Per què les empreses estan redescobrint el valor del talent sènior
06
de Juny
de
2026
Hi ha veritats que el mercat oblida temporalment i després recupera amb certa sensació d'urgència. Una d'elles és el valor de l'experiència.
Durant anys, la irrupció de l'economia digital i la pressió per la innovació constant van situar el talent jove al centre de moltes estratègies empresarials. Les companyies competien per atraure perfils més disruptius, més digitals i amb noves maneres de pensar, mentre l'experiència quedava, en molts casos, en un segon pla.
No obstant això, el context actual està obligant moltes organitzacions a replantejar-se aquesta mirada. Perquè en entorns marcats per la incertesa i els canvis constants, el criteri, la perspectiva i la capacitat de gestió tornen a convertir-se en un valor diferencial.
Quan parlem de talent sènior, parlem de professionals que han gestionat crisis, pres decisions amb informació incompleta i vist fracassar projectes que, sobre el paper, semblaven perfectes. Professionals que han après, a base d'errors, què funciona i què no.
Aquest coneixement acumulat, que no apareix en manuals ni en cursos, és precisament el que moltes organitzacions necessiten avui. Capacitats com posar els problemes en perspectiva, mantenir la calma en situacions de pressió o entendre l'impacte real d'una decisió abans d'executar-la són habilitats que no s'ensenyen: es desenvolupen amb el pas del temps.
"Durant massa temps hem assumit, de forma equivocada, que la innovació i la capacitat d'adaptació pertanyien exclusivament als perfils més joves"
Tot i així, el talent sènior ha patit durant els últims anys una forma silenciosa de discriminació. Durant massa temps hem assumit, de forma equivocada, que la innovació i la capacitat d'adaptació pertanyien exclusivament als perfils més joves. Un prejudici que rarament s'anomena com a tal, però que ha condicionat moltes decisions empresarials, especialment les relacionades amb la selecció de talent.
Aquesta realitat ha suposat un doble cost: per als mateixos professionals, que han vist interrompudes les seves trajectòries laborals; i per a les empreses, que han desaprofitat un capital humà difícilment recuperable.
La bona notícia és que alguna cosa està canviant. Cada vegada més empreses impulsen polítiques actives d'atracció i fidelització de talent sènior, reconeixen el valor de la mentoria intergeneracional i dissenyen estructures on l'experiència i la innovació conviuen de forma complementària.
"El repte per als departaments de recursos humans passa ara per construir models de gestió veritablement inclusius"
El repte per als departaments de recursos humans passa ara per construir models de gestió veritablement inclusius, on l'edat deixi de ser un filtre i el focus estigui en el talent, les competències i la capacitat real de contribuir de cada professional.
Perquè l'experiència sempre ha estat un valor. La diferència és que avui el mercat torna, per fi, a reconèixer-ho.