Les empreses que fan possible que el món no s'aturi, i que ningú veu

Aquest estiu, mentre milers de persones cantaven davant dels escenaris del Primavera Sound o del Cruïlla, hi havia una cosa que no van percebre. No era la llum dels focus, ni el so dels altaveus, ni les pantalles gegants. Era l'energia que ho feia possible tot plegat.

Darrere de cada gran festival hi ha setmanes de planificació energètica. Càlculs de potència màxima, generadors de reserva, sistemes que entren en funcionament en microsegons si un sistema falla o un equip que monitora la instal·lació en temps real des que s'obre la primera porta fins que s'apaga l'últim focus. I quan tot va bé, quan el concert transcorre sense una sola interrupció, ningú recorda aquell equip. Ningú pregunta per l'energia.

“Quan tot va bé, ningú pensa en l'energia. I precisament aquí rau el valor: en la invisibilitat”

Hi ha al país una cultura empresarial que ha après a posar en valor moltes coses. Es parla de talent, d'innovació, de sostenibilitat i de marca, però rarament es parla de les empreses que fan possible que el món no s'aturi. Les que garanteixen la continuïtat quan ningú ho espera, i que passen desapercebudes precisament perquè fan bé la seva feina.

La dependència energètica de la nostra societat és creixent i accelerada. Els centres de dades, els hospitals, les infraestructures crítiques, les cadenes logístiques i ara també els grans esdeveniments culturals i esportius necessiten una continuïtat de subministrament que les xarxes convencionals no sempre poden garantir soles. Quan hi ha una apagada, quan hi ha una emergència, quan cal desplegar energia temporal en un lloc sense infraestructura, el que compta és qui sap respondre en hores, no en dies.

Des de la Sagrada Família durant la visita del Papa fins a la pista de la Fórmula 1, dels circuits del MotoGP als hospitals rurals en situacions d'emergència, de les zones de guerra on calen generadors perquè la xarxa no arriba o no és suficient: el resultat ha estat sempre el mateix, que ningú s'adonés que hi eren.

Però la invisibilitat té un cost que aquest sector ha d'aprendre a gestionar. No el cost econòmic, sinó el de la narrativa. Si no s'explica el que es fa, l'empresa es converteix en una commodity. I les commodities es compren pel preu, no pel valor.

“Si no s'explica el que es fa, l'empresa es converteix en una 'commodity'. I les 'commodities' es compren pel preu, no pel valor”

El repte de les empreses de serveis energètics crítics és reclamar el seu lloc en el relat econòmic del país. No per vanitat, sinó perquè la societat entengui el valor real del que garanteixen. L'energia no és un recurs passiu. És la condició de possibilitat de gairebé tot el que fem.

Quan l'estiu vinent la gent vagi a un festival i s'emocioni amb la música, quan entri en un hospital i les màquines funcionin, quan es connecti a internet i la connexió no caigui, pagaria la pena pensar que hi ha algú treballant al darrere perquè tot això sigui possible: algú que calcula, planifica, desplega i vigila, que fa que tot funcioni sense que ningú se n'adoni.