Fa pocs dies, durant una reunió amb els directius d’una multinacional americana que es planteja invertir a Catalunya, un dels responsables de la companyia em va preguntar quins eren els actius del país que li destacaria per acabar-los de convèncer per establir-se aquí. No em preguntava dades concretes ni anàlisis detallades -més endavant els tècnics de l’empresa ja elaboraran informes d’anàlisi de risc i estudis profunds comparatius entre múltiples variables-, em demanava quins dos o tres arguments creia que encaixaven millor amb la manera de ser els catalans, arguments que ens definien millor com a país.
És una pregunta que ens fan habitualment en aquest tipus de reunions, i si no surt a la conversa, evidentment la provoquem nosaltres. En tot cas, la resposta la vaig tenir claríssima. Per mi, un dels principals indicadors del progrés d’un país, de la seva indústria, que mostra millor el tarannà de la gent, la cultura, la mentalitat i la manera de fer negocis (i en definitiva, d’entendre la vida) és al grau d’internacionalització. Ho és a nivell tangible -les empreses que exporten han de ser a la força innovadores, àgils i resilients- i conceptual: un país obert al món és un país obert al progrés, a les idees de fora, al talent, al coneixement. Poques paraules defineixen millor Catalunya.
En un context cada vegada més complex amb l’augment de les polítiques proteccionistes, el trencament de les cadenes de valor globals o les tensions geopolítiques, pot haver-hi empreses que es preguntin si és el moment de començar a exportar, si no ho fan, o invertir per diversificar mercats i augmentar la seva presència a l’exterior, si ja tenen presència a l’estranger. La resposta és clara: sí, és el moment, però no de la mateixa manera que fa cinc anys. Les estratègies d’internacionalització han de passar per l’aposta pels canals digitals, la incorporació del criteri de sostenibilitat com a vector competitiu, l’establiment físic a l’estranger mitjançant l’obertura de filials per estar més a prop de clients i proveïdors i la preparació per adaptar-se a noves disrupcions en el comerç internacional, que segur que apareixeran.
Les vendes a l’exterior ja equivalen al 35% del PIB català
Estadísticament, el punt de partida és el millor de la nostra història. En els últims 10 anys, les exportacions catalanes han crescut de manera ininterrompuda -a excepció del 2020 a causa del confinament provocat per la covid-19- i acumulen un creixement del 61% en aquest període. De fet, les vendes a l’exterior ja equivalen al 35% del PIB català, una ràtio superior a la de països de dimensió similar com Dinamarca, Suècia, Portugal o Finlàndia. Recordo que el directiu de la multinacional amb qui em vaig reunir es va apuntar aquest comentari.
Les previsions que fem des d’ACCIÓ per aquest 2023 conclouen que les exportacions creixeran enguany un 5% -per sobre del 0,8% estimat per l’Organització Mundial del Comerç (OMC) per al conjunt del comerç exterior mundial- i que estaran liderades per l’automoció, la química i els productes farmacèutics. Dit d’una altra manera: les previsions confirmen que les exportacions de les empreses catalanes es consoliden com el principal motor de creixement de l’economia catalana. Això vol dir que podem acabar aquest 2023 superant, per primera vegada a la història, la frontera dels 100.000 milions d’euros exportats en un any.
Des del Govern som plenament conscients de la importància estratègica de la internacionalització. A banda de donar suport en destí mitjançant la xarxa de 40 Oficines Exteriors de Comerç i d’Inversions d’ACCIÓ al món (que enguany celebren els 35 anys d’història) i dissenyar nous ajuts per acompanyar les empreses en els seus processos d’internacionalització (acabem de llançar un nou ajut de promoció internacional amb ajuts de fins a 15.000 euros per empresa i una línia per facilitar l’obertura de filials a l’estranger), volem posar en valor el sector exterior català. Volem reconèixer els milers d’export managers de les pimes i companyies catalanes que dormen poques hores, dominen cinc idiomes, cremen passaports i coneixen els aeroports de mig món com si fossin casa seva. Professionals amb una vocació que situa Catalunya al món i que contribueixen de manera destacada al progrés de tota la societat.
És el que estem estat explicant aquests dies en el marc de la Setmana de la Internacionalització organitzada per ACCIÓ, l’esdeveniment anual de referència per a les empreses amb projectes d’expansió internacional. Hem volgut oferir respostes, eines i suport perquè els export managers catalans trobin nous clients estrangers, augmentin les seves xarxes de distribuïdors, obrin filials i comencin a exportar a nous països. Si creixen els seus projectes internacionals, creix l’empresa. I si creix l’empresa, creix Catalunya.
Amb aquestes reflexions vam donar per tancada la reunió amb els directius de l’empresa americana. Vam repassar altres dades, estadístiques i projectes de la companyia. Però després d’encaixar-nos les mans i emplaçar-nos a seguir en contacte, no vaig poder evitar acomiadar-me recordant-los que quan la companyia obrís la seva fàbrica a Catalunya, de ben segur que les exportacions catalanes ja haurien superat la frontera dels 100.000 milions d’euros.