Els aranzels no són una moda passatgera

16 de Novembre de 2025

La celebració de la jornada Beyond Catalonia, organitzada per Acció, ha estat un any més el punt de trobada de les empreses exportadores catalanes i un espai per valorar els reptes i oportunitats del comerç global a curt i mitjà termini. La directora de Negoci Internacional d’Acció, Cristina Serradell, extreu en aquest article les principals conclusions de la jornada

Fa un any ja intuíem que la paraula “aranzel” tornaria a posar-se de moda. Una moda que ja s’ha convertit en tendència i que està provocant un canvi estructural en les relacions comercials globals. Les polítiques de Donald Trump, impulsades des de la primera potència mundial, han accelerat la fi de l’època daurada del lliure comerç. Tot i això, cal no oblidar que la pulsió proteccionista no és nova: fa temps que es manifestava arran d’episodis com la crisi financera del 2008, la pandèmia de la Covid-19 o els conflictes bèl·lics a l’est d’Europa i l’Orient Mitjà. Tots aquests elements van posar al descobert les debilitats d’una excessiva dependència de mercats llunyans i socis poc fiables. El resultat és que avui les polítiques de seguretat ja s’imposen clarament a les que es regien per l’eficiència productiva i econòmica.

Un canvi de tendència que no és exclusiu dels Estats Units. La Unió Europea (UE) també ha seguit un corrent restrictiu per protegir i reimpulsar la indústria europea. Tot indica que, malgrat que podem estar vivint el pic de la presidència de Donald Trump i els demòcrates tornin al poder en el següent mandat, els aranzels als Estats Units probablement es consolidaran. De fet, Biden ja no va desfer gran part de les mesures proteccionistes del primer mandat de Trump, cosa que confirma que el canvi és profund i no només conjuntural.

"La UE també té el repte de gestionar l’augment d’entrada de productes xinesos derivat de l’excedent que no poden col·locar al país nord-americà"

En aquest context, la UE ha de continuar comerciant amb els Estats Units, adaptar-se a la nova realitat i aprofitant unes condicions relativament més avantatjoses, amb aranzels més baixos, que les que tenen altres mercats com el xinès. Vinculat a aquest fet, la UE també té el repte de gestionar l’augment d’entrada de productes xinesos derivat de l’excedent que no poden col·locar al país nord-americà. Això, sens dubte, suposa un repte per a la competitivitat interna i per a la resistència del teixit industrial europeu.

D’altra banda, els altres deures que té la UE sobre la taula passen per seguir insistint en un comerç basat en regles i, per tant, a establir acords de lliure comerç amb tercers països. A l’horitzó hi ha els pactes amb el Mercosur, l’Índia, Austràlia o Indonèsia. Aquestes aliances són essencials per mantenir un accés segur a nous consumidors i diversificar riscos.

Un cop tenim clar el context, ens toca preguntar-nos pel paper que hi poden tenir les empreses catalanes. D’entrada, cal continuar apostant pel mercat únic europeu, sobretot si la UE activa més reduccions de barreres internes. Malgrat que més del 60% de les exportacions catalanes ja es dirigeixen a la UE, hi ha marge per seguir esprement el mercat únic.

L’altra gran via a explorar per les empreses catalanes és la d’aprofitar molt més els acords de lliure comerç que signa la UE. A banda dels mencionats anteriorment com a potencials, avui les empreses catalanes ja tenen un accés regulat i amb certeses a mercats de la magnitud del Japó, el Canadà, el Regne Unit o Suïssa, entre d’altres. En aquest escenari, diversificació i multilocalització, és a dir, l’establiment via filials, són estratègies clau per reduir dependències i assegurar la continuïtat del negoci.

"Diversificació i multilocalització, és a dir, l’establiment via filials, són estratègies clau per reduir dependències i assegurar la continuïtat del negoci"

És lògic que la situació pugui generar recels, sobretot quan l’empresa no disposa de gaire experiència en el mercat internacional o quan ha patit sotracs importants derivats de la geopolítica. Però és important que les empreses catalanes tinguin clar que el suport públic mitjançant Acció seguirà sent un factor clau per mitigar aquestes pors. Tant en termes d’accés privilegiat a mercats (a través de la xarxa d’Oficines Exteriors) com d’acompanyament amb serveis especialitzats i ajuts. Un suport expert i especialitzat per tal d’assolir els objectius que toquen ara: anticipar riscos, identificar oportunitats, adaptar-se ràpidament al context i actuar per aprofitar les oportunitats que sorgeixen en aquests moments de canvi.

Cal tenir present que la incertesa i la volatilitat dels mercats internacionals es mantindran. Els aranzels no són una moda passatgera. Com dèiem a l’inici, som en un moment de canvi de l’ordre mundial. I les empreses que siguin capaces d’adaptar-se ràpidament i aprofitar les oportunitats que ofereix aquest nou escenari seran les que lideraran el futur. Des de Catalunya tenim totes les eines per participar d’aquest lideratge: aprofitem-les.