Deu anys que van canviar la indústria: de la promesa digital a la fàbrica intel·ligent
25
de Maig
de
2026
Fa deu anys, la Indústria 4.0 era poc més que el títol d'una nova era industrial. Avui és una realitat que defineix la competitivitat de les empreses industrials. En aquest temps, fàbriques, processos i models de negoci han canviat profundament, impulsats per la robòtica, l'automatització, la digitalització i, més recentment, la intel·ligència artificial. La desena edició d'Advanced Factories i el seu Industry 4.0 Congress han arribat en aquest context de maduresa, després de consolidar-se com un dels principals fòrums europeus d'innovació industrial.
Amb motiu d'aquest aniversari, en el qual Eurecat ha estat íntimament implicat des de la seva primera edició, val la pena mirar enrere per veure com hem evolucionat. Tot i que en algun cas la tecnologia no ha estat tan resolutiva com es presagiava, sí que en mode genèric es pot afirmar que la indústria ha adoptat les tecnologies digitals i està assolint la seva maduresa en la seva aplicació i integració.
Si vols saber-ne més
En conseqüència, el sector industrial ha millorat la productivitat, la competitivitat i la seva resiliència a canvis inesperats. Per contra, encara queda camí per recórrer en matèria d'atracció de talent professional i millora de la sostenibilitat, aspectes crítics per a la nostra societat.
De la curiositat tecnològica a la inversió estratègica
Els primers anys de la Indústria 4.0 van estar marcats per l'experimentació. Realitat virtual, impressió 3D o robòtica col·laborativa es presentaven a les portes de les empreses industrials com a tecnologies prometedores, però encara lluny de la seva integració i fiabilitat tecnològiques generalitzades. Altres, s'anunciaven com a disruptives, però aixecaven dubtes als professionals per, segurament, desconeixement tècnic. Em refereixo a l'IoT (Internet of Things), i fins i tot a la ciberseguretat. Amb els anys, i amb la millora tecnològica, han anat estenent-se en la indústria.
En aquest context, iniciatives desenvolupades per Eurecat, com per exemple la integració de la simulació i el big data en temps real per a processos de fabricació, o els primers robots autònoms col·laboratius i adaptatius, anticipaven un canvi que encara estava per consolidar-se. Deu anys després, aquest canvi és evident. Prenguem, per exemple, les xifres de robots industrials a escala global. Segons xifres de la Federación Internacional de Robótica (IFR), s'ha passat de 221.000 instal·lacions anuals el 2014 a més de 540.000 el 2024. Els increments percentuals encara són més pronunciats en el cas de noves instal·lacions de robots col·laboratius en indústria a escala mundial. La robòtica que aleshores era un avantatge competitiu s'ha convertit avui, per tant, en un estàndard operatiu.
"La successió anual de robots industrials instal·lats a Espanya ha passat de 27.983 unitats a 47.083 entre 2014 i 2024"
A Espanya es pot afirmar que la tendència també ha estat a l'alça. D'acord amb les dades de la Asociación Española de Robótica y Automatización (AER), la successió anual de robots industrials instal·lats a Espanya ha passat de 27.983 unitats a 47.083 entre 2014 i 2024. Aquesta tendència el 2025 s'ha mantingut, segons les xifres de què disposem a l'AER i que es publicaran aviat, per la qual cosa, a les portes del desplegament d'humanoides, es pot afirmar que en aquesta última dècada la indústria nacional s'ha robotitzat substancialment, tot i que per la seva mida i diversitat encara quedi molt per fer.
El salt: de digitalitzar a decidir
A finals de la segona dècada d'aquest segle XXI, l'objectiu era digitalitzar processos, i encara continua sent necessari. Tanmateix, avui el repte és convertir les dades en decisions. Decisions a escala operativa i tècnica, però també en l'àmbit de gestió de la producció i, més important encara, en el d'estratègia empresarial. Sens dubte que la intel·ligència artificial té i tindrà un paper primordial en aquest aspecte. Fa una dècada parlàvem de ciència de dades, big data i computació al núvol. Ara, el que pertoca és parlar d'intel·ligència artificial i edge computing.
