Aquest mes de maig els catalans tornem a les urnes, un any abans del que tocaria i enmig d’una situació delicada pel que fa a la sequera i la incertesa de l’economia mundial. Tornen les pugnes, els discursos pujats de to i les grandiloqüents promeses electorals. Però l’endemà de les eleccions és necessari que els partits deixin de banda el partidisme i treballin per un seguit de consensos que condicionen de manera directa la competitivitat del país, i per extensió, el benestar dels ciutadans. Des del Consell General de Cambres de Catalunya hem recollit quines són les polítiques clau que haurien de guiar l’agenda de la nova legislatura.
En primer lloc, i com a mesura estructural, necessitem un acord ampli per reclamar la reforma del sistema de finançament autonòmic. Tal com hem denunciat més d’una vintena d’organitzacions del món econòmic, entre elles les Cambres de Comerç, el model estatal actual no és ni equitatiu ni eficient, i fa que les economies productives com la catalana no rebin inversions en consonància amb el que aporten al sistema.
"Una Catalunya autosuficient en termes financers és un pas ferm en la correcció de l’històric i sistemàtic dèficit fiscal que pateix l’economia catalana, que segons la Generalitat de Catalunya, l’any 2021 va fregar els 22.000 milions d’euros"
Els partits han de defensar que Catalunya tingui el control sobre els recursos que genera i que pugui decidir a quins àmbits destinar aquests recursos. També ha de tenir el control sobre els impostos que es recapten al territori i poder decidir com els aplica. Una Catalunya autosuficient en termes financers és un pas ferm en la correcció de l’històric i sistemàtic dèficit fiscal que pateix l’economia catalana, que segons la Generalitat de Catalunya, l’any 2021 va fregar els 22.000 milions d’euros.
Superar el model de finançament actual és fonamental també per poder aplicar una política d’inversió expansiva per convergir en termes de benestar amb les economies europees capdavanteres. Des de la Cambra de Comerç de Barcelona hem alertat que la despesa per càpita en sanitat, tant pública com privada, hauria de créixer un 30% per corregir un dèficit de més de 5.400 milions d’euros. Pel que fa a l’educació pública, un altre pilar de l’Estat del Benestar, la despesa per alumne en centres públics a Catalunya hauria d’augmentar un 11,5%. Amb el sistema de finançament actual, però, assolir aquest esforç cada cop és més difícil d’assumir.
Una gran baula que tenim a la nostra disposició per estimular la inversió són els fons Next Generation, que són també un dels nostres motors del creixement econòmic. Hem d’orientar-los cap a l’objectiu que ens marca Europa –la transformació verda i digital– i promoure la innovació a través de projectes transversals com el pacte nacional per indústria. Molt important, també, que els fons beneficiïn tant a empreses grans com les pimes, perquè tinguin impacte en el conjunt de l’economia.
"Des de la Cambra de Comerç de Barcelona hem alertat que la despesa per càpita en sanitat, tant pública com privada, hauria de créixer un 30% per corregir un dèficit de més de 5.400 milions d’euros"
Ara bé, disposar de més recursos implica fer una gestió eficient, i en aquest cas, hem d’abordar el debat de la qualitat de l’administració pública. Tenim clar que no hi pot haver un bon país i una aposta ferma pels serveis públics sense una bona administració, però la catalana actualment és una administració burocratitzada, feixuga i rígida, amb una direcció desprofessionalitzada. El Fòrum d’Entitats per a la Reforma de l’Administració (FERA), del que forma part la Cambra de Barcelona, ha recollit una sèrie d’idees per a un sector públic més eficient, eficaç i de qualitat.
Des de la perspectiva empresarial, un fet que ha quedat palès amb la gestió dels fons Next Generation és que cal reduir l’excés de tràmits i normatives de l’administració pública. Es tracta d’un mal endèmic que afecta tots els sectors i especialment les petites i les mitjanes empreses. Si volem que aquestes empreses creixin, els hem de facilitar les condicions perquè puguin operar, i això passa necessàriament per simplificar al màxim la burocràcia, millorar la comunicació, establir terminis més clars i harmonitzar els criteris entre administracions.
