Energia, aliments i territori: planificar per no haver de triar

El debat que ha obert el PLATER és necessari. Ho és perquè la transició energètica no passa en abstracte: necessita territori, infraestructures, xarxes i decisions sobre com volem generar l’energia que necessitarem per les pròximes dècades. I perquè aquestes decisions conviuen amb altres usos igualment necessaris, des de l’activitat agrària fins a la preservació ambiental o el desenvolupament econòmic.

Precisament, per això, Catalunya necessitava una eina de planificació com el Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaic, i aquesta és el PLATER. No per decidir que les renovables poden anar a qualsevol lloc, sinó justament pel contrari, per determinar com ho fem millor: generar més energia ocupant millor el territori.

El punt de partida no és menor. Catalunya arriba tard a la transició energètica. Segons dades de l'Observatori de les Energies Renovables de Catalunya (OberCat), l’any 2025, les energies renovables van cobrir només el 15,5% de la demanda elèctrica del país. A més, la PROENCAT estableix que el 2030 el 50% de la demanda elèctrica de Catalunya s’haurà de cobrir amb fonts renovables i planteja, per al 2050, un sistema energètic completament renovable.

No es tracta, per tant, de decidir si Catalunya necessita més generació renovable. Els objectius energètics ja quantifiquen la magnitud del repte. La qüestió és com la despleguem de la manera més eficient i compatible possible amb la resta de necessitats del territori.

Si vols saber-ne més

 

   

PLATER, quan les renovables amenacen la producció d’aliments

Energia i aliments no es poden plantejar com una disjuntiva

La producció alimentària és estratègica. També ho és disposar d’energia pròpia, competitiva i sense emissions. Plantejar aquestes dues necessitats, com si Catalunya hagués d’escollir entre l’una i l’altra, porta a un debat equivocat.

El mateix PLATER parteix de la necessitat d’ordenar aquesta convivència: la metodologia elaborada per l’Icaen analitza informació agrícola, ambiental, urbanística, territorial, paisatgística, cultural i energètica mitjançant 141 capes d’informació, i estableix diferents graus de capacitat d’acollida del territori.

"Plantejar aquestes dues necessitats, com si Catalunya hagués d’escollir entre l’una i l’altra, porta a un debat equivocat"

També dona màxima prioritat als edificis i als espais artificialitzats. I és lògic aprofitar tant com sigui possible cobertes, aparcaments, infraestructures viàries i ferroviàries, canals, embassaments, espais degradats o zones industrials. Però convertir aquesta prioritat en la idea que tota la transició energètica es pot fer sobre espais ja transformats no respon a la realitat. Per una banda, no tota superfície artificialitzada és un emplaçament energèticament aprofitable. Hi intervenen elements com l’orientació, les dimensions i característiques de l’espai, la qualitat del recurs, la proximitat i capacitat de la xarxa i la viabilitat tècnica i econòmica.

Per l’altra, l’anàlisi elaborada pel PLATER conclou que no és suficient. Dels fins a 62.000 MW renovables prevists fins al 2050, l’objectiu és situar-ne aproximadament 14.000 MW en edificis i espais artificialitzats; la resta requerirà altres espais. Segons l’Anàlisi d’Afectacions Agràries del PLATER, les terres de cultiu representen unes 830.000 hectàrees de la superfície de Catalunya. D'aquestes, només l'1,9% seria necessari per a ús fotovoltaic per assolir l'objectiu de la PROENCAT 2050 i l'eòlica no tindria afectació, perquè com el mateix PLATER confirma, hi ha plena compatibilitat i continuïtat entre l'activitat agrícola o ramadera i la generació eòlica.

Catalunya necessita produir aliments, i necessita generar energia

La producció alimentària és estratègica per al país, però també ho és disposar d’energia pròpia, renovable i competitiva. De la sobirania energètica en depèn la resiliència de Catalunya, la competitivitat de la seva economia i el benestar de la ciutadania. I tampoc ens enganyem, no tota la producció del món agrari té com a objectiu cobrir la sobirania alimentària del país. Per tant, no ho romantitzem ni ho instrumentalitzem.