Es pot constatar que s'ha passat de solucions per a recollida i emmagatzematge de dades, a solucions per a presa de decisions a partir de dades i intel·ligència artificial. Malgrat això, continua sent necessari un esforç de les empreses per incorporar mètodes i dispositius que de manera automàtica recullin les dades, les processin i les emmagatzemin. Així mateix, continuen existint barreres en la interoperabilitat de programes, de dades i de plataformes digitals.
Font: Eurecat amb dades d'Eurostat
L'adopció d'intel·ligència artificial en empreses europees reflecteix aquesta transició. En poc més de dos anys, l'ús d'IA ha passat del 8% al 20%, segons Eurostat. Aquest salt explica l'evolució de les solucions industrials: del control automatitzat al control intel·ligent. Sistemes de visió artificial capaços de detectar defectes en temps real, models predictius que anticipen errors o algorismes que optimitzen processos productius són ja part del dia a dia industrial.
La base invisible: el núvol i la connectivitat
Darrere d'aquesta transformació, hi ha una infraestructura menys visible, però imprescindible: la digital. L'ús de serveis al núvol a Europa ha passat de menys del 20% el 2014 a més del 50% el 2025. Sense aquesta evolució, no seria possible gestionar dades a gran escala ni desplegar solucions d'intel·ligència artificial en entorns industrials.
Arribats a aquest punt és important recordar, com anem insistint des de fa una dècada, que la Indústria 4.0 no és només automatització: és també connectivitat. En els últims deu anys s'ha realitzat un important esforç per desplegar la fibra òptica i millorar el sistema d'operadors de telecomunicacions, fet que ha tingut un impacte positiu també en la transformació digital d'indústries i models de negoci.
Si vols saber-ne més
En les primeres edicions d'Advanced Factories començava a sonar el concepte de la latència en telecomunicacions, gràcies al desplegament del 5G. En l'actualitat, hi ha proveïdors que comencen a esmentar el 6G. Aquest avanç segur que tindrà un impacte també disruptiu perquè facilitarà encara més el desplegament de tecnologies d'edge computing interconnectades i desplegades en tota la nau industrial, en totes les cadenes de producció i en les cadenes logístiques (intra- i extra- murs).
De produir més a produir millor
A mesura que la tecnologia s'ha consolidat, també han canviat les prioritats. Si la primera fase de la digitalització industrial es va centrar en l'eficiència, la segona incorpora dues noves variables: resiliència i sostenibilitat. La pandèmia i altres successos van accelerar aquesta transició, posant de manifest la necessitat de sistemes productius més autònoms, robustos i flexibles. Al mateix temps, la pressió regulatòria i social ha impulsat solucions orientades a l'eficiència energètica, la reducció de residus i l'ús responsable de recursos.
Aquest aspecte també s'observa en el canvi que han realitzat les grans firmes a l'hora de fixar els seus objectius i valors empresarials. Quan fa deu anys la tendència era la personalització de productes, i com la tecnologia podia usar-se en la línia de fabricació per aconseguir-la, avui dia la tendència és veure com cada procés, cada producció, es realitza de manera més eficient en termes de consums energètics, reducció de minves, reaprofitament de materials i fins i tot aprofitament intel·ligent dels recursos naturals (aigua, energia fotovoltaica, cicles tèrmics, etcètera).
Pel camí d'aquests deu anys hem deixat de parlar de producció en regions amb costos més baixos de mà d'obra i de la servitització. I hem incorporat conceptes com la sobirania tecnològica, la resiliència de les cadenes de producció o el comerç de drets d'emissió. Fent també focus en els sectors industrials, s'ha observat un descens del pes del sector automoció i la irrupció aquests últims anys del sector dels semiconductors i microelectrònica, així com del sector de defensa.
Advanced Factories: No és només una fira que creix, és un sector que madura
Un dels robots al "passadís de la fama" d'Advanced Factories 2026 | Marc Vilajosana
L'evolució del mateix saló Advanced Factories reflecteix aquesta transformació i augment de les tecnologies digitals al servei de la indústria. En la seva primera edició, el 2017, va reunir prop de 9.745 professionals. El 2026, la xifra ha arribat als 34.657 assistents. Més enllà del creixement en volum, el canvi és qualitatiu. L'esdeveniment ha passat de ser un aparador de tecnologies emergents per a early adopters a convertir-se en el punt de trobada tecnològic industrial, on a més es presenten novetats digitals plenament operatives.