"L'administració catalana és burocratitzada, feixuga i rígida, amb una direcció desprofessionalitzada"
Una altra prioritat que hem de tenir com a país posar-nos al dia amb la inversió en el cicle de l’aigua. Ens apropem a l’estiu, una estació tradicionalment poc plujosa, i probablement hi entrarem encara amb les conques internes en fase d’emergència. Una situació que podríem haver evitat, o almenys mitigat, si no haguéssim perdut una dècada d’inversions en mesures per fer realitat la transició hídrica.
La sequera actual ens ensenya que davant la crisi climàtica no valen les polítiques a curt termini i posposar les inversions en aquest repte té conseqüències. I en podem citar més exemples. El percentatge de la potència d’energia elèctrica renovable a Catalunya es troba pràcticament estancat al voltant del 30% mentre que al conjunt de l’Estat és més del doble, un 61%. Catalunya no ha de ser autònoma només en termes fiscals sinó també mediambientals per poder complir amb els objectius de descarbonització. I això implica necessàriament avançar en dos fronts: l'anteriorment mencionada transició hídrica, basada en l’autosuficiència en la gestió de l’aigua, i la transició energètica, amb un desplegament real de les renovables.
Les infraestructures han de ser un altre punt primordial de l’agenda política en la nova legislatura. Per una banda, els partits del Parlament s’han de posar d’acord, independentment del seu color polític, per reclamar a l’Estat que compleixi les inversions pressupostades. Ja no només per lleialtat institucional i qualitat de la gestió, sinó per dignitat. L’última dada publicada no ens fa optimistes: El grau d’execució de la inversió de l’Estat a Catalunya el 2022 va ser del 42,9%, un percentatge allunyat novament del 73,2% de la mitjana estatal regionalitzada.
"Catalunya no ha de ser autònoma només en termes fiscals sinó també mediambientals per poder complir amb els objectius de descarbonització"
L’acord per al traspàs de Rodalies ha estat una de les grans notícies de l’any, però hem de tenir present que serà una transició esglaonada i, previsiblement, llarga. Mentrestant, cal vetllar pel compliment del Pla de Rodalies 2020-2030 i definir el sistema de transports a llarg termini, en l’horitzó 2040, així com completar el corredor mediterrani i millorar la xarxa de carreteres. Finalment, cal un acord polític per decidir el futur de l’Aeroport de Barcelona i ampliar la seva capacitat operativa.
Per últim, però no menys important, la política educativa ha de ser cabdal. En concret, s’ha de continuar reforçant la Formació Professional i l’FP Dual, no només per diversificar l’oferta d’estudis postobligatoris sinó per fomentar una via amb una inserció que els darrers anys ha crescut fins a situar-se per sobre del 50% -66,3% en el cas de l’FP Dual– i que pot ajudar a solucionar els problemes de l’empresariat per trobar mà d’obra qualificada. Els joves catalans tenen un gran talent que no podem desaprofitar, per això necessitem una aposta ferma i decidida per millorar la despesa pública en cicles d’FP seguint el model d’economies europees com Alemanya. A llarg termini, serà la política més eficaç per aconseguir reduir la taxa d’atur estructural.
El futur govern de la Generalitat de Catalunya tindrà molta feina a fer en un context d’incertesa econòmica. Les enquestes no vaticinen cap majoria absoluta de cap partit, així que molt probablement tornarem a veure coalicions. Però la cultura del diàleg no pot acabar aquí. Fins i tot amb una majoria de diputats assegurada, la Generalitat haurà d’establir acords de país amb la resta de forces per assegurar que les polítiques que impulsi persisteixin. Per la salut i el benestar de les persones. Per la competitivitat de les nostres empreses. Pel futur de tot el que ens envolta.