Europa es reindustrialitza

Vivim temps convulsos. Les crisis econòmiques, la pandèmia, el repte mediambiental, la guerra d’Ucraïna i la pugna entre els Estats Units i la Xina, ha trasbalsat la geopolítica i l’economia mundial i ha despertat el nacionalisme dels Estats. Aquest creixent nacionalisme està portant a un major intervencionisme en el camp econòmic, una reducció del comerç internacional, una certa desglobalització i un encariment dels productes. Per les empreses tot esdevé més complex.

En aquesta línia, el govern dels Estats Units es mostra cada cop més proteccionista. Si el president Donald Trump va impulsar la idea “America First”, ara, el president Joe Biden està anant més enllà. Una de les mesures per enfortir l’economia americana, per exemple, és la “Llei de Reducció de la Inflació”, un paquet d’ajuts milionaris, 369.000 milions de dòlars, que atorga, fortes subvencions a les empreses americanes, o a les estrangeres que s’instal·len als Estats Units. Una mesura d’aquest tipus crea una situació d’inferioritat competitiva de les empreses europees, que a més ja tenen costos molt més elevats per l’augment del preu de l’energia, molta d’ella procedent, precisament, dels Estats Units.

Hi ha la voluntat de fomentar la reindustrialització d’Europa estimulant la repatriació d’empreses, fer atractives les noves inversions i autoritzar que els governs donin ajuts públics a les grans empreses privades

Sortosament, la Comissió Europea ha entès quina és la nova realitat i ha pres mesures per fer més competitives i innovadores les empreses europees, especialment en certs camps declarats prioritaris. Es vol reduir la dependència exterior, especialment en els sectors industrials més estratègics i la importació de l’energia, així com, aconseguir liderar alguns sectors innovadors en els quals la Unió Europea (UE) és forta. Entre altres actuacions ha presentat el “Pla Industrial Verd” per donar suport a la ràpida transició cap a la neutralitat climàtica i la digitalització de la societat. El pla promet ajut financer a les empreses que innovin, i a les que augmentin la capacitat de fabricació de productes estratègics dins de la UE. Suposa impulsar sectors molt diversos: empreses productores de cotxes elèctrics, indústries de bateries, plaques solars o molins eòlics, laboratoris productors de principis actius farmacèutics, hidrogen o semiconductors.

Respecte a les terres rares –liti, magnesi o cobalt–, que són claus pels productes digitals i de les quals la UE té una alta dependència de la Xina es vol diversificar la seva procedència i augmentar l’explotació d’algunes zones mineres existents a la UE. Altres aspectes a destacar són la voluntat de fomentar la reindustrialització d’Europa estimulant la repatriació d’empreses, fer atractives les noves inversions i autoritzar que els governs donin ajuts públics a les grans empreses privades que es consideren d’interès pel país, per així fer-les més competitives a escala global.

Oportunitat per les empreses catalanes

Les empreses catalanes hauran d’actuar en aquest nou entorn marcat per la incertesa, el proteccionisme, fortes tensions geopolítiques i uns costos creixents. Hauran de tenir present, per exemple, que en la pugna dels Estats Units i la Xina es pot arribar a tensions que suposin aplicar sancions econòmiques a la Xina i a les empreses amb les quals tingui activitats. Sembla doncs recomanable que les empreses estiguin obertes a tot el món, diversificant les exportacions, tot tenint l’activitat principal dins de la UE.

Un entorn tan canviant i difícil ofereix també moltes oportunitats. Les empreses catalanes ja tenen experiència en adaptar-se al canvi. Les exportacions catalanes l’any 2022 van assolir la xifra rècord de 94.927 milions d’euros, i hi ha 17.469 empreses catalanes que exporten regularment. Per poder millorar el benestar dels ciutadans s’ha d’impulsar l’economia, per la qual cosa, els governs espanyol i català, han de donar suport polític i financer a les empreses dels sectors estratègics, a les innovadores a les inversions foranies que es volen establir aquí i a les que volen repatriar les seves factories que tenen a l’exterior.

Per poder millorar el benestar dels ciutadans s’ha d’impulsar l’economia, per la qual cosa, els governs espanyol i català, han de donar suport polític i financer a les empreses dels sectors estratègics

Pensant en oportunitats per les empreses cal tenir a la ment, tot i que és de lamentar, que els països membres de la UE, arrossegats per la guerra d’Ucraïna, s’han compromès a augmentar la despesa militar al 2% del PIB, el que amb una visió de realpolitik oferirà a les pimes catalanes la possibilitat de produir equipaments i productes auxiliars vinculats al sector armamentista. No oblidar tampoc, que la reconstrucció d’Ucraïna, un país terriblement malmès, exigirà que es destinin immensos recursos públics i privats a la reconstrucció del país. També en aquests camps les pimes catalanes poden trobar nínxols de mercat en els que ampliar les seves activitats. Resumint, les empreses tenen al davant temps difícils, però plens d’oportunitats. Els mercats hi són i n’hi haurà molts més, però cal analitzar fredament la situació les perspectives de futur  i definir molt bé les estratègies a seguir i el nivell de riscos que es poden assumir.