Aquest fet també s'observa en el nombre d'experiències industrials que es presenten a l'Industry 4.0 Congress. Si en les seves primeres edicions les experiències eren més aviat presentacions inspiradores, amb picades d'ullet de ciència-ficció, de possibles nous models de negoci, en l'actualitat es comparteixen casos tècnics en els quals la digitalització ha estat clau per a l'èxit de l'empresa. I es presenten amb xifres reals els avantatges que ha suposat per a cada cas la implementació de la solució triada.
En paral·lel, però estretament lligat amb Advanced Factories, va néixer el saló Advanced Machine Tools (AMT), especialitzat en l'aplicació de tecnologies avançades i digitals per a la màquina-eina. Encara que AMT se celebra bianualment, va ser un altre encert fer-los coincidir en el calendari per facilitar que els professionals de la indústria del metall, que contribueix amb gairebé un 10% al PIB de l'economia espanyola, poguessin conèixer totes les novetats i solucions comercials d'ambdues especialitats en una mateixa visita firal.
Font: Eurecat
A més, en el moment actual de màxim interès per l'autonomia estratègica industrial, no podem oblidar que el sector del metall és un sector tractor del qual depenen indústries clau com l'automoció, la construcció, l'energia i per descomptat les tecnologies duals.
Eurecat: una dècada anticipant el canvi
El recorregut d'Eurecat a Advanced Factories permet traçar una línia clara d'evolució tecnològica. De les primeres aplicacions de fabricació additiva seriada i de realitat virtual, s'ha passat a nous processos industrials i a solucions basades en intel·ligència artificial, en sensòrica flexible, en robòtica cognitiva (altres l'anomenen IA física) o també en fabricació zero defectes. Un recorregut que reflecteix el pas de l'experimentació a l'aplicació industrial real, sempre en col·laboració amb indústries nacionals.
"El recorregut d'Eurecat a Advanced Factories permet traçar una línia clara d'evolució tecnològica"
Passejar ara pel saló i constatar que aquelles incipients tecnologies dels inicis presentades a l'estand d'Eurecat han estat adoptades, han estat implementades, per petites i grans empreses, és la confirmació de l'important i estratègic paper que el nostre centre tecnològic ha jugat com a catalitzador de la innovació i facilitador de la nova indústria avançada. Estem orgullosos d'haver col·laborat des del naixement d'aquest saló industrial i d'estar contribuint com cap altre a aquest canvi de la nostra indústria.
De les expectatives a l'adopció real
No totes les tecnologies associades a la Indústria 4.0 han seguit la mateixa trajectòria. Juntament amb avenços que avui són estructurals —com la robòtica, la intel·ligència artificial o la ciberseguretat—, l'última dècada també deixa un rastre d'expectatives que no han acabat de materialitzar-se. Algunes tecnologies que fa uns anys ocupaven titulars i congressos han tingut una adopció molt més limitada del que es preveia a la indústria.
És el cas, per exemple, de la realitat virtual aplicada a planta, que va generar grans expectatives com a interfície d'operació o eina d'interacció industrial. Tanmateix, el seu ús ha quedat restringit a àmbits concrets com la formació o la simulació, a causa de limitacions pràctiques en entorns productius. Una cosa similar ha passat amb el blockchain a la indústria, impulsat inicialment com a solució per a la traçabilitat en cadenes de subministrament. Malgrat nombrosos pilots, la seva adopció ha estat marginal, en gran part perquè tecnologies més simples i consolidades han resultat suficients per cobrir aquestes necessitats.
Si vols saber-ne més
També els bessons digitals en la seva versió més ambiciosa —rèpliques completes de fàbriques en temps real— han evolucionat per sota de les expectatives inicials. Tot i que existeixen aplicacions reals, aquestes se centren en equips o processos concrets, lluny de la visió integral que es plantejava fa una dècada. Igualment, una cosa que no ha triomfat en el nostre sector industrial ha estat el metavers. Ja va costar entendre el concepte en entorns industrials; a més, aquells que auguraven un desplegament exponencial, han anat callant les seves virtuts.
