més rellevants i de converses entre passadissos. Imatges, amb molta més presència masculina que femenina i, també, amb molta presència política. I no és d'estranyar, la 39a Reunió del Cercle d'Economia ha sigut especialment política. A la primera imatge de totes surt, al hall del Palau de Congressos, Joan Mas Cantí, un dels quatre fundadors del Club Comodín, que fins al 1958 no va poder adoptar el nom de Cercle d'Economia; bé, en aquell moment, Círculo de Economía. Mas Cantí, amb 94 anys, pot romandre ben orgullós de la jornada d'enguany, ja que ha tornat a esdevenir un centre de debat i energia intel·lectual compartida, que ha acollit tota mena de colors polítics, en favor de la construcció i la conciliació, amb una mirada de llarg termini i una vocació d'influència i anàlisi internacional. El vídeo, visualitzat pels assistents del tercer dia de la Reunió, acabava amb un Gràcies gegant imprès a la pantalla, dirigit als més de 600 assistents que han format part d'una altra fita històrica per al Cercle.
Tot just després de la peça audiovisual, l'actual president del Cercle, Jaume Guardiola, el 20è de l'entitat, ha clausurat la jornada de la mà del president d'Espanya, Pedro Sánchez. Aquesta ha sigut una reunió molt marcada pel context polític: s'ha celebrat a cavall entre les eleccions al Parlament de Catalunya, celebrades el passat 12 de maig, i les del Parlament Europeu, el pròxim 9 de juny. "Un moment transcendental per a Catalunya i per a Espanya", ha assegurat Guardiola. I en el fons, per al món també: aquest és l'any amb més convocatòries electorals de la història. I com hem vist, de fet, en la història més recent: el que passa a l'altra punta del món pot tenir un efecte directe en la nostra economia i en el nostre dia a dia. Pot tenir-nos confinats a casa durant mesos, pot tenir la nostra indústria automobilística aturada, pot fer apujar el preu del cereal... L'efecte papallona té prou impuls com per fer la volta al món.
I, per això, en un món que està a prova -El món a prova ha sigut el títol de la reunió d'enguany-, la programació de les jornades ha tingut un clar enfocament internacional i també polític. Bé, sobretot polític; i n'és una mostra el llarg llistat d'alts càrrecs que han pujat a l'escenari aquests dies:, el president en funcions de Catalunya Pere Aragonès, l'alcalde de Barcelona Jaume Collboni, el ministre d'Economia Carlos Cuerpo, Alberto Núñez Feijóo com a cap de l'oposició del govern espanyol, el rei Felip VI, i en la clausura de l'acte, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.
Aquest últim, després de mostrar el seu agraïment al Cercle per haver donat suport en els últims anys a la "vigència dels valors de Catalunya -el diàleg i la convivència-", ha fet un seguit d'anàlisis polítiques i electorals sobre el resultat del 12-M i el futur escenari polític de Catalunya, que no replicarem aquí, però sí ho resumirem amb una de les seves cites: "Tots els camins condueixen i passen per Illa". El que sí és destacable són les tres promeses que ha llançat per a Catalunya: abordarà la reforma del sistema de finançament, redoblarà la inversió en infraestructures i el seu govern respectarà la història i la cultura catalana. Literalment ha dit que promet "més i millor finançament per a Catalunya".
Sánchez assegura que abordarà la reforma del sistema de finançament, redoblarà la inversió en infraestructures i respectarà la història i la cultura catalana
Però en comptes de quedar-nos amb les promeses -només aptes per als més il·lusos-, recollim les principals demandes que han fet, al llarg d'aquests tres dies, tant els socis del Cercle, com els alts directius empresarials, experts i investigadors que han compartit escenari a la 39a Reunió del Cercle d'Economia. En ressaltem tres:
Impulsar la productivitat
Aquesta demanda ha esdevingut, de fet, la banda sonora de la Reunió, titulada El món a prova: Estratègies per impulsar la productivitat i el benestar en temps de canvi. I la demanda, paga la pena dir, no s'ha fet únicament als diferents governs i administracions, sinó que el pes de la responsabilitat s'ha repartit també a "empresaris, sindicats i a la societat civil", ha assegurat en més d'una ocasió Guardiola.
En els darrers 20 anys, el creixement de la productivitat a Catalunya i a Espanya no ha evolucionat al ritme de la mitjana europea. De fet, s'ha equiparat al de les regions menys productives d'Europa. I aquest fet, tal com recollia la Nota d'Opinió publicada per l'entitat la setmana passada, preocupa enormement als socis i analistes del Cercle especialment perquè "la productivitat és un determinant clau de la renda per càpita d'un país i, en última instància, del nivell de benestar de la població". I així ho han traslladat a la programació de les diferents taules de debat durant aquests tres dies i, també, als participants que han participat d'aquestes taules.
