Sense mobilitat no hi ha centre

Barcelona és una ciutat que viu del moviment. D'aquell de qui va a treballar, ve a comprar, estudia, visita la ciutat, gaudeix de la seva oferta cultural o es troba al voltant d'una taula. Una ciutat oberta és, per definició, una ciutat a la qual es pot arribar i per la qual és possible desplaçar-se.

Per això, quan parlem de mobilitat no parlem únicament de trànsit, transport públic o infraestructures. Parlem també d'economia.

El centre de Barcelona concentra una part molt rellevant de l'activitat comercial, cultural, turística, empresarial i de serveis. Milers d'establiments depenen cada dia de la capacitat de connectar els barris, l'àrea metropolitana i el conjunt del país amb aquesta centralitat econòmica.

Si vols saber-ne més

 

   

Barcelona Oberta avisa d'una "disminució generalitzada" de vendes als eixos comercials a l'estiu

Aquest estiu hem comprovat fins a quin punt aquesta connexió és important. La coincidència d'obres en corredors com Plaça Espanya i Gran Via, Meridiana, Ronda de Dalt o Glòries, sumada a altres actuacions dins de la ciutat, ha dificultat simultàniament l'accés a Barcelona i els desplaçaments interns.

El problema no són les obres en si. Moltes són necessàries i permetran disposar de millors infraestructures i espai públic. El problema apareix quan la seva acumulació redueix significativament l'accessibilitat de la ciutat.

Els eixos comercials de Barcelona Oberta han constatat aquest estiu una disminució generalitzada de visitants i vendes respecte a l'any anterior i assenyalen les dificultats de mobilitat derivades de les obres com un dels factors que han condicionat la seva activitat.

"Barcelona necessita més i millor mobilitat, entesa com la capacitat de cada persona per arribar al seu destí de manera raonable, previsible i eficient"

Això ens obliga a plantejar una reflexió més àmplia: la mobilitat també és competitivitat.

Barcelona necessita més i millor mobilitat, entesa com la capacitat de cada persona per arribar al seu destí de manera raonable, previsible i eficient. Necessitem transport públic potent, bons accessos metropolitans, espai per a vianants i bicicletes, una distribució urbana de mercaderies eficient i solucions adequades per a qui necessita accedir a la ciutat en vehicle privat.

No es tracta de defensar un mode de transport enfront d'un altre. Es tracta de defensar l'accessibilitat.

Perquè quan arribar al centre resulta massa difícil o imprevisible, algunes persones simplement deixen de venir. I quan aquesta decisió es multiplica, l'impacte econòmic és evident. El comerç urbà competeix amb el comerç electrònic, amb altres municipis, amb zones comercials situades fora de Barcelona i amb moltes altres alternatives de consum i oci. Introduir dificultats addicionals per accedir a la ciutat suposa un desavantatge competitiu que no ens hauríem de permetre.

Si vols saber-ne més

 

   

La metamorfosi de Ciutat Vella: del monocultiu turístic al revifament cultural i comercial

A més, defensar l'accessibilitat del centre no significa defensar únicament els interessos dels qui hi tenen un establiment. La seva capacitat d'atracció genera ocupació, restauració, cultura, serveis i activitat empresarial. Quan perd accessibilitat una centralitat econòmica, perd competitivitat el conjunt de la ciutat.

Barcelona ha de continuar transformant-se. Necessitem millors infraestructures, millor transport i un espai públic de qualitat. Però transformar la ciutat no pot significar fer-la inaccessible mentre dura aquesta transformació.

"Transformar Barcelona no pot significar fer-la inaccessible mentre dura aquesta transformació"

Les grans obres s'han de planificar de manera coordinada. Quan una actuació redueix la capacitat d'un accés, hem de valorar què passa simultàniament en els altres. I quan les restriccions són inevitables, cal garantir alternatives, senyalització i informació clares. És especialment important a partir del setembre, amb la recuperació de l'activitat laboral, escolar i comercial.

Barcelona ha construït bona part del seu èxit sobre una combinació extraordinària de densitat urbana, comerç, cultura, restauració i capacitat d'atracció. Preservar aquest model exigeix continuar transformant-nos, però també garantir una cosa elemental: que hi puguem arribar.

Perquè la mobilitat no és un fi en si mateix. És el que permet que una persiana s'aixequi, que un treballador arribi al seu lloc, que un restaurant ompli les seves taules, que un teatre tingui públic i que un comerç tingui clients.

Sense accessibilitat no hi ha activitat. I sense mobilitat no hi ha centre.