Altres propostes, com les interfícies gestuals o l'ús generalitzat de wearables industrials, han tingut un recorregut limitat, frenades per qüestions d'ergonomia, acceptació per part dels operaris o manca d'avantatges tecnicoeconòmics enfront de solucions existents. Fins i tot dins de l'Internet de les Coses industrial, la idea inicial de “sensoritzar-ho tot” ha donat pas a un enfocament més selectiu. Avui, la sensorització s'aplica allà on hi ha un cas d'ús clar i un retorn tangible. I ha generat una especialitat nova que és el disseny i producció de “sensors a mida”.
En conjunt, aquestes experiències dibuixen un patró comú: la indústria no adopta tecnologies pel seu potencial, sinó per la seva capacitat real de resoldre problemes concrets. També s'ha posat de manifest la dificultat a l'hora d'escalar solucions provades en laboratoris o entorns molt aïllats i controlats, a entorns reals de producció, de fabricació industrial.
"Els bessons digitals en la seva versió més ambiciosa han evolucionat per sota de les expectatives inicials"
Respecte a la generació i l'atracció de talent al sector industrial. El que fa deu anys era una amenaça, ara hem de considerar-ho un fracàs. En aquesta dècada s'ha observat un repunt de l'interès dels i les joves del nostre país per les disciplines tecnològiques.
Així i tot, la demanda queda insatisfeta per l'oferta, hi ha fuga de talent a altres regions industrials del planeta i la fidelització del talent és una constant preocupació dels empresaris i directius industrials. Una mostra d'això la trobem en el recent estudi impulsat pel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya i l'Asociación para el Impulso de la Industria Internacionalizada (AMEC), en col·laboració amb KPMG. S'hi conclou que actualment només el 42% de les vacants industrials poden ser cobertes amb talent format a la mateixa regió.
El que ve: més enllà de la Indústria 4.0
Visitants a la 10a edició de l'Advanced Factories | Jordi Bataller (ACN)
Deu anys després, la Indústria 4.0 deixa tres transformacions de fons: la digitalització ha deixat de ser opcional, la sostenibilitat s'ha integrat en l'estratègia industrial i la intel·ligència s'ha convertit en el nou factor diferencial.
Com a resum d'aquesta dècada, observo que la Indústria 4.0 no ha estat tant una cursa per incorporar noves eines, sinó un procés de selecció natural en què només han prosperat aquelles capaces d'aportar valor real en termes d'eficiència, qualitat o sostenibilitat. Si fa deu anys la majoria dels visitants del saló visitaven agnòstics per veure i conèixer, ara venen informats i amb les seves necessitats en transformació digital concretes.
La pròxima dècada apunta cap a un model on la tecnologia no només optimitza processos, sinó que posa el focus en les persones, la col·laboració entre elles i les màquines, i sens dubte la sostenibilitat. Amb l'arribada dels humanoides, s'obre un nou horitzó en la robòtica intel·ligent aplicada a processos i operacions industrials. Tot i que avui és encara molt aviat per presagiar on tindrà sentit i èxit la seva adopció i implementació.
"La pròxima dècada apunta cap a un model on la tecnologia no només optimitza processos, sinó que posa el focus en les persones, la col·laboració entre elles i les màquines, i sens dubte la sostenibilitat"
Els científics, tecnòlegs i enginyers industrials adverteixen també del canvi que pot suposar la irrupció de la computació quàntica en aplicacions industrials. Amb les lliçons apreses, la recomanació és ser prudent i esperar que la tecnologia maduri, s'assenti i permeti descobrir el valor real que aporta per solucionar els reptes que la fabricació i la producció industrial van plantejant.
Si l'última dècada ha estat la de la digitalització, presagio que la pròxima serà la de la integració. Entesa no com una agregació algebraica, sinó com una funció contínua en un espai multidimensional. Això sí, de dues coses n'estic segur. La primera és que a Advanced Factories sempre hi haurà un espai per descobrir aquestes noves tecnologies, per compartir experiències industrials i plantejar obertament els nous reptes de la indústria.
I la segona és que continuaran fent falta persones que liderin, innovin, dissenyin, desenvolupin, gestionin, operin, comercialitzin i en definitiva que treballin en el sector industrial. Sense indústria avançada no hi ha futur, cert. Però sense persones que realment apreciïn i estiguin al servei d'aquesta indústria avançada, tampoc.