Claus i reptes de la complicada i llarga transició de l'aeroport de Barcelona

12 de Març de 2026

Recentment, el president d'Aena ha informat que l'ampliació de la pista i la nova terminal de l'aeroport del Prat estaran disponibles el 2035, una vegada aprovat el nou Pla Director el 2029. Es tracta de deu llargs anys de complexa transició per a una infraestructura que, avui dia, presenta una elevada tensió en diversos subsistemes aeroportuaris i que va tancar el 2025 amb 57,5 milions de passatgers, quan la seva capacitat teòrica és de 55 milions.

A Barcelona, la inversió ascendeix a 3.200 milions d'euros. No obstant això, només 1.000 milions es materialitzaran en el període 2027-2031 (DORA III), destinats a la renovació de les terminals T1 i T2, que afecten principalment les àrees de facturació i seguretat, a més d'actuacions en el camp de vol i en els accessos a l'aeroport. L'ampliació de la pista més propera al mar, la construcció d'una terminal satèl·lit i les compensacions mediambientals quedaran per al següent cicle inversor, a partir de 2032 (DORA IV), en requerir l'aprovació d'un nou Pla Director. Amb aquesta actuació, l'aeroport de Barcelona passarà de 55 a 72 milions de passatgers de capacitat.

Difícilment es registraran creixements significatius de trànsit en els pròxims anys (el gestor preveu 60,2 milions el 2031), per la qual cosa serà clau la gestió de la capacitat actual, amb l'objectiu d'optimitzar la capacitat disponible de l'aeroport. Per a això es disposa de dues eines:

Millores en la gestió del trànsit aeri, amb una clara limitació derivada de la configuració actual de pistes i dels condicionants mediambientals relacionats amb la petjada acústica.
La utilització del sistema aeroportuari català.

Cal actuar sobre ambdues. En la primera, cal considerar capacitats declarades variables per hores i dies de la setmana, en resultar més eficients des del punt de vista operacional: els motors de les aeronaus i els procediments operacionals actuals han reduït de forma dràstica l'impacte acústic en l'entorn aeroportuari. En la segona, és necessari i urgent establir un pla d'acció per fer més atractius els aeroports de Girona i Reus, que disposen d'una excel·lent infraestructura i una àmplia disponibilitat de capacitat.

La complementarietat amb l'aeroport de Barcelona es concreta en un producte aeroportuari diferenciat, una bona connexió intermodal amb la ciutat i, en gran manera, en el preu global: taxes, incentius comercials i bonificacions, a més del cost de handling i combustible. Hi ha un ampli marge de millora respecte a l'actual estructura de taxes i incentius si es vol potenciar Girona i Reus en tràfics punt a punt en comparació amb Barcelona. És necessària una estratègia conjunta entre el gestor (del qual depenen les taxes i els incentius comercials) i les institucions locals (convenis i bonificacions).

"Hi ha un ampli marge de millora respecte a l'actual estructura de taxes i incentius si es vol potenciar Girona i Reus en tràfics punt a punt en comparació amb Barcelona"

Un altre aspecte clau serà l'avaluació de l'impacte operatiu de les actuacions en tots els subsistemes aeroportuaris, ja que les obres s'hauran d'executar amb l'aeroport en funcionament. El repte per als gestors aeroportuaris és de gran complexitat tècnica, cosa que requerirà una planificació adequada de les actuacions previstes que minimitzi el seu impacte en el dia a dia aeroportuari, així com una correcta coordinació amb els actors afectats, principalment companyies aèries i serveis al passatger. Altres modes de transport mostren l'important impacte negatiu que pot produir-se en l'activitat diària sense una planificació adequada.

Estem, per tant, davant d'una difícil i llarga transició que requerirà una millor coordinació amb les institucions locals i una excel·lència tècnico-operativa si es vol evitar un escenari de greu deteriorament del funcionament diari de l'aeroport, cosa que afectaria el seu futur atesa la velocitat de creuer del transport aeri, en què la pèrdua d'oportunitats per incorporar noves rutes resulta difícilment recuperable.