Una llei necessària per enfortir les cambres i l’economia del país
07
de Juliol
de
2025
Amb un retard de deu anys, la Proposició de Llei de Cambres de Catalunya ha entrat al Parlament de Catalunya per la seva tramitació. Es tracta de l’adaptació de la normativa a la situació creada per les cambres de tot l’estat amb la supressió l’any 2010 de les aportacions obligatòries de les empreses per a finançar les funcions públiques de les cambres.
Aquesta nova llei ha de dotar d’un marc jurídic estable i d’un finançament institucional a aquestes corporacions de dret públic, que tenen com a finalitat la representació, promoció i defensa amb caràcter oficial dels interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació. Entitats, doncs, dotades d’unes funcions públiques que, des del 2010, no disposen de finançament públic per a la seva execució.
Si vols saber-ne més
Pel que fa a les funcions, aquesta nova llei posa ordre a les ja existents i les complementa, consolidant la funció consultiva que les cambres exerceixen des de la seva creació l’any 1886 i que permet que els interessos econòmics de caràcter general disposin d’uns instruments de representació quan els poders públics elaboren noves normatives que no sempre els tenen en compte. Així es permet que les cambres disposin dels recursos per poder-se dedicar a fer propostes de modificacions legislatives, fer estudis relacionats amb l’activitat econòmica, destinar professionals a participar en òrgans públics i privats per anar teixint les aliances necessàries per a millorar el desenvolupament de l’activitat econòmica i, en conseqüència, el progrés social i econòmic de Catalunya.
I és per al desenvolupament d’aquestes funcions, entre altres, que la llei dota les cambres d’un finançament públic, en una progressió creixent durant els pròxims quatre anys fins a situar-se en una quantitat raonable per al compliment de les funcions públiques. Val a dir que, per a portar-les a terme, participen directament les tretze cambres catalanes i el Consell General de Cambres de Catalunya, i, de forma altruista, més de cinc-cents representants d’empreses de totes dimensions i sectors, elegits democràticament per la totalitat de les empreses i autònoms del país, tots ells majoritàriament en actiu, que han de comptar amb el suport d’un equip de professionals amb coneixements especialitzats en les diferents matèries.
El 2019, els presidents i presidentes de les tretze cambres varen rebre l’encàrrec de la llavors consellera d’Empresa de preparar una proposta de redactat de la qual havia de ser la nova Llei de Cambres de Catalunya. En aquell moment es va crear un grup redactor format per presidents i secretaris, coordinats per la Cambra de Sabadell.
"Confiem que, més aviat que tard, aquesta llei vegi la llum i que això permeti que les cambres ajudin a impulsar com es mereix l’activitat econòmica catalana"
És important remarcar que, durant els anys que s’ha anat treballant el text de la proposta de llei, s’ha arribat a un ampli consens en el seu redactat.
Fora de l’arc parlamentari, s’ha buscat des del primer moment un consens general, mostrat per les organitzacions empresarials més representatives i altres institucions econòmiques rellevants de Catalunya.
Un consens que s’ha vist públicament reflectit en el suport que el Grup Parlamentari Socialista, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i el Partit Popular, que signifiquen prop del 90% dels diputats, donen a la iniciativa, presentant-la conjuntament. A tots ells possiblement s’hi sumin part de la resta, ja que aquesta llei no suposa cap greuge als seus plantejaments polítics, però caldrà seguir treballant aquest consens que es voldria que fos unànime.
La suma del consens parlamentari i el consens institucional hauria de permetre que el tràmit parlamentari no suposés canvis significatius respecte al text inicial.
Confiem que, més aviat que tard, aquesta llei vegi la llum i que això permeti que les cambres ajudin a impulsar com es mereix l’activitat econòmica catalana, en benefici de tots i del país.