Un engranatge perfecte
23
de Juliol
de
2025
El CEO s’ajusta el nus de la corbata davant del mirall mentre repassa mentalment el discurs que farà davant de tota la plantilla. Avui celebren el cinquantè aniversari de l’empresa —creada pel seu pare a partir d’una sola patent— i ha passat el matí repassant mentalment els resultats, l’organigrama, les funcions dels llocs de treball i fins i tot els noms dels fills dels empleats. Al màster que va fer l’any passat li van ensenyar que s’havia de mostrar proper i demostrar que coneix el dia a dia de la companyia.
Però les coses a la seva empresa no funcionen exactament com pensa. No té ni idea, per exemple, que les idees més innovadores no sorgeixen de les reunions de brainstorming que va promoure, sinó dels esmorzars al bar de la cantonada on coincideixen tècnics de diferents departaments. Tampoc s’imagina que les consultes legals més difícils no les respon l’advocat de corbates llampants, sinó aquella administrativa que, després de trenta anys treballant a la companyia, coneix la normativa de patents millor que ningú. Ni s’ha fixat mai que els nois de manteniment resolen les avaries gràcies als consells d’un grup de WhatsApp i no pas consultant la documentació tècnica. Tampoc sap que l’enemistat entre el cap de màrqueting i la de relacions institucionals li està costant una fortuna per la manca de coordinació entre departaments. I és clar, mai no diria que, si els balanços quadren, és gràcies a la seva pròpia secretària, que revisa els comptes d’amagat per encobrir els descuits sistemàtics que tenen a comptabilitat.
Si vols saber-ne més
Les relacions informals en una empresa tenen un impacte tan extraordinari com desconegut. De vegades generen pèrdues o ineficiències que ens hauríem pogut estalviar fàcilment; en d’altres ocasions, els follets ens ajuden sense que en tinguem consciència i, probablement, sense que ho meresquem. Es tracta d’un efecte aliè als organigrames, als procediments i a les descripcions de llocs de treball, però inherent a les personalitats, a les afinitats o a les desavinences, a la comunicació i, en definitiva, a tot allò que ens fa humans.
"Es tracta d’un efecte aliè als organigrames, als procediments i a les descripcions de llocs de treball, però inherent a les personalitats, a les afinitats o a les desavinences"
Per identificar el funcionament informal de l’organització, de tant en tant convé que ens fem preguntes com ara: Com flueix la informació? Quines relacions personals es retroalimenten i quines s’entorpeixen? Qui fa què, realment? Qui escolta qui, i qui no escolta ningú? Si els formulem amb honestedat, aquest tipus d’interrogants poden ser molt reveladors per detectar els circuits informals i entendre com funciona realment la nostra empresa. I així, sabrem quins canvis hem de fer per aprofitar les nostres potencialitats, per resoldre les nostres ineficiències i, en definitiva, per créixer com a organització.
Però el nostre CEO no pensa en res de tot això. Ara mateix s’aclareix la gola mentre mira la foto del pare que hi ha a la paret; qui sap si li retreu mentalment, en broma, que a la seva època els noms dels fills dels empleats devien ser més fàcils de recordar que no pas ara. Tot seguit fa un cop d’ull al rellotge i de sobte se li acut una idea per al seu discurs. Sí, i tant: l’acabarà afirmant que l’empresa funciona com un engranatge perfecte.