Si bé dimecres, Pere Aragonès aportava la seva recepta de 5 línies d'actuació essencials per millorar la productivitat de Catalunya, avui Pedro Sánchez, en el tancament de la jornada, ha assegurat compartir "completament" els quatre factors d'actuació que va determinar el Cercle a la seva Nota d'Opinió: millorar la formació, impuls de la ciència i la recerca, més inversió en infraestructures i reformar l'Administració. Sobre aquesta última, a més, ha fet referència a l'extraordinària influència que pot tenir la intel·ligència artificial en aquest procés.
Una reforma "urgent i profunda" del model de finançament de Catalunya
La reforma del model de finançament de Catalunya ha sigut també una demanda constant, que ha estat present de principi a fi de les jornades. Fins i tot abans: el Cercle d'Economia la reclama des de fa anys. Aragonès, alertava: "O hi ha un acord significatiu per assolir un canvi estructural del model de finançament, o la Catalunya dels 8 milions no la podrem pagar".
Aquest divendres, Guardiola ha insistit i, en aquest cas, davant de Pedro Sánchez: "El model actual té deficiències molt serioses"; tot exigint "una reforma urgent i profunda", ja que seria "inacceptable" per a l'exdirectiu del Banc Sabadell, "una reforma de mínims". De fet, quan Guardiola li ha preguntat a Pedro Sánchez si en el seu govern donarà espai al diàleg sobre el model de finançament, en la resposta del president es veia una clara decantació cap a l'opció dels mínims. Una reforma sí, profunda... posem-ho en dubte.
La figura de l'empresari i un govern "business friendly"
La demanda l'ha materialitzat oficialment aquest divendres José Ignacio Goirigolzarri, president de CaixaBank: "els empresaris són els qui creen riquesa i els qui canvien les regles del joc". Per això, segons Goirigolzarri cal realçar la figura de l'empresari, donar-li suport i posar-lo en el centre de la creació de riquesa. "És indispensable per al creixement, per crear inversió i per atraure inversió", ha assegurat. I això, passa per tenir una societat "que cregui en els valors empresarials, amb seguretat jurídica, que ajudi a generar i mantenir el talent".
Goirigolzarri: "Els empresaris són els qui creen riquesa i els qui canvien les regles del joc"
I la demanda Guardiola s'ha encarregat de traslladar-la a Pedro Sánchez, a través d'una pregunta enviada pel públic assistent. La resposta del president d'Espanya? "Som un govern business friendly": "Estem transformant el model productiu del nostre país y -reconeix- podem fer més, (...) però podem estar orgullosos". Les xifres que avalen el seu orgull: una economia que creix al ritme del 2% i 21 milions de persones treballant i cotitzant a la Seguretat Social. Ara bé, com bé dèiem en l'inici d'aquestes jornades, la lectura de l'economia ofereix sempre dues cares, i aquestes bones dades macroeconòmiques no treuen, ni poden amagar, una profunda contradicció: la renda per càpita i la productivitat no estan mostrant evolucions satisfactòries.
Bonustrack i una disculpa: són moltes més de tres
Les enumeracions sempre són injustes: corren el risc de silenciar una part important de la veritat. I en aquest cas, malgrat que sí que hi ha hagut tres demandes continuades al llarg dels tres dies de debat al Palau de Congressos de Catalunya, el cert és que hi ha múltiples demandes i peticions que mereixen un espai, com la simplificació administrativa, que l'han demanada molts -inclòs el Cercle a la seva Nota d'Opinió-, però que va estar estrictament plasmada el dijous, a la taula rodona La urgència de la simplificació administrativa. La presidenta de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), Cristina Hererro, argumentava que hi ha una associació clara entre la productivitat i l'actuació de l'administració: "La mera percepció que la intervenció administrativa és una trava ja implica per endavant un desincentiu a interaccionar amb l'administració". Segons el catedràtic de Ciències Polítiques, Víctor Lapuente, amb qui Herrero va compartir taula, Espanya afronta "problemes especials" en matèria de càrregues burocràtiques que la situen en una posició d'inferioritat respecte als països de l'entorn. Potser la via sigui, com va apuntar Lapuente, "externalitzar els serveis rutinaris i internalitzar el talent".
Algunes peticions més, no pas menys importants: aprofitar la tecnologia i posar-la al servei de la humanitat, reformular el sistema educatiu i formatiu, afrontar el repte de la sostenibilitat i el canvi climàtic, la transformació energètica, "més col·laboracions publicoprivades"... Si les voleu saber amb més detall, les trobareu totes a l'Especial Cercle d'Economia 2024. Mirem quantes es repetiran a l'edició de l'any vinent?