La innovació a Catalunya i el rol del centre tecnològic Eurecat
16
de Setembre
de
2025
Fa poques setmanes vàrem rebre la bona notícia que Catalunya ha millorat el seu posicionament en el Regional Innovation Scoreboard (RIS) 2025 de la Comissió Europea que, mitjançant un conjunt d’indicadors, avalua el grau d’innovació de més de 240 regions europees, classificant-les en quatre categories i 12 subcategories. Per segon any consecutiu, ha estat considerada strong Innovator, segona categoria de les quatre existents i, dintre d’aquest apartat, ha pujat una subcategoria.
Possiblement, més important que l’anterior, és que el RIS 2025 reconeix Catalunya com a la regió més innovadora de l’estat espanyol, superant el País Basc i Madrid, les altres dues regions espanyoles fortament innovadores i millorant 10 posicions en el rànquing europeu, des de la posició 82 a la 72.
"El RIS 2025 reconeix Catalunya com a la regió més innovadora de l’estat espanyol, superant el País Basc i Madrid"
No és el primer cop que Catalunya assoleix la qualificació de strong Innovator. En les primeres edicions d’aquests indicadors, a començaments de la dècada passada, ja havíem registrat resultats similars als actuals. Malauradament, durant bastants anys i, per diferents circumstàncies que seria massa llarg analitzar ara, vàrem perdre aquesta condició que ara recuperem.
D’altra banda, han existit, des de sempre, veus crítiques sobre la metodologia i indicadors que utilitza el Regional Innovation Scoreboard, ja que el conjunt de dades que recull se centra més en els inputs (factors necessaris per innovar), que en mesurar els resultats d’aquesta activitat innovadora (més productivitat, competitivitat, generació de riquesa, etc.). En qualsevol cas i admetent la imperfecció del RIS, la seva profunditat i, sobretot, la seva continuïtat temporal, ens permeten afirmar que representa una bona aproximació al nivell innovador dels diferents ecosistemes regionals europeus i, sobretot, a la seva evolució temporal en relació amb les altres regions.
Així doncs, la pregunta que cal fer-nos és: què és allò què ha canviat o està canviant en el nostre territori que ens està permetent millorar en aquesta estratègia clau? Molt probablement, la resposta és que s’està donant una suma de diversos factors, però en voldria destacar un que ha significat un canvi de paradigma: la posada en marxa i manteniment d’una política de suport a la transferència i a la innovació tecnològica per part de la Generalitat, modesta, però molt més intensa i sostinguda en el temps que la precedent.
Aquesta política, emmirallada en les que ja existeixen en regions més avançades i innovadores, va permetre la creació, el 2015, d’Eurecat com a centre tecnològic de referència al país per recuperar una posició de lideratge en dinàmiques d’innovació industrial. Els registres de creixement i activitat d’Eurecat durant aquesta dècada han tingut, sense dubte, un impacte significatiu en els indicadors del RIS en els quals Catalunya havia mostrat una feblesa relativa més important.
Eurecat, el propòsit últim del qual és millorar la competitivitat de les empreses, especialment de les pimes, accelerant i intensificant la seva activitat innovadora, ha pràcticament triplicat els seus ingressos i plantilla, ha desplegat la seva activitat en 11 seus a Catalunya i ha multiplicat per més de quatre el nombre d’empreses a les quals presta serveis d’innovació. Més del 70% dels seus ingressos, 69 milions el 2024, procedeixen dels seus projectes amb pimes.
Si vols saber-ne més
Analitzant el contingut dels més de 15.000 projectes i serveis realitzats, pot observar-se com un elevat percentatge incideixen en innovacions de producte i procés de petites i mitjanes empreses, a través de la col·laboració entre el centre tecnològic i les companyies. L’efecte induït d’aquesta activitat és que, sense dubte, la inversió privada en R+D a Catalunya ha crescut, millorant molts dels indicadors en els quals el nostre país havia mostrat menys fortalesa.
"La inversió privada en R+D a Catalunya ha crescut, millorant molts dels indicadors en els quals el nostre país havia mostrat menys fortalesa"
Eurecat també ha contribuït de forma rellevant a la generació, protecció i explotació de tecnologia pròpia, un altre dels apartats menys favorables del RIS a Catalunya, havent produït una cartera de patents superior a les 280. Una part important d’aquestes patents són explotades mitjançant acords de llicència per empreses derivades del mateix centre o empreses locals.
El centre tecnològic ha promogut el treball ecosistèmic, en col·laboració amb altres agents del territori, en camps tan importants i crítics com la resiliència climàtica, la descarbonització industrial i l’electrificació de sectors com l’automoció, contribuint a la intensificació i capil·laritat territorial de la innovació col·laborativa.
"Els països més competitius són els que més innoven i els que més innoven són els més competitius. És una correlació directa a mitjà i llarg termini"
En qualsevol regió, innovar genera nou valor afegit, nous llocs de treball, nou PIB i nous beneficis empresarials, que impulsen nova inversió i més innovació. Els països més competitius són els que més innoven i els que més innoven són els més competitius. És una correlació directa a mitjà i llarg termini. A més, innovar té un efecte multiplicador en l’economia, perquè és quan es produeix el retorn de totes les inversions: inversions públiques i privades, inversions en infraestructures, en condicions de contorn, i en talent. A Espanya, els centres tecnològics, que són agents que treballen especialment orientats al desenvolupament tecnològic i la innovació empresarial, tenen un impacte econòmic amb un multiplicador de 8,5 euros per cada euro públic invertit. A Catalunya, en el cas d’Eurecat, el multiplicador és de 9,37 en impacte econòmic directe, indirecte i induït.
Per tot això, sembla del tot rellevant l’aposta que fa 10 anys es va fer per potenciar un gran centre tecnològic com Eurecat com a una de les claus que està impulsant la innovació a Catalunya i que cal preservar i enfortir.