Aquest és, en bona part, el debat de fons que hauria d’ordenar el PLATER. Catalunya feia anys que necessitava una planificació territorial de les energies renovables. No totes les tecnologies utilitzen el territori de la mateixa manera. Cada MW eòlic representa una ocupació física directa de 0,3 hectàrees de superfície per MW (incloent-hi camins, plataforma i vol de l’aerogenerador), davant de l’1,7 hectàrees considerades per MW fotovoltaic. A més, al peu dels aerogeneradors es poden mantenir usos agrícoles i ramaders, i així fer-los més accessible a les persones que les duen a terme. A això cal afegir l’eòlica marina, que no ocupa sòl terrestre. I no es tracta de contraposar eòlica i fotovoltaica, Catalunya necessita totes dues. Es tracta d’entendre que un mix renovable equilibrat també permet fer un ús més eficient del territori.

"Al peu dels aerogeneradors es poden mantenir usos agrícoles i ramaders, i així fer-los més accessible a les persones que les duen a terme"

I la tecnologia permet anar encara més lluny. La repotenciació dels parcs existents ofereix la possibilitat de generar més energia amb menys aerogeneradors, aprofitant emplaçaments, accessos i infraestructures que ja existeixen. L’estudi elaborat per EolicCat sobre 46 dels 52 parcs eòlics catalans que estan en operació, estima que la renovació tecnològica podria permetre passar de 756 aerogeneradors a 240, una reducció del 68,3%, i mantenir o augmentar lleugerament la potència instal·lada.

Catalunya necessita també energia eòlica

Aquest 2026, Catalunya disposava d’una capacitat de generació de 1.418,35 MW d’eòlica terrestre. L’objectiu de la PROENCAT per al 2030 és arribar als 5.234,2 MW, el 50% de la generació necessària per cobrir la demanda de Catalunya. Si sumem la potència en servei, els 27 MW en construcció i els 1.361,19 MW que es troben en tramitació efectiva, encara estem 2.427,66 MW per sota de l’objectiu eòlic de 2030. O si considerem tot el mix renovable a futur, encara falta generar el 94% de l’energia renovable necessària per cobrir la demanda de Catalunya d’aquí al 2050.

Si volem preservar territori, hem de preguntar-nos quin sistema renovable necessita Catalunya. L’energia que no generem aquí ve d’algun altre lloc. I és que hi ha una altra realitat que sovint queda en segon pla: Catalunya pot decidir quanta energia vol generar dins del seu territori, però això no fa desaparèixer la demanda. El 2025, el saldo importador d’electricitat va arribar als 7.144,97 GWh, i va representar el 15,8% de la demanda elèctrica.

"Catalunya pot decidir quanta energia vol generar dins del seu territori, però això no fa desaparèixer la demanda"

Les interconnexions són imprescindibles en qualsevol sistema elèctric. Però estar interconnectats no és el mateix que dependre estructuralment de l’energia generada fora.

L’energia que no generem aquí s’ha de generar en algun altre lloc i transportar-se fins als centres de consum. Això també requereix territori: línies de transport, subestacions, servituds i altres infraestructures. Limitar la generació renovable pròpia no elimina els impactes territorials de la transició, sinó que en trasllada una part a les infraestructures necessàries per importar electricitat.

Al mateix temps, la generació pròpia deixa al territori activitat econòmica, fiscalitat municipal, rendes, ocupació i oportunitats industrials. Aquesta és també la dimensió econòmica de la sobirania energètica. EolicCat fa anys que la vincula a la capacitat de decisió, la competitivitat empresarial i el retorn de la generació al territori.

Planificar és assumir responsabilitats

La sobirania alimentària és important. La sobirania energètica també. Catalunya necessita crear les condicions perquè totes dues puguin conviure. Això exigeix preservar els sòls de més valor, aprofitar els espais ja transformats, escollir les tecnologies més adequades per a cada emplaçament, distribuir territorialment l’esforç, generar retorn local i revisar la planificació quan sigui necessari.

El mateix OBERCat planteja que el PLATER incorpori mecanismes de seguiment i revisió periòdics perquè pugui adaptar-se a l’evolució real del sistema energètic, de la tecnologia i del territori. Planificar no elimina els impactes ni evita haver de prendre decisions. Serveix per prendre-les amb criteris comuns i amb una visió de conjunt. Produir els aliments que necessitem i generar aquí una part molt més gran de l’energia que utilitzem no són objectius incompatibles. Són responsabilitats que Catalunya ha de gestionar conjuntament, amb el suport del PLATER.