Encara no s'ha pres la decisió urgent sobre l'última possible ampliació de l'aeroport de Barcelona, garantint així la inevitable degradació del seu nivell de servei en els pròxims anys i, per tant, la pèrdua d'oportunitats en el repte de disposar de més rutes de llarg recorregut.
En determinats entorns polítics, se serveixen del conegut i antic eslògan “si jo ho gestionés quantes coses faria”, sense aportar res en el debat aeroportuari, demostrant un desconeixement de la importància de l'aeroport per al país al qual serveix. Altres, defensen posicions partidistes i locals en contra del benefici general, sense considerar que l'aeroport és una peça estratègica de país i no de poble o ciutat. I existeix, a més, una sobrevaloració ecològica d'un determinat aiguamoll, quan el repte important és la millora global del conjunt del Delta.
El tema de la gestió del territori és un debat necessari, però diferent del de la millora de l'operació aeroportuària i no ha de ser un fre per aconseguir l'objectiu principal: un aeroport amb una adequada operació aeroportuària i atractiva per a les companyies aèries que ens faciliti confeccionar “un vestit a mida” que permeti desenvolupar tot el seu potencial.
"Centrem-nos en l'urgent, que és la decisió d'allargar la pista costat mar, que vindrà associada amb l'execució de la terminal satèl·lit"
Deixem de perdre el temps. Parlem clar, l'acord d'investidura entre el PSC i ERC el qual el Govern s'ha compromès a complir, contempla importants avanços en la participació del territori en la presa de decisions estratègiques de l'aeroport. La creació del Consell Rector Aeroportuari de Catalunya en lloc del Comitè de Coordinació Aeroportuària, fins ara molt ineficaç, i, sobretot, la creació de l'Autoritat Aeroportuària de Catalunya per centralitzar les competències pròpies col·loca els aeroports “en el mapa de la Generalitat”, del qual fins ara estan absents. Centrem-nos en l'urgent, que és la decisió d'allargar la pista costat mar, que vindrà associada amb l'execució de la terminal satèl·lit.
El compromís de neutralitat de Carboni el 2050 és el gran repte de l'aviació, i per a això, és clau la utilització del següent mix energètic: SAF, energia elèctrica i hidrogen. Les dues últimes energies requeriran modificacions estructurals a l'avió i canvis en les infraestructures aeroportuàries pel pes d'emmagatzematge d'energia (bateries) i en la utilització de l'Hidrogen “la millor solució des del punt de vista mediambiental”, requerirà modificar l'arquitectura de l'avió amb els dipòsits dins del buc, amb la qual cosa s'incrementarà el pes màxim (MTOW) i, per tant, la distància necessària d'enlairament.
"El compromís de neutralitat de Carboni el 2050 és el gran repte de l'aviació, i per a això, és clau la utilització del següent mix energètic: SAF, energia elèctrica i hidrogen"
Si ens quedem curts en la nova longitud de pista que s'aprovi com alguns proposen (300 m), retardem el problema i mantenim la ineficàcia operativa i demostrem un desconeixement tècnic del futur del sector que obligarà a majors longituds de pista en els enlairaments, bàsicament amb la utilització d'hidrogen amb el qual no optimitzem la nostra capacitat futura.
El futur de l'aeroport es decideix avui, no l'hipotequem, siguem rigorosos des del punt de vista tècnic i seguim les noves tendències de la UE introduint dosis de pragmatisme en la seva agenda verda.