La vulnerabilitat que no desapareix

Cada nova tensió internacional que impacta sobre el preu del petroli ens recorda una realitat incòmoda: la nostra economia continua sent altament dependent de factors que no controlem.

En les darreres setmanes, l’augment del preu dels carburants derivat dels conflictes geopolítics ha tornat a situar l’energia al centre del debat econòmic. No és la primera vegada, ni probablement serà l’última. Però cada episodi ens obliga a fer-nos la mateixa pregunta: fins a quin punt hem reduït realment la nostra vulnerabilitat?

És cert que, en comparació amb altres països europeus, Espanya es troba en una posició relativament més favorable en alguns àmbits. La diversificació de fonts energètiques, la capacitat de regasificació i les connexions amb el nord d’Àfrica han contribuït a fer més resilient el sistema, especialment pel que fa al gas i a l’electricitat.

Si vols saber-ne més

 

   

Neus Lloveras-Empreses i vulnerabilitat: el relat que hem de corregir

Però aquesta millor posició no ha d’amagar el problema de fons, la gran dependència continua sent el petroli. A diferència d’altres fonts energètiques, el petroli no només és una qüestió de generació d’energia, és el motor del transport, de la logística i de bona part de l’activitat industrial. I aquí la dependència exterior és pràcticament total, no tenim capacitat de producció significativa ni alternatives immediates que puguin substituir-lo a curt termini.

Això té conseqüències molt concretes. Quan puja el preu del petroli, no només s’encareix el combustible: s’incrementen els costos de transport, es tensionen les cadenes logístiques i es redueixen els marges empresarials. En un entorn globalitzat, això es tradueix directament en una pèrdua de competitivitat.

"Quan puja el preu del petroli, no només s’encareix el combustible: s’incrementen els costos de transport, es tensionen les cadenes logístiques i es redueixen els marges empresarials"

Catalunya, amb una economia oberta i fortament orientada a l’exportació, és especialment sensible a aquest tipus de canvis. Empreses que competeixen en mercats internacionals veuen com una variable externa, fora del seu control, pot alterar de manera significativa les seves condicions de competència.

Si baixem encara més al territori, comarques amb una clara vocació exportadora i una base industrial rellevant, com és el cas de l’Alt Penedès, experimenten aquest impacte de manera directa. El cost de portar el producte als mercats, o fins i tot dins del mateix estat, esdevé un factor cada vegada més determinant.

Aquest escenari posa de manifest una idea de fons: la vulnerabilitat energètica no és tant una qüestió elèctrica com petroliera. Hem avançat en la diversificació i en la generació d’energia, però continuem depenent de manera estructural d’un recurs extern per fer funcionar l’economia real. I aquesta dependència no és només un problema de costos, és també un factor d’incertesa, perquè dificulta la planificació, condiciona decisions d’inversió i obliga les empreses a operar en un entorn on una part important de les variables clau no són previsibles.

Davant d’això, el teixit empresarial està demostrant, una vegada més, una gran capacitat d’adaptació: les empreses optimitzen processos, busquen eficiències i incorporen noves solucions per reduir l’impacte dels costos energètics. Però és evident que la resposta no pot recaure únicament en les empreses.

Cal continuar avançant cap a un model energètic més eficient, més diversificat i menys dependent, però també cal reforçar aquells elements que sí que estan a les nostres mans: infraestructures, logística, planificació i entorns que facilitin l’activitat econòmica. Perquè, en un món on els factors externs tenen cada vegada més pes, reduir les vulnerabilitats estructurals no és només una qüestió d’eficiència, és una condició imprescindible per competir.