Les regles de joc de Donald Trump

Deia Groucho Marx que “aquests són els meus principis, però si no els agraden, en tinc uns altres”. A diferència del famós còmic nord-americà, l’actual president dels Estats Units, Donald Trump, no negocia els seus principis. La seva escalada aranzelària ha capgirat les regles del joc del comerç internacional. I malgrat les crítiques i els laments, la realitat és que tothom està jugant amb les regles de Donald Trump. Unes regles que impliquen acceptar aranzels recíprocs i, en tot cas, negociar un acord en què es debatin qüestions allunyades de les estrictament comercials.

Cal aclarir que l’administració nord-americana sí que opera sota els mandats de l’Organització Mundial del Comerç (OMC), que és qui fixa la normativa i condicions sota les quals es poden fixar els aranzels. El que està fent Donald Trump és utilitzar l’amenaça aranzelària per aconseguir altres objectius. Ho hem vist a Mèxic, on els aranzels s’utilitzen com a arma per imposar la seva visió sobre els fluxos migratoris i el tràfic de drogues. I ho veiem a Europa, on mira d’aconseguir l’eliminació de les taxes a les grans companyies tecnològiques nord-americanes.

"Malgrat les crítiques i els laments, la realitat és que tothom està jugant amb les regles de Donald Trump"

Seguint aquesta estratègia, aquest dimecres, 9 de juliol, ha acabat la pròrroga als ja famosos aranzels recíprocs, ara estesa fins a l’1 d’agost. La idea era donar un marge de 90 dies per negociar acords bilaterals que els Estats Units, fins ara, només han signat amb el Regne Unit i el Vietnam, així com una treva amb la Xina. En el cas del Vietnam, els ha permès rebaixar les taxes del 46% que plantejava Trump a “només” un 20%.

A Catalunya, les nostres empreses segueixen molt pendents de com evoluciona la negociació entre els Estats Units i la Comissió Europea, que és qui ostenta les competències en matèria de comerç exterior. Malgrat les proclames inicials des de la banda europea, la realitat és que les discussions s’estan duent a terme dins el terreny de joc marcat per l’administració Trump i ja s’assumeix que caldrà acceptar uns aranzels generals d’entre el 10 i el 20%.

Sobre la taula hi ha dos aspectes clau que, com apuntàvem, Trump mira de portar a favor seu utilitzant l’amenaça aranzelària. Per una banda, cada cop sembla més factible que la Unió Europea cedeixi en la seva política de taxació a les grans companyies tecnològiques dels Estats Units, com sembla que farà el Canadà per poder segellar el seu mateix acord. De l’altra, hi ha l’intent nord-americà de situar els aranzels a un nivell assimilable a l’IVA europeu, intentant equiparar les dues qüestions malgrat que aquest impost sigui al consum i aplicable a tots els productes, no només als importats.

"Cada cop sembla més factible que la Unió Europea cedeixi en la seva política de taxació a les grans companyies tecnològiques dels Estats Units"

Tot indica que el principi d’acord entre els Estats Units i la Unió Europea (UE), que hi haurà de ser per evitar mals majors, pot ser que acabi passant per renunciar a part dels principis europeus en aquests àmbits i ajornar certes decisions on fins ara s’havia mostrat una voluntat ferma. És a dir, per sotmetre’s a les regles de joc fixades des de l’altra banda de l’Atlàntic.

I què passa amb les empreses catalanes? De moment, segurament les més afectades són les que tracten amb productes d’acer i alumini (que ja estan rebent un aranzel del 50%) o de l’automoció (amb unes taxes del 25%). Amb aquest nivell de barreres a l’entrada als Estats Units la rendibilitat es veu molt qüestionada i, per exemple, des d’Acció ja hem assessorat diverses companyies per tal de reorientar l’estratègia internacional i començar a minimitzar la dependència d’aquest mercat.

El seu cas il·lustra com el principi d’acord al qual puguin arribar les dues potències requerirà més rondes de negociació centrada en productes específics que analitzin la situació cas a cas. Sectors com el farmacèutic i el de la salut, per exemple, s’espera que puguin patir menys l’efecte dels aranzels. En aquest cas, l’intercanvi entre els Estats Units i la UE és molt elevat i l’OMC pot limitar més la imposició de barreres pels efectes adversos per a la vida de les persones que pot suposar dificultar l’accés a aquests productes. També caldrà estar molt atents a com s’acaben gravant productes on la UE té un interès especial, com els semiconductors o les begudes, inclosos els vins i els caves.

"És important insistir en el fet que el 85% del comerç internacional de les empreses catalanes continua concentrat en mercats amb qui hi tenim acords de lliure comerç"

En qualsevol cas, és important insistir en el fet que el 85% del comerç internacional de les empreses catalanes continua concentrat en mercats amb qui hi tenim acords de lliure comerç. Això inclou els mercats de la mateixa UE o un accés sense barreres al Regne Unit, el Japó, Suïssa, el Marroc, Turquia o Mèxic.

Per tant, una estratègia bàsica és intensificar l’aprofitament d’aquests espais amb regles clares i establertes que contrasten amb la imprevisibilitat en altres mercats. En definitiva, encara és vigent la tradicional recepta de repartir els ous en diferents cistelles i cercar l’estabilitat de mercats on les regles de joc no puguin canviar d’un dia per l’altre amb interessos més enllà dels